Les entitats sobiranistes han donat per finalitzada la concentració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després que el jutge hagi alliberat amb càrrecs els últims sis detinguts durant l'operació del passat dimecres de la Guardia Civil contra persones compromeses en la campanya i organització del referèndum.

Tots sis se'ls acusa de desobediència, prevaricació i malversació i s'han de presentar cada setmana al jutjat. El jutge, a més, els ha advertit que no han d'intervenir en cap altra activitat relacionada amb el referèndum.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ho ha celebrat amb una nota a les xarxes socials a la qual ha qualificat d'injusta i abusiva la detenció dels càrrecs de la Generalitat i professionals, als quq distingeix com "amics i companys".

El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ho ha considerat una "gran notícia" i ha afirmat que encara que la concentració davant el TSJC es doni per finalitzada la mobilització es mantindrà fins les 20h, amb un gran final de festa, que enllaçarà amb les festes de la Mercè. Sànchez ha manifestat agraiment a la gent que es manifesta, que "no falla mai", i ha cridat a mantenir la calma i la determinació fins el referèndum de l'1 d'octubre.

Concentració de solidaritat amb detinguts a la Ciutat de la Justícia / EFE Andreu Dalmau

Denúncia per sedició

El Ministeri Públic, però, ha obert un nou front en la línia de portar als tribunals tot el que té a veure amb les reivindicacions sobiranistes. La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat una denúncia per sedició contra entitats o persones implicades en les manifestacions contra l'operació policial amb la que es pretén impedir la celebració del referèndum de l'1-O.

La Fiscalia assenyala expressament els presidents de les entitats de la societat civil: Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

En la seva denúncia, que subscriu el tinent fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, es detallen tots els "altercats" ocorreguts entre el 20 i el 21 de setembre i demana a la Guàrdia Civil que elabori un atestat per buscar els autors, informa l'agència EFE.

Tot i que la denúncia no va dirigida contra cap persona en concret, apunta a l'ANC i al seu president, Jordi Sánchez, com a responsable d'organitzar un torn de relleu de voluntaris "conscients que dificultarien la intervenció policial", fent un cordó davant la Conselleria d'Economia durant el registre de la Guàrdia Civil.

Esmenta que Sánchez va demanar davant 40.000 persones que ningú se n'anés a casa.

Al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també el cita i el situa pujat, al costat de Sánchez, a sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil demanant mantenir la protesta, si bé, precisa la denúncia, que després, en veure que no podia controlar la concentració, va demanar als manifestants que es dissolguessin

"La finalitat última d'aquestes mobilitzacions és aconseguir la celebració del referèndum per aconseguir la proclamació d'una república catalana independent d'Espanya, sent conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals", sosté Carballo.

Segons la Fiscalia, s'han impulsat "mobilitzacions generalitzades o moviments populars per imposar el referèndum independentista inconstitucional per la força de la intimidació, fent saber a l'Estat la seva intenció i capacitat per actuar, fins i tot violentament, davant d'una eventual oposició".

Els concentrats van viure la protesta de manera festiva, però la Fiscalia diu que la seva "pressió" davant de la Conselleria d'Economia es va arribar a traduir fins i tot en agressions físiques a Mossos d'Esquadra i agents de la Guàrdia Civil -alguns dels quals no van poder sortir de l'edifici fins a 24 hores després- i els cotxes, subratlla, van acabar abonyegats, amb les rodes punxades i plens d'adhesius i pintades a favor del referèndum.

La Fiscalia considera que aquests fets poden ser constitutius d'un delicte de sedició tipificat a l'article 544 del Codi Penal i castigat amb penes d'entre els 8 i 10 anys de presó per als que l'hagin induït, sostingut o dirigit, i de 15 si són autoritats públiques les que l'han promogut.

La denúncia, que ha recaigut en el jutjat central d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, el titular és Ismael Moreno, descriu que els incidents van ser protagonitzats per "una torba" i interpreta "la sedició", "forma col·lectiva i tumultuària d'alçament ", com una" rebel·lió en petit ".

El fiscal relata els episodis des que la Guàrdia Civil es va presentar a primera hora del matí a la Conselleria per a procedir al registre ordenat pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O.

Hores després, assenyala, un grup de voluntaris de l'ANC, que fins i tot "repartia beguda i menjar als concentrats", va fer "un cordó davant la porta per evitar que la Guàrdia Civil es portés als detinguts", entre els quals es trobaven els dos més estrets colaboradors del vicepresident català, Oriol Junqueras.

La denúncia de la Fiscalia prossegueix que, un cop finalitzats els registres a les 22.00 hores, els manifestants seguien assetjant l'edifici i, dues hores després, dos agents van intentar sortir pel Cinema Coliseun, "però els manifestants es van congregar a les portes del teatre i van impedir "la seva sortida.

"Davant la situació d'extrema tensió", afirma el fiscal, el jutge de Barcelona va trucar al cap dels Mossos, Josep Lluis Trapero, perquè activés el dispositiu de seguretat que permetés la sortida de la comissió judicial. "La lletrada de l'administració de Justícia -afegeix- va haver de sortir ja de matinada a través del terrat, a l'impedir els manifestants la seva sortida per la porta".

Sobre la 1.34 hores, relata la denúncia, "es van produir moments de tensió" i els Mossos van haver de "carregar" contra els manifestants per permetre sortir als agents, ja que "centenars de persones continuaven concentrades llançant objectes contundents".

Cinc guàrdies van sortir a les tres de la matinada "vestits de paisà" i escortats pels mossos, mentre que la resta no ho va fer fins a la set del matí.

A més d'aquests "altercats", la denúncia fa també referència a altres disturbis, entre ells a la seu de la CUP, on es van concentrar, apunta, més de 2000 persones per impedir l'accés a la Policia.