21 de desembre de 2014. Unes 4.000 persones van omplir el pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona per escoltar el líder de Podemos, Pablo Iglesias, en el seu primer míting multitudinari a Catalunya. Després d'aconseguir cinc diputats a les eleccions europees celebrades al maig, en la seva estrena electoral, Podemos era un fenomen a l'alça, però encara no comptava amb una estructura estable al Principat. Això es resoldria dos mesos més tard, amb l'elecció de Gemma Ubasart -membre de la direcció estatal del partit i que havia presentat Iglesias a l'acte de la Vall d'Hebron- com a secretaria general de Podem Catalunya. Tres anys després, el proper 11 d'abril, la formació lila coneixerà el seu tercer líder en la seva breu i, de moment, convulsa història.

El coordinador general de Catalunya en Comú i diputat al Parlament, Xavier Domènech, és el gran favorit per assolir un càrrec al que també aspira la senadora Celia Cánovas, a l'espera que es concretin altres possibles candidatures. Les llistes definitives s'anunciaran el dia 22, una setmana després que s'hagin presentat les provisionals, i serà aleshores quan arrencarà la campanya electoral. Els 56.000 inscrits podran votar entre el 5 i el 9 d'abril i dos dies més tard s'anunciaran els resultats. Un dels grans reptes de la propera direcció serà decidir quina relació tindrà amb Catalunya en Comú, la formació que lidera Domènech i que celebrarà una assemblea organitzativa durant l'abril. És evident que si l'escollit és el també diputat al Parlament la integració de Podem a l'espai es pot donar per feta, un objectiu que veu amb bons ulls Pablo Iglesias.

Tot i protagonitzar nombroses polèmiques internes i pugnes diverses, Podemos manté a nivell estatal el lideratge fundacional, el de Pablo Iglesias. A Catalunya, en canvi, no ha estat ni de bon tros així. La història orgànica ha estat marcada pels lideratges breus, les dimissions, alguna escissió i també per una presència força habitual d'una junta gestora que l'11 d'abril haurà acumulat un total de més de 14 mesos al capdavant de la formació. Com s'ha arribat fins aquí? Sota el lideratge d'Ubasart, Podem va viure els bons resultats a les eleccions municipals de 2015, amb la victòria de Barcelona en Comú, en què el partit era un dels integrants de la confluència d'esquerres, com a màxim exponent. A l'octubre, just després de les eleccions catalanes del 27 de setembre en què Podem va integrar-se a Catalunya Sí Que es Pot (CSQEP), Ubasart va dimitir, molt crítica amb com s'havia desenvolupat la campanya per aquells comicis.

Diferències entre Dante Fachín i Iglesias

La marxa d'Ubasart va suposar que una gestora assumís la direcció del partit, una situació que es mantindria fins que a les acaballes del juliol de 2016 les bases van escollir Albano Dante Fachín com a nou secretari general de Podem. Per tant, va ser sota la direcció de la gestora que Podem va integrar-se a En Comú Podem, la confluència que amb el lideratge de Xavier Domènech va imposar-se a Catalunya a les eleccions al Congrés del desembre de 2015 i de juny de 2016. Dante Fachín va superar amb certa claredat els seus rivals a les primàries: la diputada al Parlament Jéssica Albiach, el diputat al Congrés Raimundo Viejo i el senador Óscar Guardingo.

La relació entre Pablo Iglesias i Albano Dante Fachín mai va ser especialment bona, però va torçar-se definitivament arran de les fallides negociacions perquè Podem s'integrés a Catalunya en Comú, la confluència estable entre ICV, EUiA i Barcelona en Comú. L'executiva de Podem va impulsar una consulta entre les bases que, amb una baixa participació -unes 4.000 persones d'un cens amb 52.000 inscrits, va decidir al març de l'any passat no convergir a la nova formació. Amb tot, alguns dels dirigents crítics amb Albano Dante Fachín sí que van fer el pas i van situar-se a la direcció de Catalunya en Comú, com ara Jéssica Albiach. La situació s'aniria deteriorant, amb divergències també en la qüestió nacional, i finalment Albano Dante Fachín va dimitir el 6 de novembre com a secretari general de la formació .

Arran de la convocatòria d'eleccions al Parlament pel 21 de desembre per part del govern espanyol -via aplicació del 155-, la direcció estatal de Podemos va convocar una consulta a les bases de Podem per concórrer-hi o no amb Catalunya en Comú. I les bases, aquest cop amb una participació més elevada -prop de 17.400 persones-, van decantar-se clarament per la confluència, amb el 72% dels vots. Com a conseqüència de tot el procés, a més de Fachín van dimitir altres membres del consell ciutadà de Podem. I diversos cercles del partit, com el d'Igualada, el de Terres de Lleida o el de Sant Vicenç dels Horts, entre d'altres, van anunciar que es dissolien. Ara bé, fonts del partit han subratllat que en tots els casos altres persones en va agafar el relleu i ara mateix hi ha 124 cercles actius. Posteriorment l'antic diputat de Catalunya Sí Que es Pot va impulsar la creació de la plataforma Som Alternativa, on hi ha la també ex-diputada de CSQEP Àngels Martínez Castells, que va participar en actes de campanya d'ERC i la CUP de cara al 21-D.

