Público
Público

INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS La convenció d'ICV arriba marcada per les diferències en la qüestió nacional

L'executiva i el sector més contrari a la independència dels ecosocialistes es mostren molt durs amb el «processisme» i es limiten a parlar d'una «Espanya plurinacional» en què Catalunya tingui un «major autogovern». Els dirigents sobiranistes, en canvi, demanen que no s'exclogui l'opció que Catalunya pugui dotar-se de «plena sobirania». El gruix del partit sí que coincideix en criticar el desplegament territorial de Catalunya en Comú.

Un sector d'ICV, Federalistes amb Iniciativa, reivindica el treball parlamentari de Lluís Rabell i Joan Coscubiela durant la passada legislatura, des del grup de Catalunya Sí Que Es Pot

El paper dins la confluència de Catalunya en Comú i la qüestió nacional marcaran la convenció que Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) celebra aquest dissabte al Prat del Llobregat i que ha de servir per definir les línies estratègiques de la formació ecosocialista. L'aposta per consolidar l'espai dels Comuns no es qüestiona, sobretot des de l'executiva del partit, però es considera que s'hi han de fer reformes, sobretot després dels mals resultats obtinguts a les eleccions al Parlament del 21 de desembre.

Alguns sectors ecosocialistes advoquen per reforçar l'autonomia d'una Iniciativa que ha quedat força diluïda en el debat polític des que fa gairebé un any va constituir-se formalment Catalunya en Comú, amb Xavier Domènech com a líder. Com mana la tradició de qualsevol partit, abans de la convenció els diferents corrents del partit han difós els seus manifestos i comunicats, en què s'han evidenciat divergències molt notables en la qüestió nacional.

La convenció té per títol Anem encara més lluny i segons ha explicat la coordinadora nacional d'ICV, Marta Ribas, el que és pretén és «anar encara més lluny per tal de desplegar-nos com a Catalunya en Comú al territori, millorar i arreglar disfuncions i encarar les eleccions municipals i europees de 2019 anant a per totes». La cita també ha de servir per concretar la proposta organitzativa i política que ICV aportarà a l'assemblea que Catalunya en Comú preveu celebrar a l'abril. Un dels grans reptes que haurà d'afrontar l'assemblea de la confluència d'esquerres és justament com desplegar-se com un únic organisme a nivell municipal, un aspecte en què els diversos sectors ecosocialistes consideren que hi ha hagut mancances importants. Per a l'actual cúpula d'ICV aquesta és una de les raons que explicaria els mals resultats obtinguts per la candidatura encapçalada per Xavier Domènech el 21-D.

Sobre la qüestió, el manifest Federalistes amb Iniciativa, impulsat pels dirigents d'ICV més radicalment contraris a la independència, com ara l'ex-conseller Joan Saura o l'ex-diputat Joan Boada, critica que Catalunya en Comú estigui «emmurallada territorialment a la ciutat de Barcelona» i hagi ignorat «incomprensiblement» els municipis mitjans, que han estat «el gran actiu d'ICV».

Compromís per la Independència, el corrent independentista del partit -que reuneix dirigents com la senadora Sara Vilà, l'exdiputada Laura Massana o l'ex-tinent d'alcaldia de Barcelona Ricard Gomà-, afegeix que hi ha un «profund malestar a les organitzacions territorials» perquè «no s'ha avançat en el desplegament territorial de Catalunya en Comú ni en l'articulació de mecanismes de presa de decisions de baix a dalt».

El manifest Federalistes amb Iniciativa es va presentar la setmana passada apadrinat per l'exdiputat de Catalunya Sí Que es Pot (CSQEP) Lluís Rabell. El document, que també compta amb l'aval de l'antiga regidora d'ICV a Barcelona Eulàlia Vintró o el també exdiputat de CSQEP Marc Vidal, aposta per «reforçar ICV organitzativament i políticament, amb un discurs propi i autònom». El text passa comptes amb l'espai dels Comuns per «l'inexplicable silenci» que al seu entendre va mantenir sobre Catalunya Sí Que es Pot la passada legislatura. També defensa la feina que van fer al Parlament Lluís Rabell i Joan Coscubiela i el seu posicionament en la qüestió nacional va totalment en la línia del que l'antic diputat ecosocialista i ex-secretari general de CCOO va defensar en una entrevista recent a Públic.

Divergències en la qüestió nacional

La ponència que presentarà la direcció considera que «ha faltat» fer visible amb força «una proposta nacional que és una aposta per l'encaix de Catalunya amb Espanya, l'aposta per un Estat plurinacional amb més autogovern per a Catalunya». El document considera que en algunes ocasions «ha faltat una crítica més contundent» al procés independentista i indica que el gruix del seu electorat no aposta per la independència i, sobretot, «rebutja clarament la via unilateral».

Segons Marta Ribas, «no s'ha explicat amb prou claredat la transversalitat» que hi ha dins de l'espai dels Comuns en l'eix nacional, tot i considerar que l'aposta per un estat federal dins d'una Espanya plurinacional és l'horitzó compartit per tothom. A l'hora de la veritat, però, hi ha sectors dels Comuns que van força més enllà del que defensa Ribas i són directament partidaris de la independència. El referèndum pactat, fins fa uns mesos plantejat com la gran solució per resoldre el conflicte polític, ha desaparegut de l'escena. La ponència també creu que la ruptura de l'acord de govern entre Barcelona en Comú i el PSC no va ser entesa per bona part del seu electoral.

Una part d'aquest argumentari és compartit pel manifest apadrinat per Rabell i signat per Saura i Boada, entre d'altres. El text afirma que «la indefinició i l’ambigüitat dels Comuns sobre la relació Catalunya-Espanya ens ha castigat» i critica que s'hagin repetit «en excés» paraules i «gestos de sintonia de dirigents dels Comuns amb el processisme». Més enllà de refusar també el trencament de l'acord amb el PSC a Barcelona, critica que els Comuns incorporin la república catalana «com a proposta política», que fessin un crida a la participació a l'1 d'octubre perquè això va suposar «legitimar-lo» o que es pengessin un llaç groc i una pancarta demanant l'alliberament dels «presos polítics» a l'Ajuntament de la capital.

El document no fa cap menció a l'aplicació del 155, a la violència policial de l'1 d'octubre ni demana l'alliberament dels diversos dirigents sobiranistes empresonats. Tots aquests elements han estat durament criticats per l'ex-diputat Jaume Bosch. El polític, clarament sobiranista, considera que el manifest de Rabell i Saura no deixa de fer «seguidisme» del PSC . Finalment, el corrent independentista del partit critica la via unilateral, però alhora subratlla que «una força molt majoritària de la societat defensa una major sobirania i dona per esgotada l'actual situació». Per això considera que cal tenir una «proposta clara que no exclogui una negociació bilateral i que doti a Catalunya de plena sobirania». Per tot plegat, vol que Catalunya en Comú «sigui una aposta clarament sobiranista i hereva de la tradició del catalanisme popular», que tingui una proposta nacional que sigui un «punt de trobada» entre federalistes, confederalistes i independentistes i plantegi, per exemple, una «República Confederal espanyola en la que Catalunya tingui la possibilitat d'adherir-s'hi».

¿Te ha resultado interesante esta noticia?