Cargando...

Secciones

Publicidad

Ada Vilaró i Josep Perelló presenten 'urGENTestimar', un projecte basat en la participació comunitària que vol diluir les fronteres entre art i ciència. FIRA TÀRREGA

FiraTàrrega, de la participació a l’empoderament

Publicidad

Del 7 a l’11 de setembre torna FiraTàrrega, cita de referència de les arts de carrer. El festival intentarà difuminar la frontera que separa el públic de l’artista, el creador de l’espectador. Un 78% dels espectacles són de carrer i un 59% gratuïts.

Public

Quatre dies plens de teatre, quatre dies plens de noves experiències. Del 7 a l’11 de setembre torna FiraTàrrega, la cita de referència de les arts de carrer a Catalunya. Aquesta edició, el festival intentarà difuminar encara més la frontera que separa el públic de l’artista, el creador de l’espectador. “Utilitzarem el potencial de les arts de carrer per sacsejar mirades, fer-nos preguntes i generar coneixement”, explica Jordi Duran, director artístic de la fira. I els números no enganyen: dels 54 espectacles que formen la programació d’enguany, un 78% són de carrer i un 59% gratuïts. A continuació desgranem algunes de les claus de la nova edició:

Publicidad

Els límits i la participació

L’espectacle inaugural és tota una declaració d’intenció: La creadora i performer Ada Vilaró, mare del festival barceloní Escena Poblenou, ha dissenyat, amb la col·laboració del científic Josep Perelló d’OpenSystems, un projecte basat en la participació comunitària que vol diluir les fronteres entre art i ciència: urGENTestimar. Al llarg de 40 hores ininterrompudes, Vilaró convidarà els ciutadans a aturar, per uns minuts o unes hores, la seva activitat quotidiana i relacionar-se amb els altres. Els coneguts i els desconeguts. Un procés de transformació compartida de la gent, l’espai i el temps.

A 'Nafrat', els espectadors seran convidats,-o més aviat obligats-, a posar-se en la pell d’un refugiat.

Els madrilenys Los números imaginarios, companyia sorgida el 2013 amb l’objectiu d’investigar els dispositius escènics, han decidit fer un pas més enllà i transportar-nos a Elsinore, Dinamarca, el regne del príncep Hamlet. En arribar, els espectadors es dividiran en quatre grups: els homes adults, representaran l’oncle de Hamlet,-el nou rei Claudi-, les dones adultes faran de la reina Gertrudis, els nois interpretaran a Horaci i, finalment, les noies la seva enamorada Ofèlia. I tots seran convidats al casament entre Claudi i Gertrudis. En aquest aspecte, no podem oblidar Nafrat, el viatge de la memòria on els espectadors seran convidats,-o més aviat obligats-, a posar-se en la pell d’un refugiat. O Harinera (Te ganarás el pan con el sudor de tu frente), un espectacle que reflexiona sobre la responsabilitat col·lectiva i individual. Qui deia que el teatre de carrer era xauxa, pallassos i animació?

Memòria històrica i feminisme

Com es pot encarar la memòria familiar en un estat, com l’espanyol, forjat en l’oblit? És el que planteja la performer i creadora Carla Rovira aMàtria. Un viatge artístic al voltant de la memòria i l’oblit. A partir de l’afusellament del seu tiet avi Enrique Isart Alonso el 1939 pel règim franquista a Cartagena i la descoberta d’unes cartes personals escrites durant els seus darrers anys, Rovira i la seva mare reconstrueixen la memòria de la seva família i, alhora, la del país sencer. Tot a través de la veu de les eternes oblidades, les que mai escriuen la història: les dones. La memòria és, també, l’eix vertebrador de Ferida, un diàleg entre dos països que parlen poc: Catalunya i Portugal.

Publicidad

Carla Rovira presenta 'Màtria', un viatge artístic al voltant de la memòria i l’oblit. FIRA TÀRREGA

Rovira és, a més, co-creadora d’un altre espectacle que es podrà veure durant la fira: Aüc: El so de les esquerdes. Un muntatge sobre les violències sexuals estrenat la darrera edició del Festival Grec. Els feminicidis són, també, els protagonistes de Diez de cada diez, de Valeria Píriz. Una performance que posa en el centre la violència cap a la dona, la violència de gènere i la violència en la seva expressió més simple (o potser més complexa). Promet.

Inclusió i territori

'Pool (no water)' és una peça visceral i impactant sobre la fragilitat de l’amistat, l’enveja, l’èxit i el significat de l’art

Una altra de les claus de l’actual edició de FiraTàrrega és la inclusió. No en va, les arts de carrer són una eina de repensament i integració de noves identitats i comunitats. I, alhora, un important element de democratització: no importa l’edat, l’origen o la condició. Ni tan sols l’interès pel teatre o la cultura. En aquest aspecte, cal destacar Welcome del grup to paradise, un projecte experimental protagonitzat per persones de col·lectius vulnerables, i Experimentación Psicobotánica, sobre l’explotació agrària del territori.

Publicidad

No podem tancar el recorregut per l’actual edició sense parlar del nou muntatge de la companyia de dansa La Veronal: Bologna (Pasolini), que recrea l’escena de l’assassinat del poeta i cineasta italià. A més, els lleidatans Íntims Produccions, creadors de la popular Wasted, presentaran Pool (no water), una peça visceral i impactant sobre la fragilitat de l’amistat, l’enveja, l’èxit i el significat de l’art. I, finalment, Nacho Vilar ens transportarà a l’Espanya dels vuitanta, la del Naranjito i la Movida Madrileña, a Odisea’80, i la mítica companyia de circ Los Galindos presentarà Udul, el seu darrer espectacle.

Tot això és, només, un breu repàs per la programació de FiraTàrrega. Quatre títols i cinc noms per recordar, per reivindicar, que les arts de carrer són una eina indispensable per empoderar l’espectador, per obligar-nos a reflexionar i, alhora, redescobrir espais desconeguts i generar noves centralitats. Són allò que et trobes a la plaça, al carrer, a Tàrrega. Som-hi.

Publicidad

Publicidad

Publicidad