Les absències han marcat l'estrena de la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya des de la recuperació de la democràcia. Els llaços grocs als escons buits dels diputats que estan a la presó (Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez) o a Bèlgica (Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig per part de Junts per Catalunya, i Antoni Comín i Meritxell Serret, d'ERC) han evidenciat l'excepcional inici d'un mandat que arriba després de les eleccions del 21 de desembre. Uns comicis convocats pel govern espanyol arran de la intervenció de les institucions catalanes a través de l'aplicació del ja cèlebre article 155 de la Constitució. Amb moltes incògnites pendents de resoldre els propers dies, com ara si Carles Puigdemont podrà ser investit com a president de la Generalitat sense comparèixer presencialment a la cambra, la sessió de constitució ha servit per escollir els membres de la mesa i confirmar, com va transcendir el dia anterior, el republicà Roger Torrent com a nou president del Parlament.

Torrent ha estat escollit en segona volta, gràcies al vot de les tres formacions independentistes. La resta de la mesa la conformen Josep Costa (JxCat) com a vicepresident primer; José María Espejo-Saavedra (Ciutadans), com a vicepresident segon, i Eusebi Campdepadrós (JxCat), David Pérez (PSC), Joan García (C's) i Alba Vergés (ERC) com a secretaris. La primera notícia de la jornada ha estat la decisió de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC de no demanar la delegació del vot dels diputats que son a Bèlgica, mentre que sí que ho han fet amb els tres que estan a la presó. Més enllà de les dificultats reglamentàries per autoritzar la delegació dels parlamentaris que resten a Brussel·les –tots ells membres del darrer govern de la Generalitat–, la clau és que les formacions independentistes no necessitaven els seus vots per garantir-se la majoria a la mesa del Parlament.

La mesa d'edat, curiosament formada per tres diputats d'ERC –el parlamentari més veterà, Ernest Maragall (75 anys), i els dos més joves, Rut Ribas (27) i Gerard Gómez del Moral (28)– sí que ha autoritzat la delegació de vot dels tres diputats presos, una decisió que ha motivat el primer xoc de la legislatura. Tant Ciutadans com el PP l'han rebutjat, en entendre que no s'ajustava a la casuística que estableix el reglament del Parlament, però en canvi el PSC s'ha desmarcat de la resta de l'anomenat bloc del 155. El seu líder, Miquel Iceta, ha manifestat "estar d'acord" amb la decisió de la mesa d'edat, perquè "és la millor interpretació possible tant de la interlocutòria del jutge com de l'informe dels lletrats". En acabar el ple, la líder de C's, Inés Arrimadas, ha insistit a queixar-se de la decisió de la mesa d'edat, ha reiterat que la seva formació serà clau per impedir que es culmini el procés independentista i ha atacat els Comuns per, en la seva opinió, estar al costat dels independentistes i impedir l'elecció d'un president del Parlament de C's.

El ple ha culminat amb el cant dels Segadors, l'himne nacional de Catalunya, i crits de "llibertat!, llibertat!" des dels escons independentistes, que han arribat després del parlament del nou president de la cambra, Roger Torrent. El seu discurs ha tingut un accent marcadament institucional, i s'ha centrat especialment a defensar la necessitat de recuperar el diàleg, i sobretot, les institucions per posar-les al servei de la ciutadania. En canvi, el president de la mesa d'edat, Ernest Maragall, havia pronunciat una intervenció d'un caire molt més polític i amb un accent marcadament independentista. Torrent, que en els propers dies abandonarà el càrrec d'alcalde de Sarrià de Ter (Gironès) que ostenta des del 2007, s'ha estrenat amb una màxima pròpia de la seva antecessora, l'ara diputada d'ERC Carme Forcadell: "Al Parlament s'ha de poder parlar de tot, perquè sinó per a què serveix? Quan un debat és viu a la societat, quan forma part dels anhels i desitjos de la majoria, és imprescindible que pugui tenir cabuda en aquesta cambra".

Torrent no s'ha oblidat dels "escons buits" i ha recordat que "per a un gran nombre de juristes i experts en drets, és absolutament injustificat" que n'hi hagi tres en presó preventiva. Per a ell, el primer pas de la legislatura és "posar fi immediatament a la intervenció de les institucions" i a partir d'aquí poder-les posar "al servei de la ciutadania". El nou president del Parlament ha fet una crida a fer de la cambra "un espai d'entesa i diàleg per construir una societat millor" i ha apostat per fer de la "democràcia i la convivència els pilars fonamentals del meu mandat".

Maragall: "El vot del 21D és la confirmació de l'1-O"

Als seus 75 anys, Ernest Maragall ha estat l'encarregat de presidir la mesa d'edat de la sessió d'investidura com a diputat més veterà de la cambra. El parlamentari d'ERC ha fet un discurs molt reivindicatiu, marcadament independentista i molt crític amb el paper de l'Estat espanyol per "negar-se" al diàleg. La intervenció de Maragall ha estat especialment criticada per la cap de l'oposició i líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que directament l'ha titllat de "míting d'ERC". Maragall ha lamentat que és la "primera vegada" que se celebra un ple de constitució de la cambra legislativa catalana amb el "banc del govern buit" i ha subratllat que hauria volgut poder saludar "al president de la Generalitat i als seus consellers", però que òbviament no ho pot fer "perquè alguns estan presoners, d'altres a l'exili i d'altres destituïts".

El diputat, que ha confessat sentir una "acumulació d'indignació front les agressions que vivim cada dia" però també un "cúmul de raons per poder construir el país nou, just, digne i lliure que volem ser", ha recordat que "sense les eleccions imposades per l'Estat a l'empara de l'article 155 de la Constitució jo no seria aquí. Seria un ciutadà més, més espectador que no pas actor, més assistent a manifestacions que no pas representant dels manifestants". Maragall també ha manifestat que en aquesta jornada "hauríem d'estar fent un altre debat, un d'ordinari" per parlar de qüestions com per exemple la creació d'una taula de diàleg amb l'Estat sobre la situació "sobre la situació sorgida l'1 d'octubre" que permetés trobar vies d'acord per canalitzar la voluntat dels catalans. En aquest sentit, el parlamentari ha afirmat que "l'1 d'octubre serà recordat com el dia en què la ciutadania es va fer mestre del seu destí i potser per això l'Estat ara prescindeix del diàleg". Així mateix, ha subratllat que el vot de les eleccions del 21 de desembre és "la confirmació de l'1 d'octubre" i, alhora, la "conformació de la societat catalana d'avui en dia", que és "diversa i complexa". Maragall ha conclòs assegurant que "no abandonarem la via democràtica".