Després de mesos de negociacions, ja hi ha Govern. Quim Torra, nomenat en segona volta amb els vots de Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana (ERC), ha decidit formar govern amb persones de confiança, entre les quals es troben els consellers empresonats i a l'exili, Jordi Turull, Toni Comín, Josep Rull i Lluís Puig. Torra situa com a vicepresident el dirigent d'Esquerra Republicana (ERC) Pere Aragonès. Torra ha signat aquest dissabte al migdia el decret que estructura els àmbits del Govern i el decret de nomenament dels nous membres del consell executiu català, que han de prendre possessió del càrrec el proper dimecres.

Torra, en el seu compromís de "restituir" els consellers cessats després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha incorporat com a membres del seu equip dos exconsellers que es troben en presó preventiva, Jordi Turull i Josep Rull,  i a altres dos que es troben exiliats, Toni Comín i Lluís Puig, a més de situar Ernest Maragall a Exteriors i Pere Aragonès com a vicepresident.

L'Executiu compta només amb tres dones, per a un total de 14 conselleries, cosa que ha provocat d'immediat crítiques tant des de l'oposició com de les pròpies files independentistes. És previsible, no obstant, que entrin noves dones al Govern en el cas -previsible- que els consellers processats per rebel·lió en la macrocausa contra l'independentisme -Rull, Turull i Comín- siguin inhabilitats.

Turull i Rull demanen sortir de la presó

Rull i Turull, d'altra banda, ja han demanat al jutge del Suprem Pablo Llarena que els deixi en llibertat provisional per poder exercir "adientment" els seus càrrecs. En un escrit presentat al jutge, recorden que tenen "perfecte dret a a cceptar aquests càrrecs", segons l'article 23.2 de la Constitució espanyola, i que no seria "convenient" que exercissin el seu càrrec des de la presó, cosa que fins i tot podria vulnerar els drets de l'oposició, pel fet de no poder acudir a retre comptes al Parlament.

Afegeixen, a més que no té sentit mantenir-los a la presó, perquè ja no es dóna la condició que "la mesura cautelar garanteix així l'encertat retorn de l'autogovern" -cita textual duna resolució prèvia de Llarena-, des del moment que la formació de Govern deixarà sense efecte el 155.

Pere Aragonès: Vicepresidència i Economia

L’home fort d’ERC al Govern ara assumirà les conselleries d’Economia i Vicepresidència. La seva escalada al partit dels republicans, precipitada per l’empresonament d’Oriol Junqueras i l’exili de Marta Rovira, l’han posat al capdavant de la nova fornada de republicans que ocupen la primera línia, junt amb Roger Torrent. També ha estat una peça essencial en les negociacions per possibilitar la investidura de Torra.

Aragonès havia estat portaveu de les joventuts d’ERC, les JERC, durant quatre anys. De seguida va saltar al Parlament de Catalunya com a diputat, amb només 24 anys. Va ser un dels homes de confiança de Junqueras, ocupant el càrrec de Secretari d’Economia. Aragonès va ser l’encarregat de negociar el Fons de Liquidació Autonòmic amb el Ministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro, i va mantenir la conselleria viva un cop el Govern central va intervenir els comptes de la Generalitat. És un dels pocs alts càrrecs que no ha estat destituït amb l’aplicació de l’article 155.

Jordi Turull: Presidència

Turull assumirà la Conselleria de Presidència entre reixes, pendent del seu processament per rebel·lió, que sembla inevitable i que el deixaria inhabilitat. El seu nomenament, per tant, quedarà en un acte simbòlic i encara haurem d'esperar per conèixer qui el substituirà. L’exportaveu del Govern ja va haver d’assumir la investidura fallida el passat març, quan la CUP no va bloquejar la majoria necessària amb la seva abstenció. D’aquell dia, va quedar un discurs fràgil, desganat, marcadament autonomista. L’endemà, Turull va entrar a presó provisional i fins a dia d'avui segueix a Estremera. I mo era el primer cop. Jordi Turull ja va estar tancat un mes el novembre passat, quan també hi va entrar part del Govern cessat per la macrocausa de l'1-O.

Turull va entrar al Govern de Puigdemont en substitució de Neus Munté, a només tres mesos de referèndum, sabent que es tractava d’un càrrec de certa provisionalitat i que li podia portar problemes. Sempre ha estat un home de partit, valgui el tòpic; mitja vida militant, des de la Joventut Nacionalista de Catalunya, passant pel municipalisme com a tècnic, abanderant el discurs més agre contra el Tripartit com a diputat i, finalment, anant a parar al Govern. Turull va passar de quedar-se fora de la direcció del PDECat a ser un dels homes forts de Puigdemont i "extremadament relevant" per muntar l’1-O, segons la Guàrdia Civil.

