Cargando...

Secciones

Publicidad

L'hemicicle que se formaría al Parlament de Catalunya després del 21-D, segons les estimacions de JM&A, comparat amb l'anterior, declarat dissolt pel govern espanyol 

ELECCIONS A CATALUNYA Els independentistes superarien de nou la majoria absoluta el 21-D, encara que només per un escó

Publicidad

Els sondejos efectuats fins ara es van fer abans de les ordres de detenció dels membres del Govern i no reflecteixen encara l'augment de participació que es registrarà a Catalunya com a conseqüència de la polarització de postures, ja molt alta després de la duríssima aplicació de l'article 155. Però aquesta afluència a les urnes no canviarà la realitat social catalana, segons l'estimació de JM&A: les forces independentistes tornaran a obtenir majoria al Parlament i superaran el 47% dels vots vàlids.

Public

Molts van aplaudir la inesperada decisió de Mariano Rajoy de convocar ràpidament eleccions autonòmiques a Catalunya, després de donar el cop autoritari de l'article 155. L'analista electoral Jaume Miquel, però, sosté que "la jugada de Rajoy no té res de mestra": les estimacions del seu gabinet demoscòpic JM&A a segueixen adjudicant una majoria absoluta al Parlament de Catalunya -encara que sigui per la mínima- a les forces independentistes després del 21-D.

Publicidad

Com es pot observar a l'hemicicle dibuixat més amunt, encara que Esquerra Republicana (ERC) i el PDeCAT es presentessin a les urnes per separat -en comptes de amb la seva anterior coalició Junts pel Sí-, conservarien en total 61 escons (només un menys que en el 2015) i superarien la meitat més un gràcies als 8 que obtindrà la CUP, tot i perdre dos parlamentaris i 80.000 vots (la major caiguda de suport de qualsevol formació).

Aquestes són les estimacions de l'últim desk research (estudi ponderat de tots els sondejos disponibles) elaborat per a Público per Jaime Miquel y Asociados, que també preveu un creixement de tres escons del PSC, així com un transvasament al PP d'un dels escons de C's.

Cal subratllar, no obstant això, que el treball de camp de totes les enquestes examinades és previ a l'empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i de set consellers del Govern de la Generalitat, de les ordres europees de detenció del president Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen a Brussel·les; així com de la imputació -també per sedició i rebel.lió- de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la Mesa de la Cambra.

Publicidad

Aquestes dràstiques mesures judicials polaritzaran i mobilitzaran al màxim a la societat catalana, provocant sens dubte una afluència massiva a les urnes que superarà en molt la participació estimada segons les dades disponibles en aquest moment, que es poden veure a la següent taula:

Tabla completa de les estimacions de JM&A per a  les eleccions convocades pel govern espanyol a Catalunya pel proper 21-D, comparades amb els resultats de les celebrades el 27-S del 2015.

Una gran participació no farà que canviï la situació

A la taula s'aprecia que "els Comuns" -abans, Catalunya Sí Que és Pot, i ara la coalició En Comú Podem-Catalunya en Comú- pugen una mica (mig punt) en el seu percentatge de vots vàlids , tot i que es queden amb el mateix nombre d'escons (11).

Publicidad

El motiu pel qual l'analista Jaime Miquel considera que aquestes estimacions d'escons no variaran, mantenint-se una majoria absoluta independentista -encara que molt justa- tot i el gran augment d'afluència a les urnes -molt per sobre d'aquesta previsió anterior a l'aplicació del 155 més dur- que provocaran les mesures de força contra la Generalitat i el Parlament, és el següent:

"En el 2015 va votar el 77,4% del cens, un total de 4.114.000 persones. En les eleccions del 21D esperem un 80,4% de participació, es a dir 4.263.000 votants; aquests tres punts més equivalen a 148.000 electors. Imaginem que els partits d'àmbit estatal s'emporten el 70% d'aquests vots, el que significaria una major mobilització d'aquests partits que els d'àmbit català. Això serien 103.000 vots a repartir entre C's, el PSC, el PP, i també dels Comuns, però això no és suficient per rebaixar el nombre d'escons del costat independentista per sota dels 68".

