Cargando...

Secciones

Publicidad

Taula de ponents en la primera jornada de la Conferència Internacional Sobre el Dret a la Ciutat, aquest dijous a Barcelona. / #RightToTheCity Global Platform.

DRET A L'HABITATGE L'accés a l'habitatge, un problema cada cop més global

Publicidad

Barcelona acull una conferència que mostra les creixents dificultats per accedir a una casa en nombroses ciutats, que comparteixen elements com l'aterratge de fons voltors i el fet que els pisos s'hagin convertit en un producte financer. Tot i les dificultats per revertir la situació, els experts, convidats per l'Observatori DESC, la Coalició Internacional per l'Hàbitat (HIC) i la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat apunten a la necessitat de desmercantilitzar l'habitatge.

Public

L'accés a l'habitatge s'ha convertit en un problema compartit per moltes ciutats d'arreu del món. Amb preus que no deixen d'enlairar-se molt per damunt del que ho fan els salaris, amb independència que siguin de compra o de lloguer, la conseqüència obvia està sent la repetició de processos de gentrificació i l'expulsió de cada cop més veïns de les seves llars. Amb l'objectiu de compartir experiències sobre pràctiques globals que vulneren el dret a l'habitatge, l'Observatori DESC, la Coalició Internacional per l'Hàbitat (HIC) i la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat han organitzat una Conferència Internacional Sobre el Dret a la Ciutat que ha viscut aquest dijous el primer capítol, centrat en gentrificació i expulsió sistemàtica de veïns i veïnes. La conferència, que s'ha fet al Pati Manning, ha comptat amb la participació d'activistes, investigadors i càrrecs polítics, que han detallat les experiències i les situacions de Londres, Marsella, Vancouver i, òbviament, Barcelona. La conclusió és que totes comparteixen el problema i que, alhora, hi ha moviments que intenten revertir-lo, tot i que ara mateix la batalla és clarament desigual i afavoreix el gran capital global.

Publicidad

L'encarregat d'obrir la jornada ha estat David Madden, professor associat de la London School of Economics (LSE) i autor del llibre In Defense of Housing, una obra força centrada en la situació de Nova York. Madden ha explicat que a partir dels anys 70, l'habitatge a moltes ciutats s'ha transformat en un "instrument financer per a inversors corporatius i empreses individuals", de manera que va molt més enllà d'un lloc on viure. El procés de mercantilització de l'habitatge s'ha "accentuat com mai" els darrers anys, amb la presència de grans fons d'inversió especuladors que "controlen grans quantitats d'habitatge i provoquen un increment en espiral dels preus". Per a Madden, la reacció ha de ser plantejar una batalla política de impliqui "incloure el dret a la ciutat en una ciutat democràtica que encara no existeix". L'acadèmic defensa la necessitat d'avançar cap a la "desmercantilització de l'habitatge".

La responsable d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Vanesa Valiño, que ha estat la darrera a intervenir, ha recordat que quan Barcelona en Comú va arribar al govern, fa tres anys, ja van advertir de l'existència d'una bombolla dels preus del lloguer. Per afrontar la situació, que s'ha traduït en una constant expulsió de veïnat dels seus barris i en un augment dels desnonaments de lloguer, el Consistori intenta aplicar tres tipus de mesures. Primer, obtenir informació pròpia, a través de la creació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, que agrupa diverses administracions, per no dependre "només de la informació dels portals immobiliaris, que viuen del fet que pugin els preus". Paral·lelament, a través d'un grup impulsat per l'Ajuntament, però amb la participació de diversos moviments, s'ha intentat conèixer el volum de propietats en mans de grans grups d'inversió que compren edificis sencers i que ha permès, de moment, detectar-ne 75. I també s'ha completar el cens de pisos buits.

A partir d'aquí, Valiño defensa la necessitat d'ampliar el parc públic d'habitatge, que ara mateix se situa només en l'1,6%, alhora que admet que la construcció és un procés lent i, paral·lelament, també s'han destinat 42 milions d'euros fins ara a comprar habitatges per "aturar operacions especulatives". Finalment, la responsable municipal advoca per "visibilitzar el conflicte" i que l'administració "sigui també una caixa de ressonància del que passa al carrer per dir que determinades pràctiques especulatives aquí no les volem", a banda d'exigir canvis legislatius. En aquest sentit, també és partidària d'actes com el d'aquest dijous per crear un "front comú" de ciutats en defensa del dret de l'habitatge i, alhora, "assenyalar els responsables" de l'especulació, és a dir, posar noms als grans fons voltors que aterren a la ciutat.

Publicidad

Preus disparats a Londres i Vancouver

La població de Londres ha augmentat gairebé en un terç els darrers 30 anys i aquesta és una de les raons de la crisi d'habitatge que pateix la ciutat, segons ha manifestat Richard Brown, director d'investigació del Centre for London. L'increment poblacional ha provocat una "manca d'oferta" i que els preus pugessin cinc vegades més que no pas els ingressos dels ciutadans. Paral·lelament, l'accés a l'habitatge també s'ha complicat per les mesures d'austeritat implantades pel govern, que han reduït les subvencions per a la construcció d'habitatges assequibles i les ajudes socials per pagar els lloguers. Brown ha subratllat que la ciutat pateix un procés clar de gentrificació i que també té un "nivell de saturació molt elevat". Entre les conseqüències més dramàtiques de tot plegat és que anualment s'hi produeixen uns 20.000 desnonaments, la meitat del total del Regne Unit. Tot i admetre que el nou govern municipal està aplicant certes mesures per pal·liar la situació, Brown ha conclòs que "l'habitatge no és només una qüestió privada, és part de la infraestructura essencial per al funcionament de la ciutat".

Andy Yan, de la Universitat Simon Fraser, de Vancouver, ha explicat que a la ciutat canadenca els preus també s'han disparat els darrers deu anys i, com Barcelona, tenen un nivell molt baix d'habitatge social, de només el 2% del total. L'increment de preus ha provocat que la renda destinada a pagar l'habitatge sigui cada cop més important. Yan també és partidari de "desmercantilitzar la propietat immobiliària a través de fundacions comunitàries", a més d'apostar per "moviments col·laboratius per finançar propietat privada residencial".

Publicidad

Finalment, l'encarregat de donar la veu més activista ha estat Patrick Lacoste, del moviment Un Centre-Ville pour Tous, de Marsella. Segons Lacoste, l'arribada a l'alcaldia del conservador Jean-Claude Gaudin el 1995 va provocar que s'iniciessin "polítiques municipals molt dures per fer fora la població migrada, que era molt nombrosa al centre", per tal d'enviar-la a l'empobrit nord de la ciutat. L'Ajuntament va comprar hotels i molts edificis al centre que va revendre després a inversors que començarien a expulsar veïns i l'aterratge del fons especulatiu nord-americà Lone Star en un enorme complex habitacional del carrer de la República també va disparar el nombre de veïns que van veure's obligats a deixar la zona, malgrat una forta mobilització ciutadana en contra. "Amb aquesta operació, Marsella va entrar al sistema global especulatiu capitalista", lamenta Lacoste, qui també ha exposat com diversos moviments intenten plantar cara a la situació i articular la lluita per garantir el dret a l'habitatge a la ciutat.

Publicidad

Publicidad

Publicidad