Ernest Maragall

L'exconseller d'Educació Ernest Maragall es farà càrrec del departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.​  El seu currículum polític és prou ampli.

Net del poeta Joan Maragall, va ser militant clandestí del Front Obrer de Catalunya (FOC) durant el franquisme. És economista. De 1970 i 1979 va treballar com analista informàtic a l'Ajuntament de Barcelona abans que el seu germà fos alcalde, i després va ser nomenat gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona i director de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI).

Va participar l'any 1974 en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya i enl 1976 el PSC-Congrés, formacions prèvies a la fundació del PSC, partit del que va ser dirigent fins a la seva sortida, en el 2012.

Fins al 2003 va exercir la major part de la seva activitat política a l'Ajuntament de Barcelona, on va ser portaveu del Govern municipal liderat per Joan Clos des de juliol de 2001 fins a juny de 2003.

El desembre d'aquest any va donar el salt al Govern de la Generalitat que presidia el seu germà, com a secretari de l'Executiu, càrrec que va exercir fins a setembre de 2006.

En la segona legislatura del tripartit, entre els anys 2006 i 2010, va ser nomenat conseller d'Educació de la Generalitat.

Maragall també havia estat diputat al Parlament en diverses legislatures: entre 2003 i 2004; en 2006, i entre 2010 i 2012.

La seva posició sobre el procés independentista el va distanciar del PSC, participant en la Diada de 2012 en la manifestació 'Catalunya, nou Estat d'Europa' i desmarcant-se de la posició oficial del partit.

L'11 d'octubre de 2012 va abandonar la seva militància socialista per crear el partit Nova Esquerra Catalana, formació que es va integrar en 2014 en el Moviment d'Esquerres (MES).

Des d'aleshores va començar a concórrer en eleccions com a independent a ERC; primer, en els comicis al Parlament Europeu de 2014 com a nombre 2 de Josep-Maria Terricabras, després dels quals va anar eurodiputat dos anys, quan va cedir el seu escó a Jordi Solé a meitat de legislatura.

En les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017 es va integrar a les llistes d'ERC, encara com a independent, i va ser triat diputat en el Parlament.

Com a diputat de més edat, va presidir la Mesa de la Cambra per a la constitució de la nova legislatura i va realitzar un discurs reivindicant el referèndum de l'1-O i criticant a l'Estat per la seva actuació contra l'independentisme.

L'1 de maig d'aquest any va anunciar que s'afiliava a ERC perquè considera que en els propers mesos tots els àmbits d'acció política "demanaran el ple compromís d'una ERC gran en presència i rica en diversitat ideològica".

Miquel Buch

Miquel Buch es farà càrrec de la cartera d'Interior.

Alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) fins el passat desembre, quan va plegar d’ambdós càrrecs per dedicar-se a les eleccions catalanes, sempre havia centrat la seva activitat política en l'òrbita municipalista. La presidència de l’ACM li va costar una querella de la Fiscalia per col·laborar amb el referèndum.

Buch i la presidenta de l’Associació de Municipis Independentistes, Neus Lloveres, van jugar un paper destacat en l’organització de l’1-O a nivell municipal. S’uneix a la candidatura de Carles Puigdemont per ocupar el número 22 de les llistes per Barcelona el desembre, així com ho fa Lloveres. L’abandó del càrrec a l’ACM va deixar un buit successori que va acabar ocupant l’alcalde de Sallent, David Saldoni.

Josep Bargalló

Va ser responsable del departament d'Ensenyament i conseller primer amb el govern de Pasqual Maragall i ara torna a fer-se càrrec de la mateixa conselleria.

És llicenciat en Filologia Catalana, va començar treballant en l'ensenyament públic -està afiliat al sindicat  USTEC des dels anys 80- i el sector editorial.

És autor de llibres com a 'Manual de mètrica i versificació catalans', 'L'autonomia dels nacions i els minories nacionals. El cas de Catalunya' i 'Catalunya, horitzó 2014', i ha col·laborat en mitjans audiovisuals.

Va iniciar la seva trajectòria política a la Assemblea de Catalunya i com a militant del PSUC, PSAN i Nacionalistes d'Esquerres; va ser elegit l'any 1992 diputat al Parlament com a independent per ERC, fins a 2003, i també regidor a Torredembarra.

