L'independentisme ha arribat a la recta final de la campanya del referèndum amb una nova exhibició de poder de convocatòria. Les entitats i els partits independentistes -amb la incorporació d'alguns dirigents de l'àmbit dels Comuns- han omplert de gom a gom l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona, davant de les fonts de Montjuïc, en l'acte final d'una més que accidentada campanya, caracteritzada per múltiples actuacions des de l'Estat per impedir el referèndum.

Tot i això, hi han arribat en un clima de relatiu optimisme, després que la Generalitat hagi presentat hores abans el model d'urnes per a l'1-O. I mentre els Mossos d'Esquadra comencen a intervenir en els col·legis electorals. Cosa que ha motivat una consigna repetida per part dels oradors: anar a "defensar" els centres de votació immediatament després de l'acte.

"Ja som aquí, i hem arribar per quedar-nos-hi". Així ha començat la seva intervenció el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parafrasejant la cèlebre frase del seu predecessor Josep Tarradellas el 1977. Un Puigdemont que ha animat els assistents, en exclamar que el "somni" de la independència "ja el tenim a tocar". Però que també ha recordat que encara falten "les hores més llargues" fins al referèndum, i que ha al·ludit igualment a la ocupació dels centres de votació quan ha explicat que, mentre ell parlava "hi ha gent que ja està defensant el territori".

"Hem vençut les pors, les amenaces i les intimidacions", s'ha felicitat Puigdemont, que ha lamentat les actuacions d'un "Estat autoritari que volia que ens rendíssim a la primera dificultat". També ha reconegut però implícitament que aquestes actuacions han unit el sobiranisme i ha afirmat que "a cada dificultat ens feien mes forts". "Hem d'acabar el procés per començar amb el progrés", ha conclòs Puigdemont, cridant a votar diumenge.

Més combatiu s'ha mostrat, uns minuts abans, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que ha cridat gairebé directament a seguir amb les mobilitzacions fins a l'1-O. "Persistiu, catalans, persistiu", ha exhortat. A la vegada, i igual que Puigdemont, ha afirmat que el sobiranisme s'ha unit amb les "traves" que ha posat el Govern central a la celebració del referéndum. "En la superació de cada repte ens hem unit més", ha assegurat. I ha posat la data del 20 de setembre, quan la Guardia Civil va escorcollar la seva conselleria i desenes de milers de ciutadans van manifestar-se al davant en senyal de protesta, com el veritable punt d'inflexió en el complicat camí cap al referèndum, el dia que "ho va canviar tot". Un dia que "ens va fer entendre a tots que la nostra és la causa de la democràcia", i que "amb la superació de la por comença el camí de la llibertat", segons ha expressat.

El president Carles Puigdemont al mitin de final de campanya pel referèndum / EFE Quique Garcia

Puigdemont i Junqueras només han estat la cirereta final a un llarg míting, que ha acabat passades les onze de la nit, després de més de dues hores i mitja de parlaments. Just abans d'ells han parlat els qui molts consideren com a números 3 i 4 del moviment independentista, tot i no tenir cap càrrec electe. Els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Que han donat consignes d'actuació eminentment pràctiques.

"Que no quedi cap col·legi per protegir. Avui, als col·legis; diumenge, a les urnes", ha proclamat Cuixart, que ha recordat que, mentre parlava, ja hi ha "desenes de milers de catalans i catalanes defensant la democràcia" per la via d'ocupar físicament els centres de votació. "Diumenge votarem i guanyarem la llibertat", ha exclamat Sànchez. Un Sànchez que també ha deixat anar -entre línies, però no gaire- un advertiment als polítics que encapçalen el procés independentista, quan ha assegurat als presents que no es farà "cap pas enrere" després del referèndum.

Just abans dels líders del procés, han passat pel faristol els teloners, en la persona de representants dels partits sobiranistes, ordenats per estricte ordre -invers- de representació al Parlament. Ha obert el foc Magda Casamitjana, per MES, l'escissió del PSC que ella mateixa ha definit com a "els socialistes pel Sí". I que ha fet un breu discurs ple de referències poètiques, incloent-hi "venim d'un silenci antic i molt llarg" (Raimon), "què volen aquesta gent que truquen de matinada" (Maria del Mar Bonet), "escolta, Espanya" (Joan Maragall) o "eso es todo, amigos" (Warner Bros).

