Público
Público

Les topades entre Junts pel Sí i la CUP en cinc capítols

La fallida investidura d'Artur Mas, els pressupostos i la resposta del Departament d'Interior a la repressió dictada per les instàncies judicials espanyoles, principals punts de xoc entre les dues formacions independentistes

Diputades de la CUP estripant una imatge del rei. EFE

MARC FONT 

La detenció de militants de l'esquerra independentista investigats per presumptament cremar fotos del rei Felip VI durant el darrer 11 de setembre ha estat el detonant de la darrera topada entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP. Els cupaires van reclamar ahir la dimissió del conseller d'Interior, Jordi Jané, en entendre que el departament en comptes de col·laborar en el suposat procés de desconnexió es dedica a detenir independentistes. No és, ni de bon tros, la primera topada, ni probablement serà l'última. Els prop de quinze mesos transcorreguts des de les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015 han estat marcats pels teòrics passos endavant, i les modificacions, en el full de ruta independentista i per les discrepàncies, a vegades sonades, entre les dues formacions que aposten inequívocament per la consecució d'un Estat propi per a Catalunya.

Els resultats del 27-S van deixar JxSí a sis escons de la majoria absoluta, de manera que els deu diputats de la CUP van convertir-se en cabdals per fer possible i posteriorment sostenir un govern independentista. Ara bé, més enllà de la qüestió nacional, les diferències ideològiques entre la coalició governamental i el seu teòric aliat parlamentari són abismals, fet que explica moltes de les topades que s'han produït. I a això cal afegir-hi la pluralitat de veus internes, tant entre la formació anticapitalista com, especialment, a JxSí, on conviuen el PDECat -hereu de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya- i ERC.

El passat setembre, el president Puigdemont va superar la qüestió de confiança al Parlament gràcies als vots de la CUP, que fa uns dies va anunciar que facilitaria l'admissió a tràmit dels pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent, sense que això en pressuposés l'aval definitiu. Precisament, la llum verda o no als comptes i la convocatòria o no d'un referèndum d'independència -probablement unilateral tenint en compte la reiterada negativa de l'executiu espanyol a acceptar-ne un d'acordat- seran les qüestions que marcaran decisivament el futur de l'aliança independentista.

De moment, l'escepticisme envers l'altre, si es vol soterrat, guanya pes tant en determinats sectors de la CUP com dins de JxSí, especialment en l'entorn del PDECat. A Públic repassem cinc exemples de topades més o menys importants que exemplifiquen la difícil relació entre les dues forces.

La renúncia de Mas

El primer gran xoc va allargar-se més de tres mesos i va guanyar en intensitat a mesura que s'apropava la data límit per investir un president del govern i evitar la convocatòria d'unes noves eleccions. Tot i que figurava en el número quatre de la candidatura per Barcelona de JxSí, Artur Mas era el candidat de la coalició de CDC -aleshores encara vigent- i ERC a continuar al capdavant de l'executiu autonòmic. La CUP s'havia compromès en campanya a no investir-lo i després de dos debats fallits d'investidura, la pressió cap als cupaires va anar in crescendo, amb episodis especialment agressius a les xarxes socials.

La militància de la CUP es va partir, literalment, entre els que finalment acceptaven investir Mas i els que s'hi oposaven


La militància de la formació es va partir, literalment, per la meitat entre els partidaris d'acceptar en darrer terme la investidura de Mas i els que s'hi oposaven, fins que el 3 de gener la reunió del Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP va refermar la negativa. Els següents dies van estar marcats per compareixences molt dures de Mas contra els anticapitalistes i per unes darreres hores frenètiques en què l'aleshores líder convergent va acceptar fer el famós "pas al costat". D'aquesta manera, el també convergent Carles Puigdemont, que era alcalde de Girona, va convertir-se en el nou president català, gràcies a l'aval parcial de la CUP.

Una de les conseqüències de l'episodi va ser la renovació del 40% del grup parlamentari de la CUP, amb la marxa de Josep Manel Busqueta, Julià de Jòdar, Ramon Usall i Antonio Baños i l'entrada de Mireia Boya, Mireia Vehí, Pilar Castillejo -fa unes setmanes rellevades per Carles Riera- i Joan Garriga. Baños i Usall havien demanat plegar, mentre que Busqueta i de Jòdar van dimitir després que Mas exigís que a canvi del seu "pas al costat" marxessin dos diputats de la CUP.

El 'no' als pressupostos

La Generalitat ha funcionat el 2016 amb uns pressupostos prorrogats després que el govern de JxSí no aconseguís el suport de cap dels altres grups parlamentaris per aprovar-ne un de nous. De fet, ni tan sols es van arribar a tramitar a la cambra autonòmica, ja que tota l'oposició va presentar esmenes a la totalitat al projecte governamental. La negociació havia tornat a posar tots els focus mediàtics damunt la CUP, que va considerar que les seves principals demandes -una major progressivitat fiscal, la reversió de les privatitzacions i una marxa enrere en les retallades dels darrers anys, entre d'altres- no van ser ateses. Finalment, la CUP va refermar la negativa en una altra votació ajustada, que va tornar a mostrar la divisió d'una formació que, poques setmanes més tard, va renovar el secretariat nacional -la seva executiva- amb l'objectiu d'intentar liquidar la divisió en dos grans blocs que l'ha caracteritzat històricament.

