Público
Público

Raimon Panikkar, 100 anys de pensament viu

Generalitat i Ajuntament de Barcelona donen el tret de sortida a l'any Panikkar, que té com a objectiu posar en valor el llegat intercultural i interreligiós del filòsof i teòleg català en el centenari del seu naixement,

El filòsof Raimon Panikkar, a la seva residència de Tavertet (Osona) l'any 1980. / Generalitat de Catalunya.

És possible que Raimon Panikkar (Barcelona, 1918- Tavertet, 2010) sigui, després de Ramon Llull, el filòsof més important que ha donat Catalunya. De pare indi i mare catalana, Panikkar, veu lúcida on n'hi hagi, va dedicar la seva vida a estudiar el diàleg intercultural i religiós. Budista, hinduista, catòlic i secular, Panikkar va ser una en home excepcional, dotat d'una quàdruple identitat que li va permetre viure múltiples vides. Mai es considerà meitat indi i meitat català, sinó 100% indi i 100% català. Totalment occidental i totalment oriental, com li agradava definir-se a si mateix, Panikkar va ser numerari de l'Opus Dei durant 20 anys, trajectòria de la qual en va parlar més aviat poc. De la seva experiència a l'Índia, va escriure: "Me'n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià". No li agradaven les categoritzacions o les etiquetes i mai va creure en el principi de no contradicció. La seva obra, així com la seva vida, va ser una evolució permanent. Pensament viu. Poc partidari de la rutina i els hàbits, defensava de manera fèrria la irrepetibilitat dels moments viscuts.

Aquest any 2018 fa cent anys del naixement del filòsof català, és per això que la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han decidit retre-li homenatge dedicant-li un any literari, del que n'és comissari Ignasi Moreta, professor de literatura catalana a la Universitat Pompeu Fabra i cofundador i editor de l'editorial Fragmenta, la màxima responsable de l'edició catalana de l'obra completa de Panikkar.

"L'any Panikkar és una celebració ambiciosa. Panikkar va ser un gegant intel·lectual i una figura cabdal que ha donat Catalunya al món de la filosofia". Posar el focus sobre un home de pensament, un filòsof, presenta tot un repte, ha reconegut Moreta. "S'ha de pensar que Panikkar va morir el 2010 i ja se li han dedicat més de 40 tesis doctorals. És un autor amb un reconeixement acadèmic i internacional insòlit en les lletres catalanes".

Fomentar el diàleg intercultural, una prioritat

Una de les idees principals en l'obra de Panikkar és la necessitat de fomentar el diàleg intercultural, interreligiós i intrarreligiós. I és precisament aquest concepte el que cal recuperar, segons Lola López, comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, qui ha lamentat el poc reconeixement que té Panikkar a Catalunya. "Panikkar tenia una mirada profunda sobre el pluralisme religiós, que vivia des de posicions d'igualtat, escolta i respecte". López ha remarcat que la idea del diàleg que proposava Panikkar hauria de prendre força tenint en compte el context polític que es viu a Catalunya actualment. "Recuperar Panikkar és recuperar la identitat catalana", ha sentenciat.

Tal com destaca Ignasi Moreta, l'objectiu de Panikkar sempre va ser arribar a tenir una societat més culta i cohesionada socialment. "Panikkar tenia una concepció del diàleg dialògic, no dialèctic. Proposava una forma de diàleg en la que no vencia ningú i ningú intentava convèncer l'altre de res". A més, no proposava un diàleg per aconseguir objectius, sinó que anava més lluny: quin és el teu dolor?, quin és el meu dolor? Panikkar proposava un diàleg profund, un diàleg que arribés més enllà de simples acords de convivència. Enteniment de l'altre, empatia per fer d'aquest un món millor i més cohesionat. La interculturalitat no com a meta sinó com a vehicle, com a forma de vida.

A més d'apostar pel diàleg, el filòsof català també insistia en la necessitat de repensar les relacions que establim amb el nostre entorn. En lloc de jerarquitzar les relacions Déu-Home-Cosmos, Panikkar proposava un món on aquestes tres dimensions no fossin jerarquitzades, sinó que coexistissin en igualtat de condicions, perquè només així es podria superar l'etnocentrisme. Com a home religiós, tampoc va deixar de banda la ciència, de la qual solia dir que no era neutral, sinó una visió occidental de la societat. Va encunyar, en el seu moment, el concepte d'ecosofia, que proposava un canvi de mentalitat en la cosmovisió: descobrir la connexió intrínseca entre l'home i la terra i entendre'n el llenguatge.

Laura Borràs, directora de l'Institut de les Lletres Catalanes, institució impulsora de l'Any Panikkar, ha parlat de la importància de reivindicar la seva figura i reivindicar l'assaig com a gènere fonamental. "Que el relleu de l'any Llull sigui l'any Panikkar, posar de manifest la potència extraordinària de la cultura catalana en l'àmbit del pensament". Borràs ha destacat la modernitat del pensament de Panikkar, un pensament que uneix Orient i Occident. "Panikkar té una aplicació immediata al nostre món actual i el que ell proposava pot funcionar com una carta de navegació en els conflictes actuals", ha assegurat, ja que "una societat que llegeixi Panikkar podrà resoldre els conflictes que genera la diversitat d'una manera molt més eficaç".

