La defensa del vicepresident Oriol Junqueras i dels consellers empresonats Carles Mundó, Raül Romeva i Dolors Bassa ha presentat aquest dimarts un escrit davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga al govern de la Generalitat per rebel·lió, en què demanen que els citi a declarar i els deixi en llibertat, adduint que tenen dret a participar en la campanya per les eleccions convocades per Mariano Rajoy pel pròxim 21 de desembre.

En la seva condició de candidats assenyalen que cal evitar que el seu empresonament "estigmatitzi de forma indeguda el seu programa polític", i insisteixen, en aquest escrit adreçat al Suprem en què, sense renunciar a les seves idees, "van acceptar i accepten" l'article 155 i es troben "fermament" compromesos a actuar "per les vies del diàleg i la negociació". 

Acusacions contra Marta Rovira

La secretaria general d'ERC, Marta Rovira, ha sortit al pas de les informacions segons les quals la Guardia Civil hauria redactat un informe en el qual l'acusen com a responsable directa de l'organització del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

El seu partit i l'independentisme seguiran "lluitant malgrat els informes de la Guàrdia Civil", i que la seva candidatura està disposada a governar Catalunya siguin quines siguin les traves que trobin en el camí, ha dit en un acte de precampanya d'ERC a la platja del Somorrostro de Barcelona, on ha presentat ells membres de la seva candidatura a les eleccions del 21-D de les quatre províncies catalanes. "Avui no estem abatuts. Continuarem defensant les nostres idees", ha assegurat.

Marta Rovira ha recordat que el candidat d'ERC a la Presidència és Oriol Junqueras, encara que està preparada per assumir la responsabilitat davant qualsevol eventualitat: "Li he promès a Oriol Junqueras que assumiré el que calgui en aquestes eleccions".

No és un afer polític, segons el ministre

En relació a aquesta denúncia, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha manifestat també aquest dimarts, que l'Estat de Dret garanteix que "qui incompleix les normes ha d'assumir la seva responsabilitat".

El ministre ha avalat d'alguna manera l'informe de la Guardia Civil quan ha dit que "hi ha una recerca que sembla acreditar que Rovira també ha contribuït a la comissió d'un delicte", de manera que "si això és així es formalitzarà la querella, si té fonament, i un jutge independent analitzarà i arribarà a una conclusió".

"Aquest és el funcionament de l'Estat de Dret, a ningú li hauria de sorprendre ni preocupar", ha afegit abans de reiterar que "la garantia és que la democràcia funciona gràcies a labor quotidiana dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, dels jutges i dels treballadors de la Justícia, que fa que tots siguem iguals davant la llei". 
El titular de Justícia ha advertit que la recerca judicial que s'està duent a terme pel moviment secessionista a Catalunya "està generant una reflexió social" sobre si "això és un assumpte polític de discrepàncies", per afirmar a continuació que es tracta "d'infraccions molt greus del Codi Penal, que estan castigats amb molts anys". "Quan es cometen delictes ens posem a un altre nivell. Ja no és debat o discrepància, són les regles de convivència del Codi Penal, que ens diu quines conductes són delictives", ha apuntat.

En aquest context, ha insistit, s'han presentat múltiples querelles contra persones del Parlament i del Govern català, així com d'organitzacions socials i uns altres que "que han col·laborat a la comissió de delictes, però no per discrepàncies polítiques". Així, ha incidit que en aquests termes, "qui pugui tenir una responsabilitat, haurà d'explicar les circumstàncies davant els tribunals".

Catalá sobre els consellers empresonats

En relació als consellers catalans empresonats i que han demanat tornar a declarar davant el Tribunal Suprem, un cop que aquesta instància ha assumit la major part de la causa que es trobava en mans de l'Audiència Nacional, Catalá ha assenyalat que "si les circumstàncies canvien, poden canviar les conseqüències dels investigats", en cas que assumeixin el 155.

El titular de Justícia ha subratllat que "les decisions que s'han pres en aquesta matèria, en termes de mesures cautelars, han estat fruit de les diferents circumstàncies" de cadascun dels processaments en funció dels possibles delictes comesos, en l'autoria hipotètica de les persones o fins i tot en funció de l'actitud que han mantingut.

La Llei d'Enjudiciament Criminal, ha explicat, contempla tres conceptes per determinar la presó provisional, com són que puguin fugir, tornar a cometre delictes o destruir les proves que puguin ajudar a esclarir els fets; el ministre ha assenyalat que el que va decidir la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, ara "pot ser revisat pel magistrat del TS".

D'aquesta manera, "si el que declaren davant el jutge del Suprem a aquest li permet assimilar-ho amb les declaracions que fa setmanes van fer els membres de la Mesa del Parlament, potser acordi unes mesures equivalents o potser no", doncs ha defensat que les mesures que va adoptar Lamela en la AN estaven "fonamentades en dret, no van ser capritxoses". "Si les circumstàncies canvien, poden canviar les conseqüències dels investigats", ha resolt.