Cargando...

Secciones

Publicidad

El candidat a la investidura, Quim Torra, en el moment d'emetre el seu vot, en la sessió d'aquest dissabte al Parlament. EFE / Quique García.

Ple d'investidura L'oposició en bloc rebutja investir Torra, que no convenç la CUP

Publicidad

Coincideixen a criticar-li tuits i articles insultants amb els "espanyols", però les raons per no votar en contra de la investidura difereixen força en funció del grup. Per a C's i PP, Torra implicarà continuar amb el "fracàs" del procés, mentre que socialistes i comuns qüestionen que pugui representar una opció que representi "tots els catalans". Els cupaires, de la seva banda, lamenten el que veuen com un acte de "vassallatge" a l'Estat de JxCat i ERC pel fet de renunciar a investir Puigdemont.

Public

Quim Torra no comptava amb el suport de la majoria absoluta dels diputats del Parlament per ser escollit president de la Generalitat de Catalunya aquest dissabte i la primera sessió del debat d'investidura no ha fet altra cosa que confirmar-ho. Dilluns hi haurà la segona sessió, amb el dubte de què decidirà la CUP al Consell Polític que celebra aquest diumenge a Cervera. Si l'esquerra independentista manté l'abstenció, Torra succeirà Carles Puigdemont, ja que amb els vots dels parlamentaris de JxCat i ERC obtindrà la majoria simple que necessitarà. Si la CUP es decanta pel no, com volen algunes de les seves assemblees territorials -les de Barcelona, Baix Llobregat i Camp de Tarragona han forçat la votació de diumenge-, quedarà un termini de vuit dies per plantejar una alternativa o, directament, Catalunya s'abocarà a unes noves eleccions, que hauran de celebrar-se al juliol.

Publicidad

De cara a l'assemblea de Cervera, fonts de la CUP consultades per Públic expliquen que l'escenari està més obert que fa unes setmanes, quan la postura clara de la formació era l'abstenció. Els dubtes dels darrers dies no s'expliquen tant per la persona del candidat com per la constatació que, un cop JxCat i ERC renuncien tant a la unilateralitat, com a la investidura de Puigdemont, l'abstenció seria, de facto, un aval a un programa autonomista.

Amb la lògica excepció dels portaveus dels dos grups que pretenen formar govern –JxCat i ERC–, totes les intervencions de rèplica al discurs de Quim Torra com a candidat a la investidura han estat molt crítiques. Tot i que amb matisos i raons molt diverses. Des de la repulsa que han mostrat els grups de C's o PP per la voluntat de "continuar amb el procés", al rebuig de la CUP perquè no s'aposta per la "unilateralitat" i la "desobediència" per avançar cap a la implementació de la República. El que s'ha repetit en moltes de les intervencions han estat les al·lusions als tuits i articles de Torra atacant els "espanyols" amb expressions especialment desafortunades. La duresa en la crítica de C's, PP i, tot i que més matisada, PSC i Catalunya en Comú Podem eren previsibles, i l'autèntic interès de la sessió de la tarda del debat d'investidura era veure la reacció de la CUP al discurs de Torra.

El portaveu parlamentari dels cupaires, Carles Riera, ha fet una intervenció força dura contra JxCat i ERC, que es pot interpretar com la voluntat de marcar perfil –tot i que finalment demà es decantin per l'abstenció– o que realment els cupaires s'han apropat al no a la investidura. "Si avui som davant del quart candidat [a la presidència] és perquè ni JxCat ni ERC han volgut desobeir l'Estat. (...) La candidatura de Torra és un acte de vassallatge a l'Estat", ha afirmat Riera. La CUP ha fet un discurs de clara oposició, mantenint que "només amb la desobediència i la unilateralitat es pot assolir la república" i ha criticat que el programa de govern plantejat per Torra "sigui de naturalesa neoliberal" i a més s'hagi d'aplicar "amb les finances intervingudes i amb un probable escenari de crisi internacional".

Publicidad

La formació de l'esquerra independentista planteja la necessitat de mantenir una "estratègia mobilitzadora i de desobediència que no segueixi el ritme de les institucions" i ha posat en dubte que tant ERC com JxCat tinguin plans per fer "efectiva" la república. "Nosaltres seguirem el mandat de l'1-O, si hi volen tornar, ens hi trobaran. (...) L'independentisme no ha estat capaç de materialitzar la república, però potser no ha estat només per manca de capacitat, també per manca de voluntat real", ha afegit Riera, que també ha defensat la necessitar de reforçar la "lluita antirepressiva".

