Cargando...

Secciones

Publicidad

Les escriptores i candidates al 21D Laurà Borràs, Jenn Díaz i Bed Olid. /@LauraBorras/@JnnDiaz/Laura Aznar.

Eleccions 21D De la literatura al Parlament

Publicidad

Cada cop hi ha més independents en les candidatures electorals. Les tres opcions independentistes coincideixen a portar en possibles llocs de sortida dones escriptores que mai fins ara havien format part d'una llista. Bel Olid, Jenn Díaz i Laura Borràs representen, entre moltes més coses, una aposta per potenciar la cultura, tradicionalment menystinguda per les institucions.

Public

La presència de persones independents en candidatures electorals, sense experiència prèvia en càrrecs electes ni una trajectòria orgànica en partits, és un fenomen a l'alça des de fa uns quants anys. Amb la intenció d'obrir-se a la societat, cada cop és més habitual trobar perfils d'aquest tipus a les llistes. Les eleccions al Parlament del 21 de desembre no fan altra cosa que reforçar aquesta tendència. I en algunes opcions, especialment en el cas de la candidatura de Junts per Catalunya, els independents hi tenen un pes realment destacat. Ara bé, òbviament dins l'etiqueta d'independents s'hi troben perfils molt diversos.

Publicidad

Curiosament, a les llistes de les tres formacions independentistes i en possibles –o segurs– llocs de sortida hi ha un perfil que es repeteix: el d'una dona escriptora. Parlem de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i número 5 per Barcelona de Junts per Catalunya, la candidatura que encapçala el president Carles Puigdemont; Jenn Díaz, que ocupa el vuitè lloc en la llista d'ERC a Barcelona; i Bel Olid, la sisena de la CUP també a Barcelona. Les tres admeten a Públic que temps enrere no s'haurien plantejat fer un pas així i que el moment "excepcional" del país explica la decisió.

A Laura Borràs la proposta d'ocupar un lloc, destacat, en una candidatura electoral li va fer directament Puigdemont en un viatge recent a Brussel·les. "No m'hauria imaginat mai que em poguessin fer una proposta d'aquesta naturalesa. Jo sóc professora de literatura i ara faig de directora. Ara bé, quan el president em demana que faci un pas endavant, no puc ser egoista i dir que no, quan el govern està repartit entre la presó i Brussel·les". De 47 anys i professora de literatura catalana, Borràs va ser nomenada directora de l'ILC el gener del 2013 i és autora d'una nombrosa obra publicada.

"Quan m'ho proposen, sento una responsabilitat molt gran. Per una qüestió d'ètica personal no puc dir que no, però alhora sento una barreja de respecte i vertigen. Em plantejo si ho sabré fer, això. Ara bé, es tracta de treballar pel país i, en aquest sentit, puc atresorar haver-ho fet des de l'ILC en circumstàncies molt complicades". Afegeix que la institució té els comptes bloquejats pel govern espanyol des del 21 de setembre.

Publicidad

Sobre el paper que pot jugar com a parlamentària, Borràs apunta a Públic que per la seva trajectòria pot aportar en àmbits com la cultura, qüestions de gènere i també de gestió dins l'administració, fonamentalment per la seva feina dels darrers cinc anys. "Hem d'intentar transformar la realitat que tenim davant i cadascú té un valor afegit, però més enllà dels nostres àmbits personals tenim capacitat d'aprenentatge i intentarem aprendre ràpid tot allò que calgui", defensa.

L'encara directora de l'ILC –deixarà el càrrec properament– té intenció de continuar fent classes a la universitat un cop es converteixi en diputada, i defensa la importància que hi hagi una major aposta governamental per la cultura. Pocs dies després que l'informe del CoNCA Estat de la cultura i de les arts 2017 posés de manifest que la inversió de la Generalitat en aquest camp tot just representa el 0,8% del pressupost de l'executiu, lluny del 2% que demana l'organisme, Borràs reivindica que intentarà que la cultura "no sigui menystinguda". "Hem d'apostar-hi, perquè fer-ho és apostar pel país i ajuda a millor les condicions de vida". Sobre la seva nova etapa com a política no es fixa un termini concret per exercir-la: "Estic disposada a fer-ho pel país el temps que sigui", comenta.

