Cargando...

Secciones

Publicidad

Reunió extraordinària del Consell de Ministres d'aquest dimecres en què s'ha aprovat recórrer davant el TC la reforma de la llei catalana de Presidència. Pool Moncloa / Diego Crespo.

EL CAMÍ A LA INVESTIDURA El Govern central i el TC tanquen la porta a investir Puigdemont

Publicidad

El Tribunal Constitucional suspèn la reforma de la llei catalana de la presidència que permetia les investoidures a distància, en acceptar a tramit un recurs del Govern central. Impugnat també el punt que facultava les reunions telemàtiques del Govern. El DOGC ha publicat la llei recorreguda només unes hores abans.

Public

Es tanca la "finestra d'oportunitat" per investir Carles Puigdemont. El Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment aquest dimecres a la tarda la reforma de la llei catalana de la Presidència que va aprovar el Parlament divendres passat, i que permet les investidures a distància. La suspensió ha estat automàtica, després que l'alt tribunal hagi admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat només unes hores abans, aquest dimecres al migdia, pel Govern central. Ara el TC té cinc mesos per resoldre si manté o aixeca la suspensió cautelar dels articles recorreguts. Un període durant el qual el Parlament no podrà dur a terme investidures sense el candidat físicament present, com pretenia "intentar" JxCat amb Puigdemont.

Publicidad

A la vegada, es preveu que la suspensió obri la via al 'pla D' de JxCat i ERC d'investir un president alternatiu, no processat en la macrocausa contra l'independentisme.

En la seva providència, adopada per unanimitat, el TC també adverteix els membres de la Mesa del Parlament –amb noms i cognoms– del seu "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". Dictamina també la "nulitat radical" de qualsevol actuació que poguessin emprendre en aquest sentit, i els avisa de les "eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què podrien incórrer en cas de no complir aquest requeriment". Aquest advertiment és idèntic al que ja va fer el propi TC el passat 26 d'abril, quan va admetre a tràmit el recurs que va presentar el Govern central al gener a la investidura de Puigdemont. 

"Cap candidat a la presidència de la Generalitat pot ser investit si no és present al Parlament", havia dit al migdia el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, en la compareixença en què ha anunciat el recurs, després d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres.

Publicidad

El ministre ha afirmat que "l'autèntica intenció" de la modificació de la llei catalana "era permetre una investidura a distància del senyor Puigdemont", a qui ha titllat de "pròfug de la justícia", tot i estar a disposició de la justícia alemanya. Ha recordat que, si el TC admet el recurs –com ha succeït posteriorment–, la normativa "quedarà immediatament suspesa". I ha advertit la Mesa del Parlament –i el seu president, Roger Torrent, personalment– de no desoir la decisió.

"La Mesa del Parlament, amb el seu president al capdavant, sabrà que no pot convocar un ple d'investidura en aquestes condicions, amb un candidat sense presència física, a risc d'incórrer en un delicte de desobediència", ha amenaçat Méndez de Vigo.

Publicidad

El DOGC ha publicat la reforma de la llei hores abans

En el moment que el ministre pronunciava aquestes paraules, la llei de presidència modificada estava plenament en vigor, després que sortís publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) d'aquest mateix dimecres. Cal recordar que, amb la Generalitat intervinguda pel 155, és el Govern central qui gestiona el DOGC –i, per tant, quin en controla els tempos–.

En aquest sentit, la publicació de la reforma només unes hores abans del recurs –i de la seva acceptació per part del TC– ha impossibilitat als partits independentistes la maniobra de celebrar el ple immediatament després que la llei entri en vigor i abans que el TC es pronunciés sobre el recurs.

Publicidad

El recurs del Govern central i la posterior suspensió no afecten només la possibilitat d'investir a distància un candidat a president de la Generalitat. També queda impugnat el punt que permetia celebrar reunions del Govern –i adoptar acords– de forma telemàtica. L'objectiu de l'executiu de Mariano Rajoy amb la impugnació és impedir que els dirigents independentistes presos o exiliats puguin formar part del futur Govern de la Generalitat.

Llarena confirma els processaments

També aquest dimecres, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha confirmat el processament dels 25 imputats en la macrocausa contra l'independentisme, incloent-hi Puigdemont i la resta del seu darrer Govern. Llarena ha desestimat els 23 recursos presentats pels processats –tots, excepte Toni Comín i Meritxell Serret, exiliats a Brussel·les– contra la resolució del mateix Llarena del 21 de març. Les defenses poden recórrer ara davant la Sala d'Apel·lacions del propi Suprem.

En la seva resolució, Llarena també apunta –primer cop de forma clara– a processar els investigats per rebel·lió per delictes alternatius en cas que no es pugui demostrar que s'ha produït violència, requisit indispensable d'aquest tipus penal.

En la causa contra l'independentisme hi ha processats per rebel·lió, a més de Puigdemont (a Berlín), el vicepresident cessat, Oriol Junqueras; els consellers cessats Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep RullRaül Romeva i Dolors Bassa; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el diputat de JxCat i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart (tots ells empresonats). També estan processats pel mateix delicte els consellers cessats Toni Comín i Clara Ponsatí i la secretària general d'ERC, Marta Rovira (a Bèlgica, Escocia i Suïssa, respectivament). 

A més, estan processats per desobediència els consellers cessats Lluís Puig, Meritxell Serret (tots dos a Bèlgica), Meritxell Borràs i Carles Mundó; l'exconseller Santi Vila; els membres sobiranistes de la mesa del Parlament de l'anterior legislatura Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel (aquesta darrera, a Suïssa). D'aquests, els membres del darrer govern de Puigdemont –incloent-hi Vila– estan processats a més per malversació.

Publicidad

Publicidad