El gruix de l'oficialisme, amb Domènech

Després de la dimissió d'Albano Dante Fachín, un altre cop una gestora va assumir la direcció de Podem Catalunya, que mantindrà fins que la nova direcció n'agafi el relleu. La gestora l'encapçalen Vicenç Navarro i Jéssica Albiach, integrants de la direcció estatal de Podemos. Albiach també és membre de l'executiva de Catalunya en Comú Podem. Superades les eleccions del 21-D, amb el mal resultat de Catalunya en Comú Podem -va quedar-se amb vuit diputats, tres menys dels que tenia CSQEP-, el partit es disposa a escollir una nova direcció, amb el repte de dotar-lo d'estabilitat, aprofundir en la seva implantació territorial i, probablement, ara sí integrar-se a Catalunya en Comú Podem.

Xavier Domènech és el clar favorit per liderar el partit a partir de l'11 d'abril. Per diverses raons. És, amb diferència, el candidat més conegut. Des de fa anys, manté una relació d'amistat tant amb Pablo Iglesias com amb Iñigo Errejón, segurament encara avui els dos grans referents del partit lila a nivell estatal. I compta amb un suport important dels principals càrrecs que té el partit a Catalunya. En contra seva hi ha el factor que ja és el coordinador general de Catalunya en Comú i alguns sectors del partit el veuen com algú extern a la formació.

Fa uns dies, 134 membres de Podem van signar una carta oberta de suport a Domènech com a secretari general de Podem. Entre els signants hi ha Vicenç Navarro i Jéssica Albiach, que com hem dit han liderat la gestora; però també Yolanda López, que és diputada de Podem al Parlament -dins el grup de Catalunya en Comú Podem-; les diputades al Congrés Mar García i Alicia Ramos; el senador Óscar Guardingo, o la regidora a l'Ajuntament de Barcelona Laura Pérez. Com a número dos de Domènech sona el nom de Conchi Abellán, que anava de número 10 de la llista de Catalunya en Comú Podem a Barcelona el 21-D.

El text aposta per fer de Podem Catalunya «una organització present al territori de forma arrelada», a més de «dotar-la de calma, estabilitat i consens per tal de fer créixer el partit». En el que es pot interpretar com un missatge adreçat a Albano Dante Fachín s'exposa que calen equips «que apostin per la conciliació i no per la confrontació, [...], pel consens, no per la disputa». A més a més, els signants consideren Domènech «un líder guanyador» i una «figura de consens» entre els militants de Podem. Sobre la confluència amb els Comuns, el manifest indica que Podem «ha de conservar sempre la seva identitat i personalitat dins de possibles nous espais polítics que faciliten la diversitat dins d'una unitat d'acció necessària per assolir els seus objectius». Aquest diumenge, Domènech va participar en un acte de suport a la seva candidatura celebrat a la barcelonina Nau Bostik en què va afirmar defensar un Podem «obert», que estigui «al servei dels moviments socials» i més «arrelat a la societat catalana.

La que ara mateix apareix com a principal rival de Domènech és Celia Cánovas, senadora per Tarragona. Cánovas lidera la llista A les places, Podem!, que està encapçalada per quatre dones. En declaracions recents a 20 Minutos, la senadora ha considerat que «no seria ètic que sigui la mateixa persona» la que lideri Catalunya en Comú i Podem, tot i que «no estigui estatutàriament prohibit». En una entrevista a l'agència Efe, ha anat més enllà. Directament ha afirmat témer que Podem «desaparegui» si «guanya Domènech». La candidatura refusa la fusió orgànica amb els Comuns. Cánovas també era molt crítica amb l'anterior executiva del partit.

Al marge, diversos militants de base impulsen dues candidatures més, a l'espera de comprovar si obtenen els avals necessaris per participar als comicis interns. Una és En Catalunya Podemos. Sorgida al Vallès Oriental, el seu manifest planteja per «construir un Podem Catalunya fort, a través del qual la ciutadania es vegi reflectida dins de les institucions i sentint que algú fa política per ells. (...) Necessitem un Podem amb personalitat pròpia, morada i aliena a les ingerències». Finalment, també hi ha Contigo Sí Se Puede, que aposta per establir primàries a tot el territori per escollir els representants al Consell Ciutadà Català, acabar amb les pugnes internes i fa una crida a construir el partit «entre tots».