Al mig del barri de Sant Roc de Badalona, un dels més multiculturals i alhora castigats d'aquesta ciutat, desenes d'activistes, en representació de més de trenta organitzacions, s'han reunit per seguir lluitant per un tema que va mobilitzar fortament la societat catalana -malgrat ara estigui més concentrada en temes nacionals-: la reivindicació de drets per als refugiats i immigrants. Només arribar a l'Ateneu de Sant Roc, ja em diuen que aquesta distinció -entre refugiats i immigrants econòmics- l'han deixada enrere. Les accions que avui volen planificar tenen un caràcter ampli, més enllà de l'estatus amb el que aquestes persones arriben al país.

Tots aquestes entitats socials estan unides sota la Coordinadora Obrim Fronteres (COF), una manera d'agrupar activistes que lluiten per una causa comuna, però que tant poden ser membres d'organitzacions grans i consolidades – Justícia i Pau, Fundipau, Intermon Oxfam, SOS Racisme-, com altres de més locals, com Barris Refugi o Girona Acull, creades a lluites concretes. També participen organitzacions relativament recents, com STOP Mare Mortum o la Caravana Abriendo Fronteras. Totes s'han reunit avui per decidir quines són les accions prioritàries que volen fer en el futur.

La proposta que ha agafat més pes és la següent: realitzar una campanya per facilitar l'empadronament de refugiats i immigrants, tant a nivell local com nacional. Aquest aspecte burocràtic és la base a través de la qual es poden millorar altres problemes que afecten a aquest sector social, com els d'accés al treball, habitatge o salut. En els pròxims mesos la posaran en marxa, tant realitzant manifestacions com intentant que les institucions tirin endavant aquestes mesures.

Visita de l'alcaldessa

Abans d'entrar en el debat sobre aquestes propostes durant el matí, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha participat breument en la trobada per expressar el seu suport a les entitats. L'elecció de la ciutat de Badalona, m'explica un activista, no ha estat casual: la campanya xenòfoba de Xavier García Albiol de fa uns anys va convertir Badalona en un símbol de la resposta social contra aquests tipus de discursos.

Durant la jornada també s'han destacat altres problemàtiques que es volen reivindicar a través de campanyes, com per exemple l'ajuda a immigrants menors d'edat, un dels col·lectius amb més risc de marginalitat. S'ha proposat demanar mesures per a que aquests joves no quedin desemparats al complir els 18 anys, i tinguin un acompanyament que els permeti una millor adaptació a la vida del país.

Entre els activistes i les organitzacions ja citades també hi havia col·lectius d'immigrants, com per exemple representats del Sindicat de Manters o de l'Associació de Dones Sudsaharianes Legki Yakaru, que ha vingut des de Banyoles, o l'organització Tanquem els CIE. Malgrat tot, diversos activistes han reconegut que només una minoria de participants en aquestes reunions són immigrants, cosa que -si no es va amb compte- pot provocar que únicament els activistes catalans acabin parlant en nom de tots aquests col·lectius.

uemGrup de treball durant la trobada Obrim Fronteres

També m'expliquen que la multitud de grups que participen en la Coordinadora fa que hi hagi una gran varietat de punts de vista però que, alhora, el treball sigui lent per arribar a decisions comunes i tirar-les endavant. Realitzen reunions mensuals, encara que la d'avui té un caràcter més ampli i excepcional, per les decisions de futur que s'han de prendre.

Accions concretes i accions col·lectives

La Coordinadora Obrim Fronteres, des de la seva creació al 2016, ha anat cridant a la mobilització en diferents manifestacions multitudinàries que han recorregut els carrers de Barcelona. Per exemple, van participar en la multitudinària manifestació «Volem acollir» o en la de rebuig als atemptats de la Rambla.

Les organitzacions que la formen, a la vegada, fan la seva pròpia tasca i tiren endavant la seva lluita concreta. El col·lectiu «STOP Mare Mortum», per exemple, ha pressionat políticament per a que es creïn «vies segures» per l'arribada de refugiats, i reduir el preocupant nombre de morts fruit dels desplaçaments marítims en embarcacions precàries. Altres persones també han format «xarxes educatives locals», per explicar la tragèdia dels refugiats a diferents escoles de Catalunya.

Una altra de les organitzacions més destacades és la Caravana Abriendo Fronteras, una mobilització en la que diversos activistes presents a Badalona han participat. Es tracta de manifestacions a punts claus de la migració a Europa: al 2016 es va fer a Grècia i el 2017 a Melilla, i tenen pensat realitzar una nova protesta el 2018 a Lampedusa, a Itàlia.

Malgrat aquesta varietat de tàctiques, totes aquestes organitzacions recolzen polítiques comunes, recollides per la Coordinadora Obrim Fronteres, per exemple «la derogació de la Llei d'Estrangeria», l'«atenció sanitària plena i gratuïta per a totes les persones refugiades i migrants», o majors drets a l'hora de votar a les eleccions autonòmiques o estatals, o als referèndums que es plantegin.

També demanen que es posi a disposició d'aquests col·lectius una major quantitat d'habitatge social, un millor acompanyament als alumnes nouvinguts, formació gratuïta a escoles d'adults, més facilitat per obtenir els permisos de treball i una major vigilància en les actuacions policials per evitar casos de detencions per criteris racials.