Un sacerdot inusual

Al llarg de la seva vida, Panikkar sempre va defensar que les coses no eren mai ni blanques ni negres. Seguint la seva filosofia, Panikkar va ser un sacerdot controvertit i la seva relació amb l'Església Catòlica no sempre va ser la ideal, tot i que ara, aquesta institució se suma a la celebració del centenari del seu naixement. L'any 1966 va ser expulsat de l'Opus Dei, i el 1984 es va casar amb María Josefa González-Haba, també filòsofa, i sempre va defensar una espiritualitat lligada a la corporeïtat, que poden anar juntes o separades, però que funcionen millor quan es combinen. En una entrevista realitzada per Fernando Sánchez Dragó el 1998, el filòsof assegurava que "malament està ser esclau dels teus vicis, però pitjor és ser esclau de les teves virtuts". Preguntat expressament per un tema tan polèmic dins la religió com és l'avortament, Panikkar sentenciava: "Hi ha més coses importants actualment per les quals preocupar-se que no pas l'avortament". Panikkar també defensava el dret a una mort digna. No és d'estranyar, doncs, que les seves relacions amb la jerarquia eclesiàstica no fossin les esperades, tenint en compte la postura històrica d'aquesta institució pel que fa a temes com l'avortament, l'eutanàsia o la combinació entre matrimoni i sacerdoci.

Panikkar i el diàleg

La insistència en un diàleg enriquidor on les dues parts s'escoltin i la necessitat de pensar en la complexitat dels esdeveniments i no pensar-los de manera aïllada és cabdal en el pensament de Panikkar. Tal com ha recordat Moreta, "en una conferència on se li va preguntar a Panikkar què passava si l'altre no volia dialogar, el filòsof va fer un silenci i després va dir que quan això succeeix, només es pot esperar. Esperar i esperar, ja que el diàleg no es pot forçar".

El comissari no ha volgut especular què pensaria Panikkar de la situació política que es viu a Catalunya en l'actualitat, però sí que ha destacat el concepte de Panikkar d'inter-independència i la seva obsessió per desterrar els conceptes d'extrems. "Es pot ser A i B al mateix temps, es pot ser budista i cristià, això és la inter-independència: superar el principi de no contradicció". El que sembla evident és que Panikkar seria partidari "d'un diàleg no merament transaccional o finalista".

El llegat Panikkar

Amb més de 60 llibres, 1.500 articles publicats, un diari que va mantenir des de la seva primera comunió fins dos dies abans de la seva mort i una biblioteca de més de 12.000 llibres i revistes que van ser donats a la facultat de lletres de la Universitat de Girona, Panikkar deixa un llegat considerable no sempre fàcil de gestionar. Milena Carrara, hereva del fons documental i a qui el filòsof va deixar la gestió de la seva obra inèdita, és ara l'encarregada d'organitzar aquest patrimoni. Dels drets d'autor i de la gestió tècnica de la seva obra se n'encarrega la Fundació Vivarium, creada pel mateix Panikkar i que després de la seva mort va passar a dir-se Fundació Vivarium Raimon Panikkar.

De cara a la primavera, l'editorial Herder en castellà i Fragmenta en català publicaran l'Aigua de la Gota, una selecció dels passatges més personals del dietari del filòsof. No obstant això, encara no s'ha rebut el contingut global de l'obra, seleccionada per Milana Carrara. D'altra banda, i des de 2009, Fragmenta, juntament amb Herder i altres editorials europees, publiquen cada any un parell de volums de l'obra de Panikkar. De moment, han vist la llum 10 volums i aquest any hi ha prevista la publicació de dos llibres on Panikkar parla sobre el cristianisme. El projecte, que compta amb 18 volums i la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, finalitzarà en tres o quatre anys, segons la previsió d'Ignasi Moreta, l'editor de Fragmenta.

Activitats previstes

Durant aquest any, es portaran a terme diverses activitats amb l'objectiu d'apropar el personatge i la seva obra al gran públic. Així, s'ha organitzat una exposició sobre la vida i l'obra del filòsof al Palau Robert, una mostra audiovisual a l'Espai Avinyó, un cicle de debats al Reial Monestir de Pedralbes, i una sèrie de conferències a biblioteques i altres institucions no només a Barcelona sinó també a diferents punts de Catalunya. El punt de partida pressupostari per a l'any Panikkar és de 100.000 euros, però amb els pressupostos prorrogats a causa de l'aplicació de l'article 155, no es pot donar una xifra definitiva dels diners que es destinaran a aquest homenatge.

L'any Panikkar també veurà la llum a les aules catalanes, ja que des del Departament d'Ensenyament s'està treballant per apropar als alumnes catalans la figura del filòsof, que s'acostuma a deixar de banda en el currículum escolar.

A banda de totes les activitats per lloar la seva figura i la seva aportació a la filosofia, l'any Panikkar, també ha de servir per discutir sobre la seva obra, ha comentat Ignasi Moreta: "S'ha de veure com es poden aplicar les seves idees al context actual o si es poden aplicar o no. Des del centenari, també volem fer una lectura crítica de la seva obra". En cap cas es pretén, doncs, fer una mera presentació apologètica del filòsof, sinó provocar que el pensament de Panikkar sigui fecund a l'hora de proporcionar nou coneixement, que és possiblement el que ell hauria volgut.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?