Va ingressar en la formació republicana el1995 i se'l considerava proper als dirigents de les comarques de Tarragona pròxims a l'ex-president d'ERC Josep Lluís Carod-Rovira, a qui va substituitr con a conseller en cap o conseller primer del govern.

Va estar en aquest càrrec fins a maig de 2006, quan la negativa d'ERC a ratificar l'Estatut en el referèndum de 2006 va provocar que Maragall destituís els consellers republicans.

Al desembre d'aquest any el van nomenar director del Institut Ramon Llull (IRL), coincidint amb l'organització de la cultura catalana com a convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt en 2007.

Des del 2011 és vicepresident de la Fundació Josep Irla --vinculada a ERC-- i coordinador de l'àmbit no universitari del Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.

Toni Comín

Antoni Comín i Oliveres és politòleg, professor i diputat socialista, torna a ser nomenat conseller de Salut però ara des de Bèlgica, on va marxar amb Carles Puigdemont i altres consellers quan el govern espanyol va decidir intervenir la Generalitat, després de la declaració d'independència per part del Parlament.

És llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques per la UAB amb postgrau en Humanitats per la UPF, i fill de l'històric dirigent del PSUC Alfons Carles Comín, mort en 1980.

Va ser diputat del PSC en la VII legislatura --en 2003, primer tripartit-- i la VIII --en el 2006, reedició del tripartit-- com a independent sota el paraigua de Ciutadans pel Canvi (CpC), una plataforma nascuda per donar suport a la candidatura de Pasqual Maragall per la Presidència de la Generalitat.

El 2011 es va afiliar al PSC i al març de 2014 va anunciar que abandonava la militància després de discrepar de la postura del partit --llavors liderat per Pere Navarro-- sobre el 9N: ho va fer l'endemà passat del exconseller socialista Ernest Maragall, ara també conseller en el gabinet de Quim Torra.

No obstant això, Comín va rebutjar llavors anar a la llista d'ERC a les eleccions europees, per demostrar que no volia "aconseguir un càrrec" amb les sigles d'un altre partit, en aquest cas el d'Oriol Junqueras, però va avançar que anava a estrènyer llaços amb ERC.

Aquest acostament als republicans es va materialitzar en les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015, quan va ser número tres per ERC en la candidatura de JxSí, i que li van catapultar per primera vegada a la cartera de Salut.

Al desembre de 2013, havia impulsat l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat, i va ser membre de la junta coordinadora de l'entitat, que es descrivia com a "gent d'esquerres i catalanista", moguda per la justícia social i la llibertat nacional de Catalunya, com es van definir.

Josep Rull

També haurà d’assumir la Conselleria de Territori i Sostenibilitat des de la presó. Ell també forma part de l'aposta de Junts per Catalunya per restituir els consellers cessats per l'article 155 i empresonats a Estremera. Però com Turull, el càrrec penja del processament per rebel·lió i de la conseqüent inhabilitació. Algunes quinieles aposten pel diputat de JxCat Marc Solsona, però el nom encara no està confirmat.

Josep Rull forma part de l’independentisme de tota la vida de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i té un tarannà socialdemòcrata. Ha estat portaveu de CDC en diverses ocasions. Així com Turull, va ser proper a Oriol Pujol, a qui va substituir com a número dos abans de la consulta del 9-N a CDC. La fotografia d’ambdós acompanyant a Pujol al Tribunal Superior de Justícia per declarar pel cas d'ITV encara els persegueix. Rull va ser un dels negociadors que van possibilitar la formació de Govern del gener de 2016, quan Artur Mas va haver de fer el pas al costat. En alguna ocasió havia s'havia posat el nom de Rull sobre la taula, però l'arribada de Puigdemont va tancar aquesta porta.

Lluís Puig

Puig també revalida la conselleria de Cultura des de l’exili a Brussel·les a l’espera del processament definitiu, que van recòrrer el passat l’abril. El nom que sona per la seva substitució en cas que sigui necessari és l’exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs. Puig va entrar a la conselleria després de la destitució de Jordi Baiget com a conseller d’interior i el moviment de Santi Vila cap aquest càrrec.

