Cargando...

Secciones

Publicidad

Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional abans d'ingressar a la presó, el passat 2 de novembre. / EFE

Junqueras aposta al Suprem pel "diàleg bilateral" i "l'acatament de la legalitat"

Publicidad

El líder d'ERC recalca que és un "home de pau" i al·lega el seu dret de participació política davant el Suprem, que ha de decidir si el deixa en llibertat provisional o no. La Fiscalia pretén que el permetin sortir de la presó només per recollir l'acta de diputat.

Public

El vicepresident cessat de la Generalitat i diputat electe per ERC, Oriol Junqueras, ha esgrimit aquest dijous davant el Tribunal Suprem la seva aposta pel "diàleg bilateral" i "l'acatament de la legalitat", en la vista per decidir si queda en llibertat provisional o continua en presó preventiva. Junqueras ha argumentat que és un "home de pau" amb profundes conviccions religioses, i la seva defensa ha al·legat que ha de quedar en llibertat perquè es respectin els seus drets de participació política

Publicidad

Després de la declaració de Junqueras, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha explicat que el líder d'ERC ha dit davant la sala del Suprem que aposta "pel diàleg bilateral, les vies pacífiques i l'acatament de la legalitat". L'advocat s'ha mostrat optimista, perquè, segons ha afirmat, el jutge Pablo Llarena no ha volgut entrar en el "joc" de la fiscalia de "fer el judici abans de començar".

"Junqueras ha demanat que el deixin representar en llibertat la gent que l'ha votat, que el deixin estar amb la seva família i també portar aquesta situació des de la via del diàleg bilateral y la negociació. Hi ha afegit l'acatament de les vies pacífiques", ha dit el seu advocat

Junqueras, que ha tingut un torn de dos minuts per parlar als magistrats al final de la vista, ha afirmat que no existeix "cap declaració meva que sigui insultant, ofensiva, sinó tot el contrari". Vestit amb texans, visiblement més prim i tranquil, el líder d'ERC ha recalcat que les seves conviccions morals "passen per la justícia, la llibertat i la pau". "Crec en la pau per les meves conviccions de caràcter religiós, dignitas hominis", ha expressat.

Publicidad

Junqueras està empresonat des del 2 de novembre per suposats delictes entre els quals hi ha els de rebel·lió, sedició i malversació, per la declaració d'independència no implementada del 27 d'octubre. En la mateixa causa estan imputats la resta de membres del Govern cessat per Mariano Rajoy, incloent-hi el president Carles Puigdemont.

La Fiscalia no vol que pugui anar als plens

La Fiscalia pretén que Junqueras només surti de la presó per recollir la seva acta de diputat, de tal manera que després torni a la presó d'Estremera (Madrid) i no torni més al Parlament fins que hi hagi una sentència en ferm. També s'oposa que Junqueras obtingui permisos per acudir als plens del Parlament, ja que considera que l'article número 3 de la Llei general penitenciària permet limitar els drets civils dels presos.

Publicidad

La Fiscalia ha estimat també que hi ha risc de "reiteració delictiva", i el fiscal Javier Zaragoza ha vist violència -un dels requisits perquè es produeixi el delicte de rebel·lió- en alguns dels fets investigats, com ara els cordons humans davant els col·legis l'1-O o les concentracions de protesta del 20 de setembre -per les quals estan empresonats els Jordis-. "Les crides a les masses fan molt probable la violència, i a qui els realitza li resulta indiferent que es produeixi", ha assegurat, en una interpretació més que restrictiva del dret de manifestació.

Sobre la possibilitat que Junqueras acudeixi a prendre possessió del seu escó, la Fiscalia fa un paral·lelisme amb el cas del membre de l'organització terrorista ETA Juan Carlos Yoldi Múgica, elegit com a candidat d'Herri Batasuna mentre estava en presó preventiva el 1987, i que va assistir al ple d'investidura del Parlament basc amb un permís penitenciari. Yoldi ja no va tornar a la Cambra, i uns mesos després va ser condemnat en ferm, per la qual cosa va perdre l'acta de diputat.

Publicidad

L'Audiència de Pamplona va establir el 1987, en aquell cas, que si la legislació "permet als ciutadans en presó preventiva, encara que estiguin acusats de delictes castigats amb penes severes, la seva presentació com a candidats a parlamentaris o presidents de comunitats autònomes", si són elegits democràticament "oposar traves a l'exercici del seu dret lesionaria al seu torn els drets polítics dels seus electors".

Publicidad

Publicidad