Sobre el futur govern, en cas que finalment es conformi, Riera ha reclamat que els primers "actes de sobirania" que prengui haurien de ser "la recuperació i actualització de totes les lleis i decrets tombats pel Tribunal Constitucional" i, a partir d'aquí, "legislar en clau republicana", el que passaria per "construir sobiranies públiques des d'ara mateix", de manera que es creï una banca pública, que el conjunt dels recursos sanitaris i educatius siguin de "titularitat pública" i que la resta de serveis essencials no recaiguin en "operadors privats sense fidelitat al país". "Perseguir reformes en el marc autonòmic només comportarà renúncies i frustracions", ha conclòs. En el seu torn de rèplica, Torra ha manifestat que el seu govern "no farà autonomisme", i ha volgut destacar que sempre s'ha "negat" al famós "pressing CUP". "Per a mi la CUP forma part de la solució, o és un projecte de 70 diputats o no podem avançar", ha afegit. La contrarèplica de Riera ha suavitzat el rebuig cupaire.

Publicidad

Pel que fa a ERC, que controlaria la meitat de l'executiu, el seu portaveu parlamentari, Sergi Sabrià, ha defensat la necessitat de conformar un "govern fort" perquè és "l'única manera de fer front a tot el que està disposat a fer l'Estat per mantenir la unitat d'Espanya", alhora que ha insistit en la necessitat d'"ampliar la majoria social" independentista. Per a Esquerra és fonamental articular un "front democràtic" que denunciï la repressió i que contribueixi a la internacionalització de la causa catalana, un objectiu en el quual les diverses capitals europees on hi ha antics membres del govern (Brussel·les, Edimburg, Berlín i Ginebra) són un escenari clau per "denunciar la judicialització de la política, la politització de la justícia i la repressió de l'Estat". El dirigent republicà també ha volgut sortir al pas de les crítiques que des d'alguns sectors independentistes s'han abocat sobre el seu partit darrerament, després de plantejar una estratègia que admet que el procés s'allargarà, com a mínim, uns quants anys i que la via unilateral queda enterrada. "L'objectiu d'ERC continua inalterable perquè el 21D va referendar la victòria de l'independentisme", ha afirmat, per afegir que "no hi ha marxa enrere, l'únic que està en discussió és quan la República serà efectiva".

Arrimadas: "Amb vostè només està garantida més confrontació"

Com era de preveure, la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha fet una intervenció molt dura i crítica contra Quim Torra. I l'ha dividit en dos blocs fonamentals. Primer s'ha dedicat a repassar els famosos tuits insultants amb els espanyols que l'ara candidat a la presidència de la Generalitat va fer fa uns anys i, alhora, també ha recordat alguns passatges d'articles de Torra en una línia similar. "Sí aquest senyor hagués fet els tuits sobre una altra nacionalitat, avui no estaria aquí. Però aquí surt gratis humiliar els catalans que ens sentim espanyols i la resta d'espanyols", ha assegurat Arrimadas. El segon bloc de la seva intervenció s'ha centrat en atacar el discurs d'avui de Torra, fonamentalment perquè segons ella suposa "més llenya el foc" i mantenir el "procés".

Publicidad

"Amb vostè només està garantida més confrontació, més conflicte i més procés", li ha etzibat Arrimadas, per a qui Torra només està preocupat per la independència i "no ha vingut dirigir un govern, ha vingut a dirigir un CDR". En aquest sentit, la líder de C's ha criticat que no hagi detallat en què consistiran les polítiques del seu govern, si és investit, en matèries com la sanitat, la pobresa, la indústria o el medi ambient i també l'ha atacat per demanar un "diàleg amb el govern espanyol", perquè al seu parer la prioritat ara mateix és obrir un "diàleg entre catalans". "Vostè no ha reconegut que tenim una societat partida per la meitat", ha afegit, per concloure que "no hi haurà una etapa sense reconèixer que el fracàs ha estat un fracàs i que el procés no va enlloc".

Iceta: "Un referèndum acordat no és la solució en un país dividit"

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha deixat d'entrada clar que la seva formació votaria no a la investidura de Torra, un fet previst, i posteriorment n'ha argumentat les raons. Per començar li ha qüestionat la pretensió de voler ser un "president rebaixat", supeditat a Puigdemont, perquè "la presidència de la Generalitat és la institució més elevada d'aquest país i no pot quedar subordinada a cap persona. No volem un president temporal i per delegació". Iceta també ha repassat alguns dels articles de Torra, per arribar a la conclusió que difícilment "s'eixamplarà la base" independentista amb alguns dels postulats expressats per Torra. "Els que no siguin ja independentistes ja no comptaran? Sona molt al 'nosaltres sols'. i això creiem que no representa la Catalunya d'avui".