A aquesta heterodoxa intervenció l'ha seguit el d'un líder d'un altre nou partit fruit d'un cisma: Antoni Castellà, líder de Demòcrates per Catalunya, escissió independentista d'Unió. Ha ironitzat que ve d'un partit "d'ordre", i que, des d'aquest mateix ordre, ha demanat als assistents que "surtin" a protegir els col·legis electorals en acabar l'acte. "Ara no és hora de victòries moral, ara és l'hora d'exercir el dret a l'autodeterminació", ha proclamat. Castellà també ha enardit els presents en assegurar que estan davant d'una "oportunitat única en 300 anys", perquè, "per primer cop", coincideix que "estem units tots els catalans", i que l'Estat "no pot exercir la violència física contra nosaltres".

En aquest crescendo, els següents a parlar han estat tres representants de l'àmbit dels Comuns. Probablement, els que més s'han significat les darreres setmanes en favor del referèndum: Joan Josep Nuet (EUiA), Jaume Asens (Barcelona en Comú) i Albano Dante Fachín (Podem Catalunya). Que han fet un discurs estrictament sobiranista, sense demanar en cap moment el vot per la independència. Nuet, de fet, ha recordat que ell no és independentista, però ha precisat que "això ja no va d'independència, això va de democràcia". I ha cridat a "seguir defensant les nostres llibertats i les nostres institucions" el dia 2, "amb aquells que diumenge votin 'Sí', amb els que votin 'No', amb els que que votin en blanc i amb els que no votin, perquè som un sol poble".

En una línia semblant ha parlat Fachín, quan ha afirmat que "som un poble profundament unit al voltant de la llibertat d'expressió i de la democràcia", i que independentistes i no independentistes "estem defensat la nostra llibertat tots plegats". Asens, per la seva banda, ha explicat que, tot i les seves "discrepàncies amb el full de ruta" dels partits independentistes, i les "diferències ideològiques" amb el Govern de la Generalitat, havia de "reconèixer la valentia del president Puigdemont". "Ens tindran sempre al costat defensant les institucions d'aquest poble", ha dit. "Només exigim votar, perquè ens volem autodeterminar", ha assenyalat, resumint en certa forma la postura dels Comuns.

Participants al mitin de final de campanya formen la paraula 'democràcia' / EFE Quique Garcia

Una postura que ha atacat sense pietat -i trencant la línia de bon ambient generalitzat que s'ha viscut en el míting- la representant de la CUP, la diputada Mireia Boya. "Això no és una mobilització, no es un procés participatiu, és un referèndum d'autodeterminació vinculant per proclamar la independència de Catalunya", ha assenyalat Boya, en òbvia referència a la concepció de l'1-O de l'espai dels Comuns com a mobilització no vinculant. I, per si la al·lusió no era prou clara, l'ha explicitat sense deixar cap lloc al dubte. S'ha dirigit directament als "amics Comuns, companys de tantes i tantes lluites", per demanar-los que "no ens robeu el referèndum". "No us apropieu del diumenge. Si ho feu, no us ho perdonarem mai", ha amenaçat. I encara ha deixat anar que "Roma no paga a traïdors".

Més mesurades han estat les representants dels dos partits del Govern. La número 2 d'ERC, Marta Rovira, ha donat per "superada" la repressió del referèndum. Però, no obstant això, ha demanat "resistir fins al final", perquè diumenge "volem escollir construir entre tots un país millor, la república catalana". Pel PDeCAT, la seva coordinadora Marta Pascal ha demanat "desbordar les urnes d'il·lusió i esperança per un país lliure", i ha predit que aquest diumenge "el món sabrà que la nostra es una causa justa". "Som a dos dies del dia de la nostra vida", ha expressat.

Abans i després dels parlaments, actuacions musicals de tota mena. Hi han cantat Lluís Llach -'l'Estaca', apareixent just després d'un vídeo seu de 41 anys enrere cantant la mateixa peça-, Sopa de Cabra -reforçats amb Gossos-, Mazoni, Gertrudis o Obrint Pas, entre d'altres. Un ambient eminentment festiu i optimista. Però sempre amb l'ull posat en l'espasa de Dàmocles d'una possible intervenció policial als col·legis electorals. Com tenia molt clar una adolescent assistent al míting, que s'hi pasejava amb un megàfon cridant a acudir "immediatament" a "defensar" els centres de votació. Perquè "de concerts en podeu sentir cada dia".