Lluis Puig va saltar a primera línia a tres mesos vista del referèndum de l’1-O. La proximitat d’un esdeveniment d’alt voltatge va fer pronosticar fins i tot que Vila hauria d’assumir ambdós càrrecs, però aquest veterà de la defensa de la cultura popular va fer una passa endavant. Pocs mesos després hauria de marxar a l’exili per esquivar la presó condicional del jutge Pablo Llarena. L’absència de Puig per l’aplicació de l’article 155 va protagonitzar un dels esdeveniments més simbòlics de la intervenció de Madrid: l’entrega de les obres de Sixenna que havien intentat evitar tant Santi Vila com el seu successor. A Brussel·les, també va protagonitzar la provocativa entrada a l’edifici de la Generalitat de la capital belga durant un acte.

Ester Capella

La diputada al Congrés dels Diputats per Esquerra i llicenciada en Dret a la Universitat de Barcelona, Esther Capella, es quedarà amb la cartera de Justícia, que abans ocupava Carles Mundó. Natural de la Seu d’Urgell, va entrar en política l’any 2007 com a portaveu del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona. El seu salt a Madrid va arribar el 2013 com a senadora fins que el 2015 va ser escollida com a diputada al Congrès. La republicana és molt propera a Junqueras; va a visitar-lo cada setmana a Estremera. Ara torna a Barelona per ocupar un lloc a l’executiu.

Chakir El Homrani Lesfar

Nou conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. Sociòleg i Politòleg de formació, El Homrani prové del món del sindicalisme de la UGT, com la seva predecessora, Dolors Bassa. El Homrani va ser Secretari d’Organització i portaveu de la secció juvenil del sindicat, Avalot. Va començar a militar a Esquerra el 2004 i va entrar al Parlament com a diputat de Junts pel Sí després del 27S. El Homrani es converteix també en el primer conseller musulmà de la història de la Generalitat. 

Elsa Artadi

Com s’esperava, la diputada de Junts per Catalunya farà de portaveu del Govern i ocuparà la conselleria d’Empresa i Coneixement. Artadi és un dels noms forts del nucli de Carles Puigdemont i ha tingut un gran pes en les negociacions posteriors del 21-D. El seu nom ha sonat per encapçalar l'anomenat Pla D per la investidura més d’un cop, però tan el partit com ella mateixa s’han distanciat d’aquesta opció.

Artadi ha mantingut un perfil tècnic durant els anys de l’esclat independentista fins que, abans de l’estiu del 2017, es va afiliar al PDECat i va començar a treballar a primera línia. La seva militància no va durar massa: cinc mesos després, havent-se encarregat de la ponència de l’últim congrés del partit, el deixa per integrar-se a les files de Carles Puigdemont i formar part com a independent de la candidatura de Junts per Catalunya. El president cessat va encarregar-li la direcció de campanya electoral amb la que van aconseguir superar a ERC en el bloc independentista contra tot pronòstic.

El brillant currículum d’Elsa Artadi és àmpliament conegut: Doctora en Economia per Harvard, ha estat professora d’Economia a la Universitat de Milán, a la Universitat Pompeu Fabra i a la Barcelona Graduate School of Economics. Va ser fitxada per l’exconseller d’Economia i Empresa i màxim exponent de l’època de les retallades, Andreu Mas-Colell, per fer d’assessora el 2011, i després va quedar a càrrec de Tributs i Jocs el 2013, on va crear la Grossa; l'homònim català de la Loteria de Nadal espanyola.

Jordi Puigneró

Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern cessat, va ser un dels detinguts durant l'operació Anubis, el 20 de setembre, a la Conselleria d'Economia de la Rambla Catalunya. Dies abans de l'operació que va concentrar a milers de persones davant l'edifici, va explicar que els atacs informàtics s'havien incrementat de cara el referèndum. Puigneró es va negar a declarar davant la Guàrdia Civil.

Puigneró ha desenvolupat la seva carrera professional en l'òrbita de la banca des de l'àmbit de la informàtica: ha passat per Deutsche Bank a Frankfurt i a l'IBM. En l'àmbit de l'Administració, va estar lligat a l'Ajuntament de Sant Cugat com a cap del gabinet d'alcaldia i el 2013 es va incorporar a la Generalitat com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, per després passar al càrrec de Secretari. Assumirà una de les novetats i obstinacions de Puigdemont: el desenvolupament d'eines digitals per incorporar-la a la vida institucional catalana.

Teresa Jordà

També diputada al Congrès, Jordà porta a Madrid des del 2011, quan va ser escollida per representar Esquerra a la cambra baixa. La seva trajectòria política s’inicia al municipalisme, des de l’Ajuntament de Ripoll, d’on és originària. Va ser una de les cares més visibles del món municipal dels republicans entre el 2003 fins el 2011. Ara torna a Catalunya per assumir la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, dirigida en l'anterior legislatura per Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les.