Torna la investidura a distància. La Mesa del Parlament ha tramitat aquest dilluns una proposta de JxCat per reformar la Llei de Presidència de la Generalitat i permetre investidures a distància, sense el candidat físicament present a l'hemicicle. La proposta ja va entrar a la cambra a començaments de febrer, quan el president cessat, Carles Puigdemont, era el candidat a la investidura, però la Mesa va decidir ara fa un mes –amb acord de JxCat i ERC– ajornar-ne la tramitació.

Amb Puigdemont apartat de la investidura, la reforma va dirigida ara a la investidura del candidat actual, Jordi Sànchez, a qui el Suprem ha denegat repetidament les seves peticions per assistir al ple –i que aquest dimarts torna a comparèixer a l'alt tribunal, amb un nou recurs–. 

Els grups de PSC i C's han anunciat, en la mateixa reunió de la Mesa, que presentaran un recurs de consideració perquè la pròpia mesa es faci enrere en la decisió de tramitar la proposta de reforma de llei de JxCat, i que si no es produeix aquesta reconsideració acudiran al Consell de Garanties Estatutàries.

El tràmit de la proposta de JxCat, de fet, s'havia ajornat dos cops. En un primer moment, per decisió del president del Parlament, Roger Torrent, que hi va veure un defecte de forma –i amb disgust de JxCat–. El segon cop, el 22 de febrer, amb acord entre la formació de Carles Puigdemont i ERC, i acompanyada d'una petició d'informe als lletrats de la cambra per conèixer si les mesures cautelars decretades aleshores pel Tribunal Constitucional, que prohibien una investidura a distància de Puigdemont, afectarien l'admissió a tràmit.

L'informe va ser favorable, però amb matisos: els lletrats del Parlament aconsellaven tramitar la reforma amb el Govern ja constituït. És a dir, per a futures investidures, i no pas per a la de Puigdemont. La reforma, de prosperar, podria emprar-se per a la investidura de Sànchez. El número 2 de JxCat compareix justament aquest dimarts davant la Sala de Recursos del Tribunal Suprem, que estudiarà un recurs seu contra una resolució del jutge Pablo Llarena del 6 de febrer, en què aquest li denegava l'alliberament. Sànchez té encara un altre recurs pendent, el que va presentar dilluns de la setmana passada contra una resolució de Llarena del 9 de març.

Les posicions dels partits

JxCat insistia dijous passat que encara hi ha "vies legals" per investir Sànchez i perquè aquest pugui "presentar-se al ple" de la seva pròpia investidura. La formació al·ludia aleshores als recursos judicials pendents, però la recuperació d'aquesta reforma de la llei de la Presidència pot llegir-se en el mateix sentit. 

Aquest mateix dilluns, hores abans de tramitar-se la proposta, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, havia manifestat el seu convenciment aquest dimarts seria un "dia clau" en què "passaran coses" que permetran desbloquejar la investidura. "El país no pot esperar més perquè necessita defensar els drets civils i polítics que estan sent vulnerats a Catalunya per part del Govern d'un partit, el PP, que compta amb només quatre diputats", ha dit Sànchez, en al·lusió al 155 i la necessitat de formar Govern, segons recalca repetidament el seu partit des de fa setmanes. 

Paralel·lament, sobre la taula dels partits independentistes hi ha el 'pla C', per si es demostrés inviable la investidura de Sànchez. El nom que més ha circulat darrerament com a alternativa és el del conseller cessat i dirigent del PDeCAT Jordi Turull, que seria el preferit del partit que lidera Marta Pascal. Hi ha dubtes, però, que la CUP -que ja ha rebutjat l'acord de JxCat i ERC per a la investidura de Sànchez- doni el seu vist-i-plau a un dirigent postconvergent. Els vots de la CUP són ara per ara necessaris per a la investidura, mentre mantinguin les seves actes de diputat Puigdemont i el conseller cessat Toni Comín, tots dos a Brussel·les.