Cargando...

Secciones

Publicidad

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, amb diversos regidors, en rod de premsa aquest divendres. FOTO: Ajuntament de Reus

L'alcalde i regidors de Reus, imputats per un manifest contra la presència policial

Publicidad

Investigats per presumptes delictes d'odi i coacció l'alcalde i els líders dels grups que formen el govern municipal. També imputats dos treballadors d'un gimnàs per vetar l'entrada a agents de la Policia Nacional d'un gimnàs davant la por que generaven als clients, i bombers per manifestar-se amb uniforme i equip.

Public

El jutjat d'instrucció número 2 de Reus ha citat com a investigats més d'una dotzena de persones de l'àmbit polític i civil de la ciutat, incloent-hi l'alcalde, Carles Pellicer, la tinent d'alcalde Montserrat Vilella -tots dos del PDeCAT- i els regidors Jordi Cervera (Ara Reus), Noemí Llauradó (ERC) i Mariona Quadrada (CUP), per presumptes delictes d'odi, coacció i malversació de fons públics per actes durant els dies previs i posteriors a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Els regidors investigats van signar un manifest que demanava la fi de la presència d'agents dels cossos policials estatals a la ciutat.

Publicidad

El jutjat ha admès a tràmit una denúncia presentada pel cos de la Policia Nacional (CNP) en relació als fets ocorreguts a Reus durant els dies propers al referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. El magistrat detalla al llarg de les pàgines de la diligencia, a la qual ha tingut accés Públic, una sèrie de concentracions i fets provocats per la presència dels cossos de seguretat espanyols que haurien estat l'origen de la denúncia per part de la Brigada d'Informació del CNP.

Les notes informatives comencen amb data de 12 de setembre, quan una seixantena d'agents de la Policia Nacional van arribar a Reus per tal d'actuar "en tots els suposats actes que es poguessin executar dirigits a la preparació i celebració del Referèndum d'autodeterminació a Catalunya". El fet va saltar a les xarxes socials i els mitjans de comunicació locals van fer un seguiment exhaustiu dels fets que tenien lloc als entorns de l'Hotel Gaudí, espai on s'allotjaven els agents.

La signatura d'un manifest, centre de la investigació

La institució posa de manifest que l'acte amb més rellevància va ser una manifestació celebrada durant la tarda del dia 3 d'octubre, coincidint amb la convocatòria de vaga general secundada per tots els sindicats i organitzacions civils com Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va aplegar 4.000 persones segons l'atestat judicial. En aquest acte, convocat per la secció local de l'ANC, es va fer un recorregut que finalitzava a l'hotel on es concentraven els agents de policia.

Publicidad

Aquesta manifestació va cloure amb la lectura d'un manifest signat per l'alcalde del municipi, Carles Pellicer, i els portaveus dels grups que formen el govern municipal, PDeCat, ERC i Ara Reus. El comunicat mostrava un "enèrgic i contundent rebuig a l'onada de repressió" que va rebre la ciutadania l'1-O, i per aquest motiu instava els propietaris de l'Hotel Gaudí a fer "tot allò que resulti adient i necessari per a que de manera immediata deixin d'allotjar-se [els agents del CNP] en els seus establiments i per tant abandonin la ciutat". Aquests fets porten al jutge a considerar que haurien comés un presumpte delicte d'odi.

El magistrat argumenta que es tractaria d'unes declaracions polítiques que generen a la ciutadania actituds que "alenen l'assetjament cap als funcionaris públics, aconseguint enfortir el sentiment separatista al voltant de certes minories com són les forces i els cossos de seguretat de l'Estat".

Publicidad

Igualment recorda que les autoritats "denunciaven la violència gratuïta i indiscriminada exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el dia 1 d'octubre amb motiu del referèndum, de la vulneració dels drets individuals dels ciutadans de Catalunya i de l'afectació del benestar dels ciutadans del propi municipi de Reus, per l'angoixa col·lectiva que suposa la presència dels cossos policials de l'Estat". Això no obstant, el text constata que durant el dia de celebració del referèndum els cossos policials espanyols no van fer cap mena d'intervenció a la ciutat.

Entre les notes informatives que els cossos policials van fer durant les setmanes relatives a la celebració del referèndum, també es fa menció a identificacions que es van produir després de protestes per la presència dels cossos de seguretat espanyols a la ciutat i per fer fotografies dels agents. Entre els identificats hi ha membres de la societat civil així com militants de l'Esquerra Independentista del Camp (EIC) i regidors de la CUP.

Publicidad

En la mateixa línia, la capçalera de la manifestació estava formada per membres dels Bombers de la Generalitat del parc de Reus que portaven l'uniforme de servei. El document exposa que "fent us dels instruments i robes pròpies de la seva feina [els membres del cos] haurien comés delicte de malversació". A més, afegeix que ells mateixos van qualificar les actuacions policials de "salvatges i violentes" i van sol·licitar suport a la comunitat internacional de bombers", fet pel qual se'ls investiga també per delictes d'odi i de coacció.

Xoc contra negocis locals

Els fets recollits a la diligència però, no tenen com a únic escenari la residència provisional dels agents. El dia 4 d'octubre, un dia després de la vaga general -que va tenir unes quotes molt destacades de participació a la ciutat- uns membres del CNP que estaven fent exercici en un gimnàs de la localitat van ser expulsats per un treballador de l'empresa "negant-los-hi l'entrada i manifestant-los-hi que li havia estat indicat pel propietari del local".

En aquest sentit, la direcció del gimnàs comentava, segons el document judicial, que "es tractava d'un negoci familiar i hi havia socis que s'havien donat de baixa
o que algunes mares de nens, que acudien a les instal·lacions, manifestaven tenir por, pel fet que aquests funcionaris assistissin a les seves instal·lacions".

Els regidors investigats es posicionen

Els diversos investigats declararan en els pròxims dies davant del jutge, però la classe política ja ha començat a definir les seves intencions de cara a la vista oral. L'alcalde i els membres del govern han assegurat aquest mati en roda de premsa que aniran a declarar, mentre que la formació anticapitalista no ha deixat entreveure la seva posició. La data ha estat fixada pel proper 23 de desembre.

Pellicer ha subratllat durant la seva compareixença davant els mitjans que es tracta d'una "causa general que vol perseguir el moviment sobiranista de Reus, que sempre s'ha destacat pel seu pacifisme". Al mateix temps ha titllat la macrocausa promoguda per la Policia Nacional de ser "un aiguabarreig d'acusacions, que posa en el mateix sac manifestos polítics, la lliure participació en manifestacions pacífiques de càrrecs electes, de ciutadans a títol individual, i fins i tot de membres del cos de bombers de la Generalitat".

Per altra banda la portaveu del grup municipal de la CUP, Marta Llorenç, ha valorat la situació com una "caça de bruixes", ja que la majoria de persones que estan sent investigades "per incitació a l'odi" són de l'Esquerra Independentista.

Publicidad

Publicidad