Cargando...

Secciones

Publicidad

Jordi Sànchez, número 2 de JxCat i candidat a la investidura, en una imatge d'arxiu. EFE/Arxiu

Jordi Sànchez demana al Suprem i al TC assistir al seu ple d'investidura el dia 12

Publicidad

El número 2 de Junts per Catalunya sol·licita la llibertat provisional per "preservar el normal funcionament de les institucions catalanes" i la "legitimitat democràtica" del Govern de la Generalitat. En cas de no obtenir la llibertat, demana un permís de sortida per al dia de la sessió d'investidura

Public

El número 2 de JxCat i candidat a la investidura, Jordi Sànchez, ha demanat aquest dimarts al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional (TC) la llibertat provisional o, en el seu defecte, un permís per poder assistir al seu propi ple d'investidura, fixat pel Parlament per al dia 12 de març. La data, de fet, s'ha conegut en primer lloc pels recursos de Sànchez, i només posteriorment l'ha confirmada el president del Parlament, Roger Torrent, que ha assenyalat l'inici del ple a les 10 del matí del dia 12.

Publicidad

La defensa de Sànchez ha presentat dos recursos. El primer, al Tribunal Suprem, per sol·licitar l'alliberament o el permís de sortida el dia 12. El segon, al TC, per ampliar el recurs d'empara que ja va presentar en què demanava ser alliberat.

En el seu recurs al Suprem, Sànchez argumenta que "en exercici dels seus drets fonamentals" ha de poder assistir al seu ple d'investidura. Entre d'altres coses, perquè aquesta seria la "manera més adient" de "preservar el normal funcionament de las institucions catalanes i la plena legitimitat democràtica del futur executiu català", així com de respectar els "drets polítics" del propi Sànchez i "els drets dels que l'han elegit".

En l'escrit, adreçat al jutge instructor de la causa, el magistrat Pablo Llarena, Sànchez al·lega que ja no és dona el "risc de reiteració delictiva" que hi va veure el propi jutge per decretar la presó provisional. Cita jurisprudència del TC i l'exposició de motius de la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que resa que "la presó
provisional no pot acordar-se per riscos genèrics que l'imputat pugui cometre qualsevol fet delictiu"
, sinó que la mesura ha de cenyir-se a casos de "risc concret". I recorda igualment la darrera resolució del propi Llarena que li denegava la llibertat provisional fins "constatar que la possibilitat de nous atacs hagi definitivament desaparegut, o que paulatinament es vagi confirmant que el canvi de voluntat és vertader i real".

Publicidad

En aquest sentit, la defensa de Sànchez argumenta que, en els quatre mesos que porta a la presó, "si realment la seva voluntat hagués estat la d'incitar a la comissió d'actes violents o tumultuaris, hauria pogut fer-ho en sobrades ocasions
donant ordres a tercers". Però que, pel contrari, "en tot moment els breus  missatges que ha pogut dirigir a l'opinió pública han expressat el seu ferm propòsit de preservar la pau social", així com que ha confirmat la seva "voluntat d'obrar sempre de manera pacífica i respectuosa amb la legalitat, sense que això comporti cap renúncia a les seves fermes conviccions independentistes i republicanes".

La renúncia de Puigdemont com a argument

El recurs també considera que la pròpia candidatura de Sànchez a la investidura "és una mostra evident de la voluntat, no només personal, sinó de tot el seu grup parlamentari, de respectar les decisions del Tribunal Constitucional, encara que no en comparteixi el contingut". Encara afegeix que el fet que Sànchez opta a la presidència després de la renúncia de Carles Puigdemont, un cop el TC va suspendre el seu ple d'investidura, és una altra mostra d'aquesta voluntat de respectar les lleis. "Si realment la voluntat del meu mandant -i de la resta de membres de la seva candidatura-, hagués estat la de rebel·lar-se violentament, és evident que en cap cas s'hagués optat per concórrer a les eleccions o presentar un candidat alternatiu al Sr. Puigdemont", afirma l'escrit.

Publicidad

En cas que el Suprem no li concedeixi la llibertat provisional, Sànchez sol·licita els "permisos penitenciaris necessaris" per acudir al ple del dia 12. Existeix ja un precedent: el de Juan Carlos Yoldi, membre d'ETA –va ser condemnat poc després a 25 anys de presó– i elegit en les llistes d'Herri Batasuna el 1987, que va obtenir un permís de sortida per assistir com a candidat a la sessió d'investidura al Parlament basc. Un precedent davant del qual Sànchez no es priva de plantejar un greuge comparatiu. "Com explicar internacionalment que a l'Espanya dels anys vuitanta un presumpte terrorista imputat va poder presentar la seva candidatura i, en canvi, en ple segle XXI s'hagi privat de tal possibilitat al diputat Jordi Sànchez?", argumenta el recurs.

"Greu alteració" de la "voluntat" expressada a les urnes

Paral·lelament a la seva petició al Suprem, Sànchez reitera el recurs d'empara que va presentar al TC el dia 22 de novembre –i que l'alt tribunal va admetre a tràmit el 5 de febrer–, en què demanava la suspensió de la seva presó provisional. Argumenta una "dilació injustificada" de la Fiscalia, que no hauria presentat encara les seves al·legacions, tot i haver donat la sala un termini de tres dies per fer-ho.

Publicidad

També argumenta que,de no acceptar-se el recurs, això ocasionaria "greus i irreparables efectes en el normal funcionament institucional de la Generalitat de Catalunya, atès que s'estaria impedint la investidura d'aquell candidat que compta amb el suport de la majoria absoluta de la Cambra".  "S'estaria lesionant greument el dret de Catalunya a la seva autonomia", afegeix l'escrit, que també considera que suposaria una "greu alteració" de la "voluntat democràticament expressada pels ciutadans catalans" en les eleccions del 21D.

L'alcaldessa de Figueras, investigada

També aquest dimarts s'han produït altres dos fets judicials relacionats amb el procés sobiranista. Per una banda, el jutjat d'Instrucció número 6 de Figueres ha obert una investigació a l'alcaldessa de la ciutat, Marta Felip (PDeCAT), per un presumpte delicte de desobediència, en relació a la celebració del referèndum de l'1-O.

Per altra banda, han començat a declarar als jutjats d'Igualada les 51 persones imputades per participar en un tall de trànsit a l'A-2 a l'alçada d'Òdena (Anoia) durant la vaga general de 8 de novembre. Aquell va ser un dels nombrosos talls de carreteres i vies de ferrocarril de la jornada, convocada per reclamar la llibertat dels 'Jordis' i dels consellers cessats aleshores en presó preventiva. Els manifestants estan investigats per un presumpte delicte de desordres públics. Unes 200 persones s'han concentrat a les portes dels jutjats per donar-los suport, incloent-hi els diputats Ernest Maragall (ERC) i Vidal Aragonés (CUP).

Publicidad

Publicidad