Público
Público

La CUP es presentarà a les eleccions del 21D

La formació anticapitalista anirà als comicis liderant una candidatura "el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i d'esquerres".

Imatge de l'Assemblea Nacional de la CUP d'aquest dissabte, al Palau d'Esports de Granollers. ÀNGEL FERRERO

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha decidit finalment presentar-se a les eleccions del proper 21 de desembre. Ho farà, segons ha informat a les quatre de la tarda a través d'una piulada en el seu compte oficial de Twitter, liderant "una candidatura el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i d'esquerres". A favor de participar en els comicis ha votat el 91,63% de la militancia, i només un 7,83% s'hi ha oposat.

La xifra d'afiliats acreditats a primera hora del matí era de 751, però al migdia ha augmentat fins als 1.200. Com ha recordat la portaveu del Secretariat Nacional, Núria Gibert, les assemblees nacionals es decideixen per tota la militància –"un militant, un vot"– i no en funció de les decisions de les assemblees territorials.

Gibert ha qualificat aquest matí davant la premsa els comicis com a "imposats" i "il·legítims". "Pensem que és una imposició", ha continuat, "però de totes maneres volem tenir aquest debat i posar-nos al servei de l'opció més útil, més eficient i més efectiva, la que decidim entre totes, per proclamar i fer efectiva la República".

Les opcions

La CUP es trobava novament en una cruïlla, en què els militants havien d'escollir entre quatre opcions: presentar-se als comicis en solitari, crear un front d'esquerres, no presentar-s'hi i donar suport a una llista civil, o no presentar-s'hi. La primera opció s'ha imposat finalment amb un 64,05% dels vots, seguida per l'opció de crear un front d'esquerres (21,72%) i la de donar suport a una llista civil (12,59%). Els vots restants han estat en blanc o nuls.

L'objectiu dels cupaires ara és establir una "República social", "no per retornar en absolut al passat", segons ha afirmat Gibert en el seu parlament de cloenda. La portaveu del Secretariat Nacional, que ha destacat el paper dels Comitès de Defensa de la República (CDR), ha alertat contra les propostes a restaurar "el que ens han pres de males maneres".

També la diputada Anna Gabriel ha advertit contra la temptació "de tornar a un cicle autonomista" i ha criticat durament la posició de Catalunya en Comú (CeC) perquè "equiparen la DUI i el 155". Gabriel ha valorat també la capacitat de la formació per "situar línies estratègiques" a la política nacional. Alhora, ha demanat realisme als polítics independentistes per no "amagar que els costos poden estar a l'alçada dels somnis". "Però no hi ha pas enrere", ha reblat.

"No hi ha presos de primera i de segona

Gabriel també s'ha referit a l'empresonament dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de consellers del govern català per afirmar que "no hi ha presos de primera i de segona, ni represaliats de primera i de segona", en referència als militants de l'esquerra independentista que també han estat objecte d'identificacions, detencions o sancions.

La diputada de la CUP ha recordat igualment les agressions de l'ultradreta a València, que, ha recordat, es remunten a l'anomenada 'Batalla de València'. Finalment, Gabriel ha agraït a l'esquerra espanyola que se solidaritza amb el projecte de l'esquerra independentista i als militants que, des del municipalisme, un dels pilars de la formació, queden tot sovint fora dels focus dels mitjans de comunicació.

L'Assemblea Nacional ha començat aquest diumenge al Palau d'Esports de Granollers al voltant de les 10:00, flanquejada la mesa de la taula –de la qual en forma part el diputat al Parlament Benet Salellas– per una gran estelada socialista i una pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics".

L'aplicació del 155 ha estat present des de bon principi: la portaveu de la formació a Granollers ha comparat la resposta judicial de l'executiu de Mariano Rajoy amb la que va viure l'independentisme durant l'operación Garzón el 1992, el mateix any que es va construir el Palau d'Esports del municipi. Hi ha hagut crítiques també cap a l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral (PSC).

Sobre la reunió dels diputats Benet Salellas i Anna Gabriel a Brusel·les amb el president Carles Puigdemont, Gsbert ha dit que el viatge era "de solidaritat antirepressiva" amb "el govern legítim i el president legítim" de Catalunya.

Dante-Fachin i Procés Constituent es mouen

Mentre tenia lloc l'Assemblea Nacional de la CUP, l'exlíder de Podem Catalunya Albano Dante Fachin ha presentat a la Bostik de Barcelona "Una Alternativa Insubmissa i Constituent", que es declara com "una palanca de canvi contra el règim del 78".

Procés Constituent ha ofert per la seva banda tant a Dante Fachin com a la CUP la possibilitat de formar una candidatura conjunta "de l'esquerra rupturista catalana" de cara al 21 de desembre i han afegit que "en cap cas hi aniran sols".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?