Público
Público

EL CAMÍ A LA INVESTIDURA Torrent convoca aquest divendres el ple d'investidura de Jordi Sànchez

El president de la cambra insta el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a prendre les mesures necessàries perquè el número 2 de JxCat pugui sotmetre's a la investidura. El jutge Llarena ja va frustrar el primer ple amb Sànchez com a candidat.

El president del Parlament, Roger Torrent. | Parlament de Catalunya

El president del Parlament, Roger Torrent, ha convocat per a aquest divendres, a les 10 del matí, el ple d'investidura de Jordi Sànchez. A la vegada, ha instat el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a adoptar "les mesures necessàries" perquè el candidat, en presó preventiva, "pugui sotmetre's al debat d'investidura".

Aquest és el quart ple d'investidura convocat per Torrent, dels quals només un s'ha pogut celebrar fins ara. El primer, amb Carles Puigdemont com a candidat, el va ajornar Torrent després que el Tribunal Constitucional fixés com a condició per a la seva celebració que Puigdemont –que era a Brussel·les– hi acudís personalment, i amb permís previ del Suprem. Posteriorment, es va anul·lar per la renúncia del propi Puigdemont.

El segon, amb el propi Sànchez, es va frustrar per la negativa del jutge Pablo Llarena a permetre que el número 2 de JxCat pogués se-hi present. Sí que va arribar a celebrar-se la primera sessió del tercer ple, amb Jordi Turull com a candidat, que no va ser elegit en primera votació. La segona votació no va arribar a tenir lloc, ja que Turull –juntament amb altres integrants del darrer govern de Puigdemont– va ser empresonat preventivament per ordre de Llarena.

Turull no va poder ser investit en primera ronda per l'abstenció de la CUP. I la formació anticapitalista ja havia anunciat anteriorment que s'abstindria en una investidura de Sànchez. Una situació que no ha canviat. Des de JxCat es va anunciar la setmana passada que hi havia un "acord a tres" per elegir Sànchez en segona votació, en la qual només cal majoria simple. JxCat i ERC sumen 66 diputats, un més que el bloc no independentista. El conseller cessat Toni Comín –a Bèlgica–, però, no ha pogut delegar el seu vot en cap dels plens celebrats fins ara, per la negativa dels tribunals. Sí que ho va poder fer per primer cop Puigdemont, la setmana passada, mentre es trobava detingut a Alemanya. El vot de Puigdemont, però, no està plenament garantit. 

En aquesta situació, i per poder investir Sànchez en segona ronda, Comín hauria de poder votar també per delegació. En cas contrari, seria necessària la seva renúncia a l'acta, una possibilitat que ha contemplat explícitament aquest dilluns la portaveu d'ERC, Marta Vilalta. El propi Comín, des de Brussel·les, ha explicat a la premsa que no renunciarà "mentre hi hagi altres maneres", i que no se li poden "demanar més sacrificis mentre no siguin absolutament necessaris i imprescindibles". També ha precisat que la seva sola renúncia "no resol res", referint-se al vot delegat de Puigdemont.

Torrent ha enviat una carta a Llarena en què li assenyala que la "mesura cautelar" de la presó preventiva a què està sotmès Sànchez "no pot ésser utilitzada per limitar el legítim exercici dels seus drets polítics". Recorda que la presó preventiva "no comporta la privació del dret al sufragi passiu", i que aquest dret "incluou necessàriament" el de ser "elegit president de la Generalitat de Catalunya si així ho decideix una majoria parlamentària". 

Torrent afegeix que d'aquesta forma s'ha pronunciat el Comitè de Drets Humans de l'ONU, recordant les "mesures cautelars" requerides per aquest organisme a l'Estat espanyol, com a resposta a una demanda del propi Sànchez. Torrent afegeix que, en cas que el Suprem "com a poder de l'Estat interpel·lat pel comité de Drets Humans", no permetés la investidura de Sànchez, "l'Estat espanyol estaria incomplint les seves obligacions internacionals que, d'acord amb els articles 10.2 i 96 de la Constitució espanyola, també ha de garantir el poder judicial.

Des de JxCat es va apostar la setmana passada per intentar una nova investidura de Sànchez justament atenent al requeriment del Comitè de Drets Humans de l'ONU, i després que Puigdemont ho proposés. "En el cas que l’Estat espanyol opti per ignorar el dret internacional i la petició del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, i perseveri en la seva persecució política i ideològica, demostrarà una vegada més que és capaç de qualsevol cosa per alterar el normal funcionament de la democràcia a Catalunya", afirmava Puigdemont, en un escrit des de la presó alemanya de Neumünster, poques hores abans de ser alliberat per la justícia alemanya.

Tot i la seva intenció d'investir Sànchez, JxCat també va remarcar que no renuncia a "l'objectiu vital" d'investir Puigdemont en algun moment "d'aquesta legislatura", en paraules del portaveu adjunt del grup parlamentari de la formació, Eduard Pujol.

També aquest dilluns, JxCat ha esmenat la seva pròpia proposta de reforma de la Llei de Presidència per permetre investidures a distància. La formació ha introduït modificacions perquè també els consellers puguin ser nomenats i exercir a distància, i no només el president de la Generalitat. La mesura té l'objectiu que el Consell Executiu es pugui reunir i prendre decisions encara que hi hagi alguns dels seus membres a l'estranger, sense necessitat que deleguin les seves funcions, com és obligatori actualment.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?