Publicidad

C's serà la segona força política però no superarà els 700.000 vots, llevat que el PSC tingui un mal resultat

Pel que fa a les forces de la dreta, Miquel afirma: "C's és la segona força política amb tota claredat. El que no veig tan clar és que pugui superar el llindar dels 700.000 vots, perquè bona part dels seus electors són partidaris d'un referèndum pactat, d'una banda, i el cop d'autoritarisme del PP ha subjectat millor els seus dubtosos, de l'altra. Només ho veig possible amb un pitjor resultat del PSC".

Perquè el PSC sembla anar encaminat, segons aquestes estimacions, a un èxit relatiu, pujant més de punt i mig en vots vàlids i guanyant tres escons més, fins els 19. No obstant això, la duresa de les mesures del 155 ha generat greus esquerdes en el si dels socialistes catalans, amb les dimissions d'importants dirigents, i això podria soscavar les perspectives reflectides en aquesta primera onada sobre el 21D de l'Observatori Continu de JM&A per Público.

L'anàlisi de les estimacions província a província també aporta conclusions interessants. En els següents gràfics interactius es poden triar partits per comparar els resultats del 2015 amb les estimacions actuals de JM&A:

El PSC recupera posicions a Barcelona

El PSC recupera posicions a Barcelona, on puja gairebé dos punts respecte el 2015, i recull a la capital la part del lleó dels seus escons (14). Mentre que és aquí on la CUP perd terreny, cedint sengles escons a ERC i a les files socialistes, que també li arrabassen un parlamentari a C's després de la duríssima postura d'Albert Rivera a favor de la intervenció de l'autonomia; cosa que li pot donar rèdits a la resta d'Espanya però que és impopular a Catalunya.

És a Tarragona on el PP guanya un escó

A Tarragona, la major proporció de població resident procedent d'Aragó i d'altres comunitats espanyoles queda patent en que és aquí on es produeix el guany d'un escó per part del PP, a costa de la dreta nacionalista (PDeCAT), que perd força entre els tarragonins conservadors en haver abraçat una aposta independentista que sembla fallida. Les altres forces mantenen els seus llocs al Parlament i CUP és la que més cau en vots.

Desencís amb JxSí i CUP a Girona

A la província catalana més sobiranista s'aprecia també el desencís dels votants d'JxSí i de la CUP després de la frustració posterior a la declaració d'independència; electors que marxen cap a les files abstencionistes o que es passen al PSC, que puja 1,2 punts i guanya un altre escó a més del que ja tenia per aquesta circumscripció. Així i tot, la CUP manté el seu parlamentari per Girona.

A Lleida es manté el repartiment d'escons

La menys poblada de les províncies catalanes també experimenta una caiguda de votants de les dues formacions sobiranistes (JxSí i la CUP), però en aquest cas la majoria s'inclina per l'abstenció i, per tant, els transvasaments de vots no són suficients per modificar el repartiment d'escons, en una circumscripció on les baixes xifres del cens agreugen la manca de proporcionalitat del sistema electoral espanyol (Catalunya mai va aprovar una llei electoral pròpia).

En definitiva, Jaime Miquel estima que "les posicions de diàleg s'han quedat sense espai, la campanya és de dos fronts i els Comuns no donen suport al 155, però tampoc es poden sumar al nacionalisme català".

Segons l'analista electoral, aquesta situació "es visualitza amb el cas de Santi Vila [el conseller que va dimitir abans de donar suport a la declaració unilateral d'independència i pretenia capitanejar un nou PDECat]: tenia una campanya feta en posicions moderades subjectes a la norma de la Unió Europea, però les actuacions de presó van destruir aquest espai i la seva possible candidatura ".

En qualsevol cas, caldrà esperar als propers estudis demoscòpics -pulsant l'opinió pública dels catalans després de les detencions i empresonaments- per poder valorar millor les perspectives del 21D.

Publicidad

Publicidad