Cargando...

Secciones

Publicidad

El president cessat Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en la manifestació independentista del 7 de desembre a Brussel·les. EFE

EL CAMÍ A LA INVESTIDURA Acord per "fer República", a l'espera de la CUP i de Llarena

Publicidad

JxCat i ERC tanquen una proposta d'investidura i de formació de Govern que contempla institucions paral·leles a Brussel·les i l'inici d'un "procés constituent". El document, detallat i amb mesures concretes a Catalunya, ha de ser validat encara per la CUP. La investidura de Jordi Sànchez segueix pendent del que pugui decidir el Suprem.

Public

Acord. I detallat. JxCat i ERC han tancat finalment, dos mesos i mig després de les eleccions del 21D, una "proposta d'acord" per a la investidura i la formació de Govern. Un acord que que ha estat anunciat en plena jornada de la vaga feminista del 8M. Que contempla la "construcció de la República catalana" amb una doble legitimitat, al Parlament i a la Generalitat, i a "l'exili" de Brussel·les. I que resta a l'espera que el validin -o no- els òrgans de decisió de la CUP, els quatre vots de la qual són ara per ara necessaris per a la investidura. Cosa que, tenint en compte el funcionament assembleari i els tempos propis del partit, posa en dubte que Jordi Sànchez pugui ser investit president en el ple convocat per al proper dilluns. Com ho posa igualment en dubte el que pugui dir el Tribunal Suprem, que ha donat temps fins al mateix dilluns a les parts perquè es pronunciïn sobre la sol·licitud de Sànchez per acudir al ple.

Publicidad

El document, de 45 pàgines, i que va ser lliurat a la CUP dimecres a la nit, segons ha explicat aquest dijous el portaveu adjunt del grup de JxCat, Eduard Pujol, proclama ja en el seu preàmbul que "ara ens toca fer República". I contempla tres "vies d'acció" per assolir aquest objectiu. D'una banda, les institucions d'autogovern catalanes, que crida a "recuperar" dels efectes del 155. D'una altra, una legitimitat paral·lela a Brussel·les, denominada "Espai Lmulticonsultaliure de l'Exili", que s'establiria a Bèlgica, i que pretén replicar les institucions de la Generalitat. Finalment, la tercera pota del projecte és la "ciutadania catalana apoderada".

L'"Espai Lliure de l'Exili" que contempla l'acord dona forma a un dels punts clau de les negociacions entre JxCat  i ERC de les darreres setmanes. Es compondria d'una "Assemblea de Representants per la República", un "Consell per la República" i un president d'aquest consell, replicant així el Parlament, el Govern i la presidència de la Generalitat.

Aquesta formulació permetria mantenir, a ulls de les forces republicanes, la legitimitat el president cessat, Carles Puigdemont. Que, de fet, seria el primer president del Consell per la República, en nomenaria els seus membres i convocaria la primera sessió de l'Assemblea de Representants. El document no especifica quants membres tindrà aquest parlament a l'exili, però seran "convocats" a formar-ne part "els càrrec electes d'àmbit català", recollint la idea de l'Assemblea de Càrrecs Electes, una institució contemplada en el full de ruta sobiranista per a eventuals moments en què les institucions catalanes no puguin actuar amb normalitat. Entre les seves funcions, a més d'elegir el president a l'exili, destaquen les de "debatre i promoure les actuacions necessàries per avançar cap a l'establiment de la República Catalana, debatre el "model de país" d'aquesta República, i "impulsar la internacionalització de la causa de la independència de
Catalunya"
. Aquest parlament paral·lel haurà de reunir-se "com a mínim, dos cops a l'any".

Publicidad

Pel que fa als membres del Consell de la República, els seus membres els elegirà personalment el seu president –exactament com el president de la Generalitat elegeix els seus consellers–. Amb el matís que ho farà "d'acord amb la composició de l'Assemblea de Representants per la República".

L'acord contempla igualment que aquestes tres "institucions republicanes a l'exili" tindran la forma jurídica d'entitats de dret privat, i que no rebran fons públics. El document argumenta que l'objectiu és "garantir-ne la independència". Però l'objectiu fonamental és un altre: que no pugin ser intervingudes, ni econòmicament, per part de l'Estat.

Publicidad

República i autonomisme

En aquest repartiment de papers, a les institucions "a l'exili" els pertoquen tots els passos de "construcció de la República" i, per tant, d'enfrontament amb l'Estat, mentre que les institucions de Catalunya actuarien en una estricta lògica autonomista: cap de les mesures que contempla l'acord situen a priori ni el Parlament ni la Generalitat fora de la legalitat –com a màxim, es poden preveure conflictes de competències en algun punt–. D'aquesta forma s'aconseguiria la quadratura del cercle entre les exigències d'ERC, de recuperar les institucions i que aquestes puguin exercir "des del minut u", així com de no posar més polítics en risc de nous processos judicials, i de sectors de JxCat, amb Puigdemont al davant, de seguir per la dinàmica de l'enfrontament institucional amb l'Estat.

Aquest compromís, però, queda a expenses de la decisió de la CUP, que ja va rebutjat la primera proposta de JxCat i ERC. I s'hi han introduït no poques mesures de caràcter social que semblen pensades per satisfer les bases cupaires. Com ara el "control públic i sobirania de les infraestructures energètiques", amb menció directa a Aigues Ter-Llobregat; la introducció de "clàusules socials de gènere" en la contractació pública; la prohibició de maniobres militars; un salari mínim de com a mínim el 60% del sou mitjà o la retirada dels concerts a les escoles que segreguen per sexe –i que l'Estat acaba de renovar, aprofitant el 155–.

Publicidad

A més es contempla el protagonisme de la "ciutadania catalana apoderada amb l'autoorganització col·lectiva i el procés constituent". Un procés constituent que arrancaria a Brussel·les, i que "ha de culminar amb la redacció i aprovació d’un text amb la proposta de bases d'una futura constitució de la República Catalana". Aquest procés hauria de concloure amb la celebració d'una "multiconsulta amb totes les garanties per a què hi participi la majoria dels ciutadans".

Publicidad

Publicidad