Cargando...

Secciones

Publicidad

Acte de presentació del llibre 'El mundo sin trabajo. Pensando con Zygmunt Bauman', aquest dimecres a la Casa del Llibre de Barcelona. / Àngel Ferrero.

Rudy Gnutti i Marina Garcés debaten el llegat de Bauman a Barcelona

Publicidad

"La globalització s'imposa com una guerra", s'afirma en la presentació del llibre 'El mundo sin trabajo. Pensando con Zygmunt Bauman', que recull les reflexions del filòsof polonès.

Public

Barcelona ha estat amb tota seguretat una de les capitals on major repercussió ha tingut l'obra del sociòleg polonès Zygmunt Bauman (1925-2017), i l'acte que ha tingut lloc aquest dimecres a a la Casa del Llibre de Barcelona amb el documentalista Rudy Gnutti i la filòsofa Marina Garcés n'ha estat una prova.

Publicidad

Es tractava de la presentació del llibre del cineasta italià El mundo sin trabajo. Pensando con Zygmunt Bauman (Icària, 2017), que recull bona part de les reflexions de Bauman al documental In the Same Boat (2016), dedicat als efectes de la globalització, i del qual n'és autor el propi Gnutti. La projecció de la pel·lícula –en què, a banda de Bauman, hi participen l'expresident de l'Uruguai José Mujica o els economistes Serge Latouche i Daniel Raventós– ha deixat pas a un col·loqui del director amb la filòsofa i professora de la Universitat de Saragossa.

El llibre i la pel·lícula tracten un tema comú: com els canvis tecnològics estan afectant el món laboral i, a diferència del que es pensava a finals del segle XX i inicis del XXI, no estan contribuint a esborrar les desigualtats, sinó tot el contrari. Els autors entrevistats s'afanyen a dir, però, que aquest no és un camí inevitable, i presenten les seves propostes per adaptar-se als nous temps, des de la teoria del decreixement de Latouche fins a la renda bàsica que des de fa anys defensa Raventós, president de la Red Renta Básica (RRB) i que era present a la sala.

La globalització com "una història de resistències"

La sala de la Casa del Llibre de Barcelona s'ha quedat petita per al col·loqui. Les cadires s'han esgotat i la gent que anava arribant s'asseia directament al terra.

Descrita pel seu productor, Pere Portabella, com un termòmetre dels problemes socials dels nostres temps, In the Same Boat deu el seu títol a una metàfora de l'autor de Temps líquids: Viure en una època d'incertesa (2007), que comparà el món amb un vaixell: "Tots estem en un mateix vaixell però ens fan falta el motor i els rems".

Publicidad

Rudy Gnutti i Marina Garcés, en la presentació del llibre 'El mundo sin trabajo. Pensando con Zygmunt Bauman', aquest dimecres a Barcelona. / Àngel Ferrero.

"El títol mateix em va ressonar", ha reconegut Marinat Garcés al seu torn, a l'explicar com, a banda d'escriure, participa com a activista en diversos moviments socials. Per a l'autora de Nova il·lustració radical (2017), tant la pel·lícula com el llibre es poden resumir en una paraula: "compromís". I per compromís, ha precisat, es tracta "d'estar implicats en el destí del món". "La globalització s'imposa com una guerra", ha dit Garcés, que ha recordat que és, alhora, "una història de resistències i antagonistes".

Rudy Gnutti ha destacat que els problemes que tracta la pel·lícula ja no són exclusivament occidentals i ha posat com exemple la Xina, que viu una ràpida urbanització de la seva societat arran del boom econòmic en els darrers anys. "La tecnologia no és una panacea, però pot ser una eina per a la transformació social", ha dit el documentalista, això sí, sense refiar-se dels empresaris de Silicon Valley. Gnutti també ha defensat la proposta d'una renda bàsica universal, que ha descrit com una utopia realitzable. "Sense renda bàsica no podem plantejar-nos un canvi", ha afirmat abans de convidar Daniel Raventós a agafar la paraula i desenvolupar el tema.

Publicidad

L'esperança, ha volgut destacar Gnutti durant la seva intervenció, es troba especialment en les noves generacions, que són les que tenen el coneixement i l'energia per portar els canvis a terme i treure'ns del "caos" que significa el capitalisme contemporani. Garcés ha coincidit amb Gnutti abans de cloure l'acte: el que importa, com deia Zygmunt Bauman, no és només el "què", sinó el "qui", per evitar resignar-nos a viure sobre els abocadors que sembla que ens depara el futur.

Publicidad

Publicidad

Publicidad