El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat la petició de la defensa d'Oriol Junqueras d'abandonar la presó per acudir als plens del Parlament. El magistrat, en una interlocutòria feta pública aquest divendres, no autoritza ni aquest permís ni el trasllat de Junqueras, en presó preventiva a Estremera (Madrid) a una presó catalana, i el remet a Institucions Penitenciàries per tramitar aquest mateix trasllat.

En la seva resolució, Llarena declara que Junqueras, així com els també diputats electes Jordi Sànchez i Joaquim Forn, estan en situació d'"incapacitat legal perllongada" per cumplir amb el seu deure d'assistir als plens del Parlament, per la qual cosa haurien de delegar el seu vot en un company de partit.

El reglament del Parlament contempla el vot delegat només en dos supòsits: en cas de baixa per maternitat o paternitat, o bé per "hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades". El reglament de la Cambra afegeix que "la Mesa del Parlament ha d’establir els criteris generals per a delimitar els supòsits que permeten la delegació" del vot. En la seva resolució, no obstant, Llarena reconeix explícitament el dret dels tres investigats a votar per delegació, i insta en aquest sentit la Mesa a arbitrar el procediment necessari "en la forma que entengui procedent, i si no hi ha raó administrativa que s'hi oposi". El jutge n'exclou la possibilitat de vot telemàtic.

Llaran precisa també que aquesta possibilitat de delegació del vot per "incapacitat legal",  s'aplica als "investigats en situació de presó preventiva" i no pas "a d'altres", en el que es pot entendre com una al·lusió als imputats que són a Bèlgica, incloent-hi el president cessat Carles Puigdemont. 

Per denegar els permisos de sortida, Llarena argumenta que "la llei no estableix que les funcions parlamentàries, malgrat la seva radical importància en una societat democràtica, hagin de prevaler sobre altres fins constitucionalment legítims que puguin entrar en conflicte, de manera que és la ponderació judicial dels interessos en joc, la que ha de regir la concessió o denegació del permís d'excarceració", argumenta el jutge en la seva resolució.

"Risc de reiteració delictiva" si van al Parlament

Llarena al·ludeix també al "risc de reiteració delictiva" que va dur a decretar la presó provisional de Junqueras. Raona que aquesta "venia marcada, precisament, pel manteniment de les funcions de representació que tenia l'investigat quan es van perpetrar els fets que s'investiguen, i per la possibilitat que el seu lideratge tornés a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades al marc legal de la nostra convivència". En aquest sentit, el jutge sosté que l'efecte "cautelar" de la presó preventiva "es desactivaria amb particular risc si els investigats exercissin la seva representació política recentment adquirida".

La decisió del Suprem contrasta amb el precedent del 1987, quan Juan Carlos Yoldi, membre d'ETA i elegit en les llistes d'Herri Batasuna, va obtenir un permís de sortida per assistir a la sessió d'investidura al Parlament basc. Yoldi, aleshores en presó preventiva, va ser condemnat pocs mesos després a 25 anys de presó per pertinença a banda armada i altres delictes.