Cargando...

Secciones

Publicidad

Carles Puigdemont y Ada Colau van rebre al setembre els més de 700 alcaldes catalans citats per la fiscalia per donar suport al referèndum de l'1 d'octubre./REUTERS

PROCÉS A L'INDEPENDENTISME L'Estat reactiva la persecució judicial contra els ajuntaments sobiranistes

Publicidad

En pocs dies ha portat al Tribunal Suprem la declaració de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor com a "territori català lliure i sobirà" i ha reprès les citacions per desobediència d'alcaldes per col·laborar amb l'organització de l'1-O, ordenades al setembre pel desaparegut fiscal general José Manuel Maza.

Public

L'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals (PDeCAT), va comparèixer dimarts passat a la Ciutat de la Justícia com a investigat per desobediència per participar en l'organització de l'1 d'octubre al municipi, situat al Baix Llobregat. L'alcalde, que va decidir no declarar, és de moment l'últim càrrec local que ha comparegut en seu judicial arran de la investigació oberta al setembre per José Manuel Maza, aleshores fiscal general de l'Estat. Maza, que va morir sobtadament al novembre, va donar la instrucció que se cités a declarar 712 alcaldes de Catalunya per desobediència, arran dels seus "presumptes actes de cooperació en l'organització del referèndum il·legal" de l'1-O. Ràpidament van ser cridats als jutjats desenes d'alcaldes, però posteriorment les citacions van aturar-se, i tot just s'han reprès amb Casals. L'alcalde molinenc va manifestar que "no canviaran la meva determinació per aconseguir una societat lliure i millor"

Publicidad

Diversos batlles consultats per Públic han afirmat que no han rebut cap citació i que no han sabut res més de la causa des del setembre, quan va transcendir. Ja aleshores, els de la CUP van anunciar que no compareixerien als tribunals, mentre que els que han decidit fer-ho han optat per no declarar. Entre els que van ser citats al setembre hi ha els alcaldes de Valls, Albert Batet, i Mollerussa, Marc Solsona, també diputats de Junts per Catalunya; l'expresidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; o els alcaldes de Reus, Lluís Pellicer (PDeCAT); Amposta, Adam Tomàs (ERC); Tortosa, Ferran Bel (PDeCAT); o Montcada, Laura Campos (ICV-EUiA), entre d'altres. Campos, per exemple, va explicar que s'acollia al dret a no declarar perquè es tractava d'una "citació intimidatòria".

El 16 de setembre, tot just tres dies després de la instrucció de Maza, centenars dels alcaldes investigats van concentrar-se al pati Gòtic de l'Ajuntament de Barcelona per mostrar el seu compromís amb l'1-O. Una de les que va intervenir en aquella ocasió va ser l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, que va manifestar que la "reivindicació popular, pacífica, persistent, legítima i massiva fa trontollar el règim del 78". ""El món local es posiciona al costat de la legitimitat i la democràcia. [...] Tant si com no l'1-O hem de poder votar; tranquil·litat, fermesa i convicció", va afegir.

Tot i ser de les més mediàtiques, aquesta no és ni de lluny l'única causa independentista que el món local ha hagut d'afrontar els darrers anys vinculada al procés sobiranista, sinó que se n'acumulen força més. També n'hi ha hagut per declarar el municipi territori "lliure i sobirà", per treballar el 12 d'octubre, per no penjar la bandera espanyola a la façana de l'ajuntament o per impulsar la sobirania fiscal. L'alcalde de Port de la Selva (Alt Empordà) i president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, assegura a Públic que tenen la sensació "que s'ha reobert la causa general contra l'independentisme en l'àmbit local i es farà extensible" en les properes setmanes.

Publicidad

Cervera, que és militant del PDeCAT i va rellevar al càrrec l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i integrant del mateix partit, Neus Lloveras, explica que l'AMI dona "tot el suport jurídic als alcaldes" i té la voluntat d'intentar "blindar els electes municipals" davant la sensació que existeix la voluntat d'atacar-los abans dels comicis locals de la primavera de l'any vinent. "És evident que hi ha una estratègia molt clara basada a construir un relat que pugui justificar actuacions judicials que s'emparen en una violència que saben que no va existir. I els càrrecs electes el que hem de fer és explicar molt bé el que està passant al nostre país", reflexiona Cervera, referint-se al moment actual, amb les acusacions de violència per exemple contra els CDR. El president de l'AMI deixa clar que els alcaldes "podem tenir posicionaments polítics" i que si bona part dels que hi ha a Catalunya van manifestar-se a favor de la independència és perquè "creiem que és una eina per fer millors polítiques, també a nivell local".

Detencions de Montse Venturós i Joan Coma

Més enllà de la causa vinculada a l'1-O, l'altra qüestió que relaciona l'administració local amb el procés que ha tornat a l'àmbit judicial és la declaració de municipis com a "territori català lliure i sobirà". Durant el 2012, centenars de consistoris van aprovar mocions d'aquest tipus, i la Delegació del govern espanyol a Catalunya va decidir portar-ne 47 a judici. La majoria de les demandes van ser desestimades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però en diversos casos, com Arenys de Munt o l'Esquirol, entre d'altres, la justícia va obligar a anul·lar aquestes declaracions. I tot just fa uns dies, el govern espanyol va decidir portar fins al Tribunal Suprem la declaració que va aprovar l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).

Publicidad

Hi ha altres causes, però. L'AMI n'ha recollit més de 400, que afecten ajuntaments, diputacions i entitats municipals descentralitzades. Sense tenir en compte la que va iniciar Maza arran del suport de molts municipis a l'1-O i les declaracions de municipis com a "territori català lliure i sobirà", n'hi ha més de 100 per no penjar la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament. També n'hi ha més d'un centenar que fan referència a la sobirania fiscal i que consistien a aprovar mocions per pagar els impostos a l'Agència Tributària catalana i no a l'estatal. Els recursos, impulsats per l'anterior delegada del govern estatal, María de los Llanos de Luna, van ser fonamentalment desestimats als tribunals. També n'hi ha hagut més de 80 per pagar la quota anual d'afiliació a l'AMI, i gairebé 60 per treballar el 12 d'octubre, la festa nacional espanyola.

Casos sonats d'aquests anys que han implicat càrrecs municipals han estat els que han afectat l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o el regidor de Vic Joan Coma, ambdós de la CUP i entrevistats en el seu dia per Públic. Venturós va arribar a ser detinguda pels Mossos d'Esquadra, després de negar-se a declarar com a acusada per un presumpte delicte electoral en no retirar una estelada del balcó del consistori durant les eleccions espanyoles del 2015. Joan Coma va ser detingut a final de 2016 i traslladat a l'Audiència Nacional, on va declarar com a investigat per un presumpte delicte d'"incitació a la sedició". En un ple municipal, Coma simplement havia defensat la desobediència com a eina imprescindible per poder exercir el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Ho va fer-ho amb les següents paraules: "Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous". La causa, finalment, va ser arxivada fa gairebé un any.

Publicidad

Per a l'actual president de l'AMI, Josep Maria Cervera, la situació actual no ha de provocar una desmobilització dels consistoris, sinó que "hem de garantir que no s'erosionen els nostres drets polítics, així com els drets socials i les llibertats del conjunt de la societat, perquè està en joc de la democràcia". Com tot el que està directament relacionat amb el procés, l'actuació dels càrrecs locals també està sota la lupa del govern i els poders judicials de l'Estat.

Publicidad

Publicidad