Les imatges de les càrregues policials contra ciutadans catalans que volien votar al referèndum de l'1 d'octubre van donar la volta al món, però constitueixen només un dels episodis repressius executats per l'Estat espanyol per intentar aturar el procés independentista. El judici per la celebració de la consulta del 9 de novembre de 2014 o les causes que han comportat l'empresonament de bona part del govern català i dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, són altres exemples d'aquesta repressió. Per a la CUP, rere tots els casos hi ha una "operació d'Estat" per negar l'exercici del dret a l'autodeterminació als catalans.

Les alcaldies de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Argentona, Sant Martí Sarroca i Soriguera han encarregat a la CUP l'elaboració de l'informe, 'Minotaure del 78', un instrument que pretén documentar tots els casos de "violència institucional" de l'Estat espanyol contra el procés d'autodeterminació català comesos entre el 2015 i el 2017. El treball, que s'ha presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes de Catalunya, sorgeix del món municipal perquè, segons ha dit l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, "la repressió ens ha deixat orfes d'una administració d'àmbit supramunicipal que reculli el que està passant i ens doni eines per recuperar els nostres drets bàsics".

El diputat cupaire Benet Salellas, un dels autors del document, ha manifestat que "tots els procediments judicials i policials en marxa, acompanyats de l'actuació al carrer de l'extrema dreta, forma part d'una operació d'Estat que només s'entén des d'una coordinació entre els diferents estaments -legislatiu, executiu i poder judicial- i que ha arribat a modificar jurisdicció, recuperar figures delictes del passat i reinterpretar delictes per tenir un efecte descoratjador en l'exercici dels drets fonamentals d'expressió i participació política".

L'informe Minotaure del 78 comptabilitza 832 persones investigades per la justícia espanyola per qüestions vinculades al procés els darrers tres anys, la majoria de les quals són càrrecs electes autonòmics o municipals. Entre la gairebé quarantena de casos que hi apareixen, destaquen el procediment del 9N, les querelles pels preparatius del referèndum de l'1-O i per la llei que va fer-lo possible, la investigació a 712 alcaldes per comunicar a la Generalitat la disposició a cedir locals per a la celebració de la votació, l'operació Anubis desenvolupada el 20 de setembre al Departament d'Economia o les querelles per rebel·lió a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. També hi ha casos circumscrits a l'1-O, com ara les 1.066 persones lesionades aquell dia per l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil -de les quals més de 400 han presentat denúncia-, la querella contra el procés constituent, la suspensió o amenaces a actes polítics o el procediment per delicte d'odi contra mestres de la Seu d'Urgell.

Denúncia a Europa

La també diputada i coautora de l'informe Mireia Vehí, al seu torn, ha subratllat que l'aplicació de l'article 155 "no resol el conflicte de fons", que és "l'exercici del dret a l'autodeterminació", sinó que "aplica per la força de la violència una sèrie de mesures que han encausat molts càrrecs electes, han dissolt el Parlament o han cessat el govern". Per a Vehí, a través del 155 l'Estat "ha estirat el dret al màxim per conformar un estat d'excepció que regeix ara la vida política i ciutadana de Catalunya". Vehí ha negat que, com diuen determinats candidats a les eleccions del dia 21, la seva aplicació hagi normalitzat la situació, "sinó que s'ha produït una pacificació per la força" i la imposició d'un ordre autonòmic no resultat d'un pacte social sinó de la "utilització sistemàtica de la vessant repressiva de l'Estat".

La CUP pretén traslladar l'informe a instàncies internacionals i aquesta mateixa setmana es desplaçarà a Ginebra per presentar-lo a l'Organització Mundial Contra la Tortura i el Consell de Drets Humans de l'ONU. Així mateix, Vehí ha manifestat que de cara a la propera legislatura situen com a prioritat "generar instruments com puguin ser garants de drets", com ara la creació d'una comissió d'investigació al Parlament, com s'havia aprovat abans que la cambra fos dissolta pel govern espanyol. Del que es tracta és de dotar-se de mecanismes "que reparin el dany causat i n'assegurin la reparació i la no repetició".

El document es vol posar a disposició de tothom i la voluntat és que es vagi actualitzant a partir d'un futur portal web en què reculli els nous casos de repressió institucional. En aquest sentit, Salellas ja ha avisat que "sembla que a partir de l'endemà de les eleccions el nombre de persones represaliades creixerà exponencialment". L'informe també es farà arribar a tota la gent organitzada que "arreu del món dona suport a la defensa del dret a l'autodeterminació dels catalans". Per a Salellas també ha de servir com un "espai de reflexió sobre la situació que vivim i del preu que està disposat a pagar l'Estat espanyol en matèria de drets humans per negar el dret a l'autodeterminació".