Público
Público

DRET A DECIDIR "El moviment sobiranista català és un aliat de tots els pobles d'Espanya"

Centenars de persones signen un manifest, impulsat per polítics i intel·lectuals de tot l'Estat espanyol, per donar suport al dret a decidir de Catalunya i al referèndum de l'1 d'octubre 

Manifestació a Barcelona durant la Diada  Nacional de Catalunya  / ARXIU

públic

"La situació a Catalunya ens interessa i ens afecta a totes i a tots. Per al proper 1r. d'octubre està anunciat un referèndum a Catalunya per exercir un dret legítim, un dret reconegut per les Nacions Unides, que s'accepta per a molts pobles del món i que, no obstant això, se li nega al poble català i als pobles sotmesos a l'Estat espanyol". Així comença un manifest, que ja han signat més de cinc centes persones, i que han impulsat, entre altres, el dirigent gallec Xosé Manuel Beiras, l'escriptor Manuel Rivas, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; la portaveu d'EH Bildu al Parlament basc, Maddalen Iriarte Okiñena; la diputada andalusa
Teresa Rodríguez, la portaveu del BNG, Ana Pontón Mondelo; el portaveu d'EH Bildu al Parlament de Navarra, i el politòleg de Madrid Jaime Pastor.

Xosé Manuel Beiras amb algunes de les persones que han signat el manifest

Xosé Manuel Beiras amb algunes de les persones que han signat el manifest

El manifest, que reconeix el dret de Catalunya a decidir quina relació desitja tenir amb els altres pobles de l'Estat, assenyala que aquesta exigència "no va contra ningú". "No és contra les classes treballadores ni contra els territoris que formen part del Regne d'Espanya. És un senyal democràtic el respecte i la solidaritat entre els pobles. Enfrontar uns pobles contra altres és la més insolidària de les polítiques".

En el mateix text s'assenyala el desig de la majoria de fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació de manera acordada, però també es diu que el govern espanyol "s'ha negat en rodó" a seguir aquest camí i es recorda que les llibertats, tals com el dret de vaga o el del sufragi universal, es van aconseguir amb "moltes lluites i enfrontaments amb la legalitat". Legalitat que "els actuals poders canvien quan els interessa", recorden els signants.

"Existeixen al nostre país símptomes alarmants de degradació democràtica", denuncia el manifest, a més de posar l'accent en l'enriquiment de les elits "a costa de l'empobriment de la majoria de la població" i d'assenyalar els alts nivells de corrupció.

"El moviment sobiranista i independentista català és un moviment pacífic, democràtic i republicà amb ampli suport popular, que neix de la societat civil i es trasllada a les organitzacions polítiques i socials", s'afirma.

"Bona part d’aquest moviment social demana canvis que afavoreixin la població més afectada per la crisi. Per això és un aliat de tots els pobles d'Espanya i de la gent que lluita per canviar les polítiques del PP i el govern Rajoy", afegeixen i al mateix temps fan pública la seva oposició contra "qualsevol tipus de repressió judicial o policial que pugui fer el govern espanyol contra qui exerceixi els seus drets democràtics i contra les persones representants i les institucions legítimament elegides pel poble català".

A banda dels promotors d'aquest manifest, entre els seus signants es troben, entre moltes altres persones com Dolors Sabater (alcaldessa de Badalona), Marta Rovira (secr. general d'ERC), Gerardo Pisarello  (tinent d'alcalde de Barcelona), Joan Tardà (portaveu d'ERC), Jaume Asens (tinent d'alcalde de Barcelona) Sònia Farré (diputada d'En Comú Podem), Joan Giner (diputat CSQP), Jaume Botey (president Cristianisme Segle XXI), Carme Sansa (actriu), Enric Majó (actor), Pello Erdociain (Fundació Andreu Nin), Miguel Urban (eurodiputat de Podemos), Carmen San José (diputada de Podemos a Madrid), Raúl Camargo (diputat a Madrid), Ramón Cotarelo (politòleg), Alfonso Sastre (escriptor), Manuel Garí (economista), Diego Cañamero (diputat al Congrés), Juan Manuel Sánchez Gordillo (alcalde de Marinaleda), María del Carmen García Bueno (diputada Andalusia), Manuel Delgado Cabeza (economista), Emma Martín (catedràtica), Benito Zambrano (director de cinema), Antonio Sánchez Morilla (fundador del SOC), 
Jesús Rodríguez (diputat Andalusia), Vanesa Llaneza Carrasco (regidora Langreo), Martiño Noriega (alcalde de Santiago de Compostel·la), Ana Miranda Paz (representant del BNG al Parlament Europeu), Anton Sánchez García (diputat Galicia), Jorge Suárez (alcalde de Ferrol), Paula Quinteiro (diputada Galicia), Victor Sampedro (catedràtic Comunicació), Ramón (catedràtic Comunicació), Martxelo Otamendi (director de Berria), Petxo Idoiaga (catedrático UPV/EHU), Joxe Iriarte "BIKILA" (EH BILDU), Neskutz Rodríguez (portaveu de Podemos a Biscaia), Fernando González Rendo (regidor a Mèrida), 
Obed Arnaldo Santos (diputat Extremadura), Fernando González Rendo (regidor Mérida), Esther González Santana (regidora Telde, Gran Canaria), María Pilar Villarmin Chamorro (regidora de Tegueste, Tenerife), Pedro Luis López Sánchez (Podemos Murcia), Adela Pascual Álvarez (procuradora Castella i Lleó), David Llorente (diputat Castella La Manxa) Luís Ángel Aguilar Montero (Podemos Albacete), Ruben Ramos Antón (diputat provincial Saragossa), Raul Ramón Iguacel (regidor Puyalón de Cuchas, Artieda), Daniel Geffner (metge i diputat a Corts Valencianes), Laura Camargo (diputada a Balears), Laura Pérez Ruano, (parlamentària foral a Navarra) i Bakartxo Ruiz Jaso (parlamentària foral Navarra).

Les persones que signem aquest manifest assenyalen que,  més enllà de l'opció política de cadascú, defensen la convocatòria de l'1 d'octubre i donen suport per a que hi hagi "el màxim de mobilització i participació en el referèndum", per tal que sigui coneguda i respectada la voluntat majoritària.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?