Publicidad

"No podia seguir sent discreta"

Als 29 anys, la baixllobregatina Jenn Díaz ja té una trajectòria literària reconeguda, que contempla sis obres publicades: cinc novel·les i un llibre de contes. El darrer, Vida familiar, va ser guardonat amb el premi Mercè Rodoreda. Díaz reconeix a Públic que fins fa molt poc mai s'hauria imaginat formant part d'una candidatura electoral ni, més que previsiblement, convertint-se en diputada al Parlament. Què ha passat perquè això canviï?

"Abans del 20 de setembre [dia en què agents de la Guàrdia Civil van irrompre a diverses seus governamentals i van detenir alts càrrecs de l'executiu] havia intentat ser molt discreta, fins i tot em semblava una falta de respecte cap als meus lectors dir el que jo opinava sobre política o la independència. Sempre havia pensat que la meva lluita i la meva visió del món l'havia de canalitzar a través de la literatura. Després vaig començar a fer articles i allò que feia dir als meus personatges ja ho podia dir jo d'una manera més rotunda i més immediata. Jo tenia clar que havia de parlar de feminisme, de llibres, de cultura i fins i tot de la part més domèstica de la vida, però el 20 de setembre vaig fer un tuit dient que 'em voto a sobre'. Arran del que va passar aquell dia vaig veure que havia de ser coherent amb mi mateixa i si això implicava perdre feines i complicitats, doncs les perdo", recorda.

Publicidad

Díaz, que viu a Sant Andreu de la Barca, va ser una de les desenes de milers de catalanes que va implicar-se en la defensa del referèndum l'1 d'octubre. Al seu municipi hi ha la caserna més gran a Catalunya de la Guàrdia Civil, i agents del cos van carregar amb molta duresa contra els votants. "Vaig passar de no parlar de política a què a partir de l'1-O parlés gairebé només de política. Vaig veure que no podia seguir sent discreta", apunta Díaz. Setmanes després, ERC li va proposar anar a llistes i ella va acceptar. Prèviament, subratlla, no tenia contacte amb el partit, més enllà de conèixer la número dos de la formació, Marta Rovira, en la presentació d'un llibre.

"Quan em van venir a buscar vaig pensar que sempre em queixava que no es parlava prou de cultura i feminisme i no podia dir que no quan m'oferien un lloc privilegiat per treballar en aquesta línia. Fer un pas endavant en un moment excepcional era coherent i pretenc treballar per intentar trobar aquest país ideal que tinc, més feminista i amb més justícia social", explica en una conversa telefònica. Amb tot, Díaz no es posa un termini concret per exercir la política: "No pretenc convertir-me en una política de primera línia, però hi treballaré des de dins fins que cregui que és coherent". La idea és que el feminisme i l'àmbit cultural siguin els grans eixos de la seva activitat política i, de retruc, és conscient que el salt a la política repercutirà en la seva feina literària. "Fins ara havia publicat una novel·la per any i ja havia decidit abaixar el ritme. Ara no em preocupa reduir la intensitat literària, ja m'està bé, però sí que em preocuparia abaixar la qualitat dels llibres", conclou.

"El partit que més em representa"

La mataronina Bel Olid, de 40 anys, presideix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i representa l'únic perfil realment independent incorporat en un possible lloc de sortida a les candidatures de la CUP de cara al 21D. Autora ja d'una notable producció literària, el seu darrer llibre és Feminisme de butxaca. Kit de supervivència. "Estem en un moment excepcional, tenim representants polítics i amics a la presó, i la CUP ha considerat que puc aportar alguna cosa i he decidit presentar-me a les eleccions", explica a Públic.

Olid diu que en el cas de ser escollida diputada –les enquestes no garanteixen sis diputats a Barcelona a la formació de l'esquerra independentista–, "faré el que calgui i allà on calgui", tot i recordar que la CUP "té un sistema en què els diputats porten les àrees en què són experts, i la meva experiència i coneixements se centren en la justícia social, el feminisme i la cultura".

Reconeix que "ara estem en un moment en què hem de fer el que calgui". Fa uns mesos, en una entrevista a Públic, Olid va explicar que "No he trobat mai un partit que em representi al 100%, però la CUP seria el partit amb què jo podria estar més còmoda. Fan moltíssimes coses que no m'agraden, però és que els altres partits en fan més". En aquest sentit, comenta que "jo continuaré tenint les meves idees, però la CUP és el partit que més em representa". L'escriptora afegeix que se li fa "bastant natural" participar a la CUP i que li fa "il·lusió" treballar amb la gent dels quatre territoris del Principat. "Estic acostumada a treballar en equip i a defensar les opcions que es prenen en majoria", conclou.

Publicidad

Publicidad