Cargando...

Secciones

Publicidad

Manifestació durant el maig del 68, a París

50 ANYS DE MAIG DEL 68 Els rastres del 68 en el moviment estudiantil

Publicidad

Sindicats i associacions d'estudiants catalans treballen en un moment polític complex, compartint i reenfocant alguns dels plantejaments dels moviments d'ara fa justament 50 anys

Public

Cinquanta anys. Aquest mes es commemoren cinc dècades de la revolució del Maig del 68, amb actes com ara un cicle al Born Centre de Cultura i Memòria -Els 68. Quan la paraula es va fer acció-, que arrenca aquest dissabte i es desenvoluparà durant tot el mes de maig. Un fet de la història recent que va suposar l'emergència de la necessitat d'un canvi social i polític i, al mateix temps, la configuració d'aliances entre diferents actors socials. El cas francès, que va ser la llavor d'un episodi que es va reproduir en d'altres punts de planeta com Txecoslovàquia, Mèxic o fins tot els Estats Units, va implicar que els estudiants i els sindicats obrers teixissin complicitats per aconseguir un objectiu compartit: capgirar el poder polític. Els estudiants van ser una peça clau que va deixar rastre. Ara, havent passat anys i amb l'atzucac polític en què es troba Catalunya, quin llegat en queda en l'imaginari universitari?

Publicidad

El 3+2, el nou sistema d'organització d'estudis universitaris que proposa graus de tres anys i dos anys de màster, és una de les lluites centrals que ocupa els espais de reivindicació estudiantils. Miguel Morilla, coordinador nacional de l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), explica que "les polítiques que s'estaven adoptant durant el maig del 68 francès no disten molt de les polítiques que s'han estat adoptant a Catalunya al llarg d'aquests anys". Recorda que l'onada actual va començar amb les protestes contràries al Pla Bolonya, d'abast europeu, la pujada dels preus de les matrícules i, ara mateix, el 3+2, que es troba en període d'implantació.

Al mateix temps, la comunitat universitària està vivint i sent part dels episodis del procés sobiranista, però els diversos col·lectius són conscients que cal reequilibrar els esforços destintats tan a la qüestió nacional com a la temàtica social. "Es parla molt del que està passant en el panorama nacional i poc de la resta de coses, i una és justament la universitat", diu Morilla. En aquest sentit, Mercè Terés, una de les portaveus del Sindicat d'Estudiants del Països Catalans (SEPC), també reconeix que han baixat la intensitat de treball en el tema nacional dins del seu àmbit "per recuperar les demandes socials".

Si per una cosa es va caracteritzar Maig del 68 va ser per la forta unió entre els estudiants, que ara amb la qüestió nacional pot semblar que no es produeixi tot i experiències com Universitats per la República, que va unir a joves partidaris del referèndum d'autodeterminació uns dies abans de l'1 d'octubre, i va ocupar durant uns dies l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Terés subratlla que no creu que falti la unitat perquè, per exemple "són molts els sindicats que comparteixen les demandes per la rebaixa de taxes".

Publicidad

Un sistema que pressiona

Els paral·lelismes que es poden establir entre els dos capítols de la historia són limitats, segons explica la sociòloga Marina Subirats, que durant el 68 era a París coincidint amb la seva etapa estudiantil. Constata que alguns elements es poden comparar i d'altres no. Explica que en aquell moment el moviment havia llegit molt els clàssics de la revolució, del marxisme, del socialisme i de l'anarquisme i que, per tant, estava molt ideologitzat. En aquest sentit, retreu als joves d'ara que "tenen un baix nivell de coneixement dels autors i una falta de referències culturals", i vincula a això la falta de teories "que puguin orientar cap on hem d'anar".

Els estudiants, per la seva banda, accepten la crítica tot i que en culpen en part als plans docents proposats des de les institucions educatives: "Com a estudiants, ens adonem que, quan entres a la universitat, el sistema educatiu és una eina del capitalisme quan defineix uns coneixements que no porten a l'alliberament dels estudiants i joves amb una perspectiva crítica". Aquest fet també es veu reflectit en l'espai de la universitat en sí, ja que, segons Morilla, "la universitat és ara  un centre formatiu més que un espai de coneixement, que és el que havia estat històricament".

Publicidad

La crisi econòmica ha tocat ple el sector dels joves i també ha canviat l'enfocament de les titulacions. "La universitat s'entén com el lloc pel que has de passar quatre per tenir un títol que et portarà al mercat laboral", exposa Miguel Morilla. Al mateix temps, la manca de perspectives de futur dels més joves pressiona encara més aquesta qüestió. Subirats parla del "no-lloc" d'aquest estrat, la falta de feines i els salaris insuficients, així com de la manca d'alternatives per fer-hi front. En aquest punt, la sociòloga separa el moment actual del del 68 per una qüestió de referents. En aquell moment, tal i com relata Subirats, hi havia un seguit d'experiències prèvies que es tenien com a referents i que ara mateix estan destruïdes. El cas més paradigmàtic és el de la URSS, que llavors, tot i que sabien que "no estava anant de cap manera", encara existia i anava acompanyada de la Revolució Xinesa que "es conceptualitzava de manera entusiasta".

Nous temps

Tots aquests factors fan que el moment actual suposi un temps d'impàs. Subirats el bateja com a l'època "dels monstres", tenint en compte que "el procés de globalització ha fet que hi hagi una sèrie de grans empreses que tinguin més poder que països sencers". Al mateix temps, construir un model alternatiu sustentat per gent al carrer es fa més complicat des del moment en el que van aparèixer les màquines bèl·liques com ara els tancs. La teòrica conclou que en el moment actual "no pot triomfar una revolució als carrers davant les armes" i per això cal construir a través de camins pacífics amb la constitució de partits polítics i la victòria en eleccions.

Publicidad

Malgrat tot, alerta que en el cas del procés independentista, tot i optar per la via pacifica, com que "la gent que està acostumada a tenir-ho tot de seguida", s'ha de considerar que serà un procediment llarg. David Trepat, president de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), explica en relació al moment català que el sobiranisme català aglutina, actors polítics socials i també els estudiants: "la mobilització popular està com feia anys que no vèiem i els estudiants, en aquest sentit, hem estat punta de llança i som els que hem posat el cos i l'ànima quan ha estat necessari".

Publicidad

Publicidad