Cargando...

Secciones

Publicidad

Professionals dels mitjans públics de la Generalitat, llegint el manifest contra la intervenció mitjançant el 155, el passat 25 d'octubre

La dreta i els seus grups mediàtics aprofiten el 21D per intensificar els atacs contra TV3

Publicidad

Des de l'amenaça de tancament verbalitzada per Xavier García Albiol fins a les constants acusacions de "manca de pluralitat", els mitjans públics catalans estan en el punt de mira dels partits polítics espanyolistes i de grups mediàtics estatals. Tant els treballadors com experts del sector audiovisual rebaten els atacs, defensen la necessitat de tenir una televisió i ràdio públiques potents, però admeten que cal plantejar-hi determinats canvis.

Public

"A TV3 hi ha d'haver un canvi des de dalt a baix perquè és impresentable el que està fent aquesta televisió amb els diners de tots els catalans. Per tant, el Partit Popular proposarà tancar TV3 i obrir una televisió amb gent normal que sigui plural." Les declaracions, pronunciades fa uns dies pel candidat del PP a les eleccions del 21 de desembre, Xavier García Albiol, van desfermar una allau de crítiques, però alhora van posar de manifest una evidència: els mitjans públics finançats per la Generalitat estan en el punt de mira de determinats partits polítics i grups mediàtics. Ara bé, lluny de viure's un debat seré sobre cap a on ha d'anar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -l'ens del qual depenen TV3 i Catalunya Ràdio-, la campanya electoral ha suposat un increment dels atacs cap a uns mitjans dels que alguns sectors en qüestionen l'existència.

Publicidad

García Albiol és l'exemple més descarnat, però el programa de Ciutadans afirma que si Inés Arrimadas assolís la presidència de la Generalitat, "tindrem uns mitjans de comunicació públics neutrals, plurals i als serveis de tots els catalans". Segons la formació neoliberal, "el nacionalisme ha convertit els mitjans de comunicació públics que paguem tots els catalans en un instrument més del Govern separatista". Curiosament, l'argument és calcat al que dies enrere defensava un article editorial d'El País : "TV3 i Catalunya Ràdio han estat utilitzats com a instrument de propaganda de les tesis independentistes, i la seva programació ha contribuït a una visió esbiaixada de la realitat". També Pedro J. Ramírez, des d'El Español, s'ha sumat a la campanya, apostant directament per tancar TV3 "i no tornar-la a obrir". Sobre la pluralitat, un informe de Media.cat  mostrava una pluralitat molt més gran a la cadena catalana que no pas a TVE.

Què en pensen els treballadors, que al cap i a la fi veuen la seva professionalitat qüestionada? Roser Mercader, presidenta del comitè d'empresa de TV3, comenta a Públic que "ens sembla molt perillós, aventurat i irresponsable que s'agiti una qüestió gairebé personal contra els treballadors de TV3. Ens sentim amenaçats, diuen que ens faran fora! I estem en una situació d'indefensió". Per a Mercader, "és inquietant que utilitzar atacs a TV3 i Catalunya Ràdio durant la campanya els pugui suposar rendible a nivell de vots".

L'amenaça d'Hisenda

Més enllà dels atacs de partits i grups mediàtics, aquests dies s'han fet públiques reclamacions del govern espanyol que posen en qüestió la "viabilitat dels mitjans públics", segons la CCMA. En concret, l'Agència Tributària ha iniciat la reclamació a l'ens del pagament dels imports per deducció de l'IVA corresponents a les aportacions de la Generalitat rebudes els anys 2015, 2016 i 2017 i ha paralitzat el pagament de l'IVA pendent de retorn de part del 2016 i del 2017. Segons la informació de la CCMA, aquestes reclamacions sumen un impacte de 147 milions. L'ens públic ha indicat que refusa la reclamació perquè "no està avalada per cap llei sinó exclusivament per un canvi de criteri de la mateixa administració tributària".