A diferència dels d'enguany, el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2017 sí que es tramitaran al Parlament, després que la CUP confirmés fa unes setmanes que ho facilitaria. Ara bé, els anticapitalistes ja han advertit que això no té perquè suposar un aval definitiu als comptes. I què ha canviat d'uns comptes a altres? Doncs que en aquesta ocasió s'hi explicita una partida per fer el referèndum, que en principi s'ha de celebrar com a tard el setembre de l'any vinent. La CUP, però, considera que no s'ha avançat prou en qüestions com la "reversió de les retallades i privatitzacions" i, sobretot, en la "redistribució de la riquesa", les seves altres demandes principals. En aquest sentit, el govern s'ha negat fins ara a incrementar l'IRPF, l'impost de Successions i el de Patrimoni a les rendes altes, tal com plantegen els cupaires. La negativa prové, principalment, del PDECat.

La no desobediència d'Interior a les institucions estatals

La repressió de les institucions judicials espanyoles cap a l'independentisme, ja siguin càrrecs electes o no, és un dels fets que més està tensant les relacions entre JxSí i la CUP. Ahir se'n va viure el darrer exemple, després que els Mossos d'Esquadra detinguessin -a instàncies de l'Audiència Nacional- quatre membres de l'esquerra independentista investigats per cremar presumptament imatge del rei Felip VI durant la darrera Diada de l'11 de setembre. Després dels fets, la CUP va reclamar el cessament tant del conseller d'Interior, Jordi Jané, com del director general dels Mossos, Albert Batlle, per la gestió de les detencions.

En una dura compareixença, la diputada Mireia Vehí va assegurar que "el govern té un problema d'autonomisme que es diu Jordi Jané", que gestiona Interior "com es feia fa 10 anys". Vehí i la resta de diputats cupaires que van participar a la roda de premsa van estripar fotos del rei, un fet que va motivar les crítiques de la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, per a qui "estripant i cremant fotos del rei no s'amplia la base social de l'independentisme". Pascal, com ERC, va defensar els Mossos amb l'argument que actuen com a "policial judicial".

Càrrecs de la CUP cremant imatges del rei a Barcelona. EFE

Càrrecs de la CUP cremant imatges del rei a Barcelona. EFE


No és, però, la primera vegada que una actuació dels Mossos d'Esquadra desferma una crisi en el camp independentista, ja que va succeir el mateix fa poc més d'un mes, arran de la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós. Des de l'òptica de la CUP, la resolució de ruptura que el Parlament va aprovar el 9 de novembre de l'any passat estableix que les institucions catalanes han de "desobeir" les institucions de l'Estat espanyol, de manera que la policia autonòmica no ha d'atendre determinats requeriments judicials. Entre d'altres qüestions, la formació ha reclamat als Mossos que no atenguessin els requeriments de l'Audiència Nacional per demanar informació sobre els ajuntaments que van aprovar mocions de suport a la declaració del 9-N. El regidor de Vic Joan Coma, acusat d'un suposat delicte d'incitació a la sedició, també va demanar a la policia catalana que desacatés una "eventual ordre de detenció". La resposta de Jané a totes aquestes peticions ha estat que els Mossos "han de complir les lleis".

La "lentitud" del procés sobiranista

Fa un parell de mesos la CUP va presentar l'Observatori del Procés, un instrument propi destinat a fiscalitzar el progrés dels treballs per assolir la independència. La conclusió de l'Observatori és que el procés no avança, ni de lluny, a velocitat de creuer, sinó que el ritme és molt més lent del que voldrien els anticapitalistes. Entre d'altres qüestions, la CUP ha alertat de la lentitud en el desenvolupament de les anomenades llei de desconnexió i en tot allò vinculat al procés constituent. De fet, fa algunes setmanes la formació va advertir que s'havia incomplert el primer dels terminis relacionats amb el procés previstos en els acords del Debat de Política General, en concret el vinculat a la creació d'una comissió de seguiment del procés constituent.

Nombroses votacions divergents

L'aliança entre JxSí i la CUP només se cenyeix a allò vinculat al procés sobiranista, però no a d'altres qüestions, fet que s'ha posat de manifest en nombroses votacions divergents al Parlament de Catalunya. D'exemples n'hi ha desenes des que va començar la legislatura i el govern ha perdut votacions en plens i comissions. En alguns casos, fins i tot hi ha hagut divisió dins de JxSí, amb els diputats de PDEcat i els d'ERC votant en sentits diferents.

La ILP d'Educació, per exemple, no va ser tramitada al Parlament després que ho impedissin JxSí i PP; el govern aposta per mantenir els concerts a les escoles de l'Opus Dei que segreguen l'alumnat per sexes i que reben 30 milions d'euros anuals; i fa un mes el grup governamental va aliar-se amb PP i C's per impedir que prosperés una moció cupaire que instava el govern "a garantir el lliure exercici de premsa i la llibertat d'expressió, amb la prohibició que els agents del cos dels Mossos d'Esquadra requisin càmeres de fotografia i de vídeo als i les periodistes".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?