També s'ha mostrat crític amb la intenció de restituir Puigdemont manifestada per Torra, i ha desitjat que la legislatura, si pot ser, duri els quatre anys ordinaris, alhora que ha recordat que, en qualsevol cas, "si no es va investir Puigdemont és perquè vostès van decidir no desobeir el Tribunal Constitucional. I van fer bé. I per això la CUP malfia". El dirigent socialista ha fet una crida a "no repetir errors", en referència a la voluntat de tornar a activar un procés constituent que en la passada legislatura no va passar d'una comissió d'estudi parlamentària, i ha subratllat que el seu partit no vol "rebaixes en l'autogovern". Ha reconegut que l'aplicació del 155 va significar justament una rebaixa en l'autogovern, però ha afegit que "no volem que s'aixequi el 155 per passar a ser dirigits des de Berlín o Brussel·les. No tornem a emprendre el camí de la via unilateral, que ha tingut uns costos enormes per a tots".

Iceta ha reconegut la majoria independentista al Parlament, però ha volgut subratllar que no hi ha una "majoria social" en el mateix sentit i, per tant, portar a terme un programa de govern que impliqui avançar en aquesta línia seria "erroni". En aquest sentit, ha qüestionat que s'agafi el resultat de l'1 d'octubre com a "mandat democràtic", perquè va ser un "referèndum il·legal en el qual com a molt va participar-hi la meitat" de la població. També ha considerat que la societat "està fragmentada i dividida" i que hi ha l'obligació de "no agreujar-la i fer irreversible aquesta fractura". "Voldríem fer aliances de major autogovern i millor finançament", però no en clau republicana, ha comentat Iceta, que també ha fet una crida a "refer consensos" i ha demanat a Torra que no parli "només per una part" dels catalans. En la rèplica, Torra li ha dit que l'única manera de constatar si hi ha o no una majoria social favorable a la independència "és amb un referèndum d'autodeterminació" acordat, qüestió que per a Iceta "no és la solució en un país dividit".

Domènech: "Què en pensa dels espanyols?"

El president del grup de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, ha destacat l'oportunitat de recuperar les institucions, però a partir d'aquí ha formulat diverses preguntes per qüestionar la idoneïtat de la candidatura de Torra. "La pregunta que es fa la gent és si serà un bon govern i el seu discurs ens deixa molts interrogants. Segur que ha estat un bon discurs per a Carles Puigdemont i ha estat un discurs per convèncer la gent de la CUP que el voti, però no crec que hagi estat un bon discurs per al conjunt del país", ha afirmat. Per a Domènech, les paraules de Torra defensant la necessitat d'un "govern fort", es contradiuen amb la voluntat expressada per Carles Puigdemont en una entrevista al diari italià La Stampa dient que Torra podria convocar eleccions a partir del 27 d'octubre, el primer dia que legalment podria fer-ho. "Tot apunta que el seu serà un govern caducat abans de néixer i això no és el que necessita el país", ha comentat.

Com la resta de portaveus de l'oposició, el líder dels Comuns també s'ha referit als tuits i articles de Torra per preguntar-li directament "què en pensa dels espanyols?", una qüestió que per a ell "és clau" per saber "si entén vostè Catalunya, ja que el 70% dels catalans se senten també espanyol en diferents intensitats". "Un país dividit contra si mateix no pot subsistir", ha rematat. "La política no és legitimisme, que ha passat de 'o referèndum o referèndum' a 'o Puigdemont o Puigdemont' i a 'el que digui Puigdemont', que finalment és vostè. I això és reduir el país a una persona", ha etzibat, després de considerar que els grups independentistes "han fallat estratègicament".

Per a Catalunya en Comú Podem, el país necessita "avançar com a societat, fora de legitimisme i fora de simbolismes. Necessitem avançar en l'autogovern de Catalunya, no considerant la conquesta de l'autogovern com a menyspreable; necessitem avançar socialment i nacionalment; i necessitem avançar des de la transversalitat. I no creiem que vostè i el govern representi això", ha conclòs Domènech. També s'ha preguntat quin tipus de polítiques portaria a terme el govern de Torra, si és investit, atès les fortes diferències que hi ha entre determinats perfils de JxCat i d'ERC.

Finalment, el líder del PP, Xavier García Albiol, ha atacat amb duresa Quim Torra, la candidatura del qual suposa, segons ell, "gasolina per apagar el foc". Per a Albiol, els independentistes són els que han provocat "la pitjor crisi" en les darreres dècades. El dirigent conservador també ha vingut a titllar Torra de titella de Puigdemont, preguntant-se "qui executarà les mesures que proposa? Vostè o el que vostè anomena el president legítim?". Més enllà de referir-se també als famosos tuits del candidat, Albiol ha insistit en què "a Catalunya no hi ha cap república [una obvietat], sinó una democràcia que garanteix els drets de tothom", en referència a Espanya.

Publicidad

Publicidad