Celebrar unes primàries obertes per escollir el candidat unitari de l'independentisme a l'alcaldia de Barcelona. Aquesta és la proposta que, enmig d'una enorme expectació, –ha omplert el Teatre Victòria– ha fet Jordi Graupera. El filòsof i periodista no ha amagat la seva ambició per fer el salt a la política activa, en anunciar que vol concórrer a aquestes primàries i "guanyar-les". En 50 minuts de conferència, ha desgranat les raons de la seva proposta, però la idea fonamental és que si l'independentisme es presenta unit, "governarà l'Ajuntament", perquè hi ha "mig milió de barcelonins que creuen que Barcelona pot ser i ha de ser una capital europea". Graupera ha fet una crida a superar les actuals estructures dels partits i ha apel·lat a les bases, però alhora ha reconegut que perquè el projecte sigui viable necessita convèncer les formacions –fonamentalment, el PDECat, ERC i Democràtes, les tres que ha citat durant l'acte–. Per fer-ho, pretén recollir 30.000 signatures a través del portal primaries.barcelona que avalin la idea, per pressionar-los.

Abans de concretar l'esperat anunci d'intentar el salt a la política institucional, Graupera s'ha dedicat a esmenar el catalanisme i a considerar que com a cultura política ja ha arribat "al seu límit", alhora que ha defensat l'autoorganització ciutadana que va fer possible el referèndum de l'1 d'octubre i, òbviament, ha plantejat la importància que Barcelona es converteixi en la capital d'un estat. "El catalanisme és la cultura política que mira d'adaptar-se als límits que ha imposat l'Estat; és una ideologia que mira Meseta endins en comptes de mar enfora; és un vocabulari pensat per ajudar-nos a fer autocensura en allò important. (...). A través seu, el bé que se'ns demana preservar és la pau social, i qualsevol disrupció a les aigües estancades és una amenaça que cal eliminar", ha exposat.

Per a ell, actualment "qui té el poder per delegació a les nostres institucions el pot tenir en la mesura que no és una amenaça per al govern central". Creu que la independència no era possible a través del catalanisme, i ha reivindicat que "quan hem confiat en la capacitat de posar-nos d'acord sense renunciar a qui som, sense cedir, ni la policia ens ha pogut parar", en al·lusió a l'1 d'octubre. I és que, segons Graupera, els catalans "som lliures quan ens donem normes a nosaltres mateixos, quan ens determinem, perquè no és cert que l'Estat pugui aturar un referèndum, i no és cert que el problema sigui que el poble no segueix".

Superada la introducció en clau nacional, Graupera ha entrat al detall de Barcelona, que al cap i a la fi era l'objectiu de la conferència. Això sí, es pot dir que no ha detallat propostes programàtiques concretes més enllà de referències vagues al tramvia o a l'ensenyament. Considera que la concreció s'haurà de treballar també col·lectivament entre els ciutadans per poder triar "les millors" idees. Per a ell, ara mateix "el paper de les ciutats està rebrotant al món", i s'han convertit en "portadores de l'esperit democràtic que els estats i les elits decadents miren d'aturar. O bé més democràcia i més ciutats o bé més autoritarisme i més estats". Considera que Barcelona ha d'estar a l'avantguarda de reptes globals i que això només es podrà fer "des de la fortalesa institucional", quelcom que implica "xoc amb l'Estat i les elits".

Després de tot aquest context, ha deixat anar la proposta estrella de l'acte, un cop ha recordat que Ada Colau és alcaldessa amb tot just 176.000 vots i 11 regidors de 41, mentre que tant en la consulta del 9 de novembre de 2014 com en el referèndum de l'1 d'octubre més de 400.000 barcelonins van mobilitzar-se a favor de la independència. Per tant, la seva conclusió és que "si el sobiranisme es presenta unit, governarà l'ajuntament, perquè qualsevol alternativa passaria com a mínim per un pacte de Comuns i Ciutadans. Si no anem junts, Colau o qualsevol altre podria governar per un sol vot de diferència".

Trobades amb Trias i Bosch

En més d'una ocasió, Graupera s'ha mostrat crític amb Junts pel Sí, la candidatura conjunta de l'antiga CDC i ERC, a més d'altres formacions minoritàries, a les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015. Ara bé, per a ell a través d'unes primàries és possible combinar les virtuts del pluralisme amb la força d'una unitat que sense aquest procediment "ens mena cap a actituds tancades i excloents i correm el risc de convertir-nos en moviment populista i autoritari". "Qui les guanyi forçarà a millorar els que les perdin, i els que les perdin milloraran el que les guanyi", ha subrallat. A nivell concret, ha proposat que els candidats que les perdin però superin el 15% dels vots vagin a la llista electoral, perquè així es garantirà "regidors d'espais socials diversos". "Les primàries envien el missatge que discrepem entre nosaltres però que no cedirem l'alcaldia a qui avala per activa o per passiva la vulneració als nostres drets fonamentals o a qui té com a programa polític endolcir la decadència, en comptes de derrotar-la", ha afegit. "L'alcalde el triem nosaltres perquè qui guanyi aquestes primàries guanyarà les eleccions".

Més enllà del fort ressò mediàtic –més de 3.000 persones s'havien inscrit per assistir a la conferència, i Graupera ha repetit el parlament en una segona ocasió, després que els seients del Teatre Victòria s'omplissin–, la pilota ara passarà a la taula dels partits polítics independentistes. D'entrada, i segons les fonts consultades per Públic, sembla inviable que la CUP se sumi al projecte de Graupera, de manera que la qüestió és veure com hi responen el PDECat, ERC –que ja ha avalat Alfred Bosch com a candidat a Barcelona– i, en menor mesura, Demòcrates. El periodista ha explicat que ja s'ha reunit amb els líders municipals de les dues primers formacions, Xavier Trias i Alfred Bosch –també ho ha fet amb Antoni Castellà, de Demòcrates– per presentar-los la idea, i tot i reconèixer que "no ho tenen entre les seves prioritats, estan disposats a pensar-ho". Per a ell, la clau ara mateix és aconseguir el màxim suport de base possible, perquè això li donarà força. "Si el poble pot organitzar un referèndum, el poble pot organitzar unes primàries".