Publicidad

A això s'hi ha de sumar la recent modificació de la Llei de Contractes Públics, que fixa un nou criteri per a l'aplicació de l'IVA i només de cara a l'any vinent implica un impacte negatiu de 20,4 milions en els comptes de la CCMA. Per a Jaume Ferrús, director de TV3 entre 1989 i 1995, aquesta reclamació "és una autèntica bestiesa", mentre que Roser Mercader admet que els mitjans públics quedarien "en una situació molt complicada" si tiren endavant les diverses actuacions d'Hisenda. La representant del comitè d'empresa subratlla que ara mateix no tenen interlocutor amb qui abordar qüestions d'aquest tipus, bàsicament perquè la Generalitat està intervinguda i el camí que estan explorant és trobades amb els diversos partits polítics abans de les eleccions.

Un pressupost insuficient

Per a Mercader, el que caldria és plantejar un "debat ben fet" sobre els mitjans públics. Una de les demandes històriques dels treballadors és la "desgovernamentalització" de la CCMA, un assumpte en què es va viure un retrocés durant el primer govern d'Artur Mas per la "contrareforma pactada entre CiU i PP". Més enllà de la qüestió de la governança, una altra demanda és garantir un "pressupost suficient i estable" de TV3 i Catalunya Ràdio. La CCMA comptava amb uns recursos totals de 457 milions el 2010, mentre que enguany la xifra és de 302,4, dels quals més del 75% (231 milions) corresponen a l'aportació de la Generalitat. La presidenta del comitè d'empresa de la televisió pública recorda que el govern de Junts pel Sí s'havia compromès a tenir aprovat al juny el nou contracte programa de la CCMA, però l'aprovació no va arribar. "Ara mateix no tenim ni estabilitat financera ni institucional", lamenta Roser Mercader.

Publicidad

Per a Jaume Ferrús, que l'any va passat va ser el director del Llibre Blanc de l'Audiovisual de Catalunya, "TV3 és una eina essencial per a un país com Catalunya que té una llengua pròpia". L'exdirector de la cadena posa de manifest que "malgrat l'èxit d'audiència, estem lluny de la normalitat", atès que en l'àmbit televisiu l'oferta és aclaparadorament majoritària en castellà. Els quatre canals de la CCMA (TV3, K3/33, 3/24 i Esports 3) sumen al voltant del 19% d'audiència, al que s'hi ha d'afegir el menys del 3% que obté 8TV.

Sobre l'amenaça d'intervenció dels mitjans públics, que era un dels objectius plantejats pel govern espanyol amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Ferrús considera que és "una bestiesa" però que no sap com es fa "si no canvies tots els redactors". Ara bé, sí que adverteix que es pot anar cap a un escenari d'escanyament pressupostari de la CCMA, tant "a través del finançament general de Catalunya", com amb les recents reclamacions del pagament de l'IVA de les subvencions que, en canvi, no ha d'afrontar RTVE.

Publicidad

Necessitat de canvis

Ferrús defensa la necessitat de diversos canvis als mitjans públics catalans, ja apuntats al Llibre Blanc de l'Audiovisual. Fonamentalment, advoca per un consell de govern format per "professionals reconeguts"; per un increment de recursos, que xifra en un mínim de 100 milions euros anuals per ser equiparable als mitjans públics dels països de dimensions similars; i per una major eficiència, que passaria per la separació de l'empresa editorial, que s'encarregaria de decidir els continguts, de la part de producció, "que hauria de presentar uns costos competitius".

L'exdirector, però, qüestiona el mantra que existeixi un aportació excessiva als mitjans públics i afirma que "si analitzem el cost per hora i l'èxit i retorn social que té, Televisió de Catalunya és de les més barates". Ferrús conclou subratllant que "és un gran èxit" que TV3 pugui mantenir el lideratge d'audiència "quan competeix amb rivals que tenen sis vegades més recursos". "Això no passa enlloc", remata. Roser Mercader afegeix que "els mitjans públics no són una despesa, sinó una inversió", ja que també exerceixen de motor de la indústria audiovisual del país.

Si durant els anys més dur de la crisi, grups privats com Prisa, Godó o Uteca -la patronal de les televisions privades, que va arribar a demanar la creació d'una sola televisió autonòmica amb programació comuna per a tots els territoris de l'Estat- van fer campanya per l'aprimament de la CCMA, fonamentalment per una qüestió d'interès comercial, ara per a Mercader "la batalla és més política. Estan obsessionats amb tancar aquest espai de comunicació". Sigui com sigui, és evident que partits com PP i C's seguiran fent dels atacs als mitjans públics catalans un dels seus leitmotiv de campanya.

Publicidad

Publicidad