La Franja de Gaza ha viscut l’atac més letal des de l’estiu del 2014, quan Israel va iniciar l’operació Marge Protector en aquest racó del Mediterrani, amb un balanç final de més de 2.300 morts palestins, majoritàriament civils, i uns 70 israelians, dels quals 67 són militars. Ara Israel ha tornat a atacar, provocant 60 morts palestines per bala i metralla, altre cop, en un context d’escalada de tensió. La decisió de traslladar l’ambaixada dels Estats Units de Tel Aviv a Jerusalem i de celebrar la inauguració un dia abans de la Nakba –en àrab, "catàstrofe"-, quan es commemora el desplaçament forçat dels palestins per la creació de l’estat d’Israel, no ha fet més que posar llenya al foc.

L’exèrcit israelià ha atacat als manifestants de la Franja que es concentraven en el marc de la Gran Marxa del Retorn, amb la qual demanen el dret a tornar als seus llocs d’origen paulatinament ocupats per Israel des de finals dels anys 40. A Occident, alguns països de la Unió Europea com França, Holanda o Suècia han demanat un "ús proporcional" de la violència, mentre que els Estats Units han vetat la proposta del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per dur a terme una investigació independent. El president d’Israel, Benjamin Netanyahu, no rebaixa discurs, ans el contrari: "Ho intentes de totes les maneres. Proves amb tot tipus de mètodes. Proves mètodes no letals i no funcionen. Et deixen amb males opcions",  va afirmar en una entrevista a la cadena CBS.

El conflicte bèl·lic de la regió té lligams ineludibles amb la història europea; la preocupació global per una guerra que mai termina ha despertat experiències de solidaritat arreu del món. A Barcelona, les morts a Gaza han fet saltar les alarmes de les entitats que, des de l’altra riba del mar, treballen pel poble palestí. Parlem amb elles sobre les conseqüències geopolítiques a la zona, però també de quines ampolles aixeca a casa nostra: del ple de l’Ajuntament de Barcelona on el PDECat, C’s i el PP han vetat debatre sobre la massacre a la franja, fins a les mobilitzacions previstes per als propers dies, passant per la Unió Europea, Eurovisió i els tuits de Puigdemont.

Un acord de pau "ferit de gravetat"

"Trump està donant llum verda perquè Israel segueixi massacrant la població palestina, tal com porta fent durant els últims 70 anys". Així valora la polèmica decisió dels Estats Units Alys Samson, membre del BDS Catalunya, la filial catalana del grup que treballa per pressionar Israel mitjançant la crida al boicot polític i econòmic, la desinversió institucional i les sancions internacionals: "El 2005 la població palestina llança una crida a la comunitat per pressionar per aquestes vies fins que Israel aturi l’apartheid, finalitzi la colonització del juny de 1967, destrueixi el mur, reconegui els drets de la ciutadania àrab-palestina a Israel i els refugiats puguin tornar als seus llocs d’origen", explica. L’objectiu del BDS és emular el boicot que la comunitat internacional va practicar contra Sudàfrica durant els temps de l’apartheid al país.

A l’Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta (Novact) també es mostren preocupats: "Jerusalem és meitat estat israelià, i l’altra meitat està ocupada. La comunitat internacional, que defensa la creació de dos estats (Palestina i Israel), reconeix Jerusalem Est com a la capital palestina. I a més, és un lloc sagrat per a diferents religions. Crearà un efecte polvorí a la zona", explica la responsable d’Orient Pròxim, Mar Benseny. Creu que aquesta decisió afectarà greument els acords de pau que segons Benseny ja estaven “ferits de gravetat”: "Amb aquest gest, el procés ha quedat congelat. El missatge és que Israel té més força i aliats més forts". Els atacs a la franja no són cosa d’aquesta setmana: les organitzacions compten al voltant d’un centenar de morts des de que va començar la Marxa del Retorn, el passat 30 de març.

Per a Laurent Cohen, jueu i portaveu de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins JUNTS, el trasllat de l’ambaixada és la política "dels fets consumats": "Ja fa temps que funciona així. El Govern i el Parlament israelià es reuneixen a Jerusalem", explica. Cohen critica que aquest trasllat s’hagi celebrat a les portes de la Nakba i qualifica l’actitud bel·ligerant d’Israel d’un "menyspreu total a la vida i la dignitat de les persones del territori", que porten 10 anys vivint en un bloqueig que els impossibilita el moviment lliure de persones i mercaderies i que tanca a més d’1.8M de persones en 365km quadrats de territori. "El dret a retorn d’aquesta gent és especialment important quan un 70% de la població són desplaçats", afegeix Samson.

Bloqueig a l'Ajuntament de Barcelona

Amb un Parlament congelat a falta que finalitzi la constitució del Govern, ha estat a l’Ajuntament de Barcelona on s’ha volgut donar espai per fer un debat sobre la massacre del dilluns. Per contra, la proposta de Barcelona en Comú ha quedat en paper mullat, ja que el PDECat ha usat la seva capacitat de veto des de la presidència de la Comissió per "no apreciar la urgència de la proposició presentada", amb el suport del PP i C’s. "La moció ha estat rebutjada per la dreta independentista i l’espanyola. En aquest cas sí que hi estan d’acord. L’opressió sionista no només és un tema d’Israel. Arriba fins aquí i demostra la transversalitat que té en un moment en el qual les dretes són irreconciliables", lamenta Cohen.

Aquesta posició del PDECat lliga amb els tuits del president cessat, Carles Puigdemont, que va condemnar els atacs a la Franja de Gaza dies després de felicitar a Twitter la independència d’Israel. "El PDECat és altament hipòcrita. Com pot ser que un partit que demana l’autodeterminació catalana s’aliï amb l’Estat que o permet l’autodeterminació del poble palestí? Quina Catalunya volem?", opina l’activista del BDS. Per a Novact, les dues posicions no són contradictòries, però la decisió del PDECat genera inceresa: "Està bé que Puigdemont condemni l’obvietat d’aquests assassinats. Però caldrà veure si això es queda en un mer tuit. Al menys, sempre havia hagut espai per debatre. Fa por veure com ha passat això a l’Ajuntament amb les morts en calent. Haurem de veure quina serà la tendència al Parlament", opina Benseny.

Per a Laurent Cohen, el suport a l’Estat d’Israel està molt ancorat en la vida política catalana i espanyola: "Que Puigdemont feliciti a Israel en hebreu diu molt. Des de l’era Pujol, Israel ha estat un model d’èxit perquè han pogut aconseguir la independència i perquè han protegit la llengua. Però l’hebreu és una llengua sagrada, no es parlava!" explica. També és crític amb les comunitats jueves catalanes, el que ell anomena "el lobby sionista": "Aquestes comunitats, principalment religioses, pretenen representar el sentir de tota la població jueva a Catalunya i òbviament no és així. Hi ha moltes persones d’ascendència jueva que no donem suport a Israel", explica.

Tot i que l’Ajuntament no hagi tingut un debat, en una altra piulada, l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar l’embargament militar a Israel. L’Alys Samson ho valora positivament: “És molt important, aquest gest. És la única política de primera línia que ha demanat aquest pas. I és el que la població de Gaza està demanant". "L’embargament militar no és res exagerat, no és racisme cap a Israel", creu la Mar Benseny, "i ajudaria a equilibrar la balança. Es tracta de reduir l’asimetria entre Israel i Palestina, no armant els palestins, sinò desarmant Israel i generant narratives perquè se sentin obligats a negociar", defensa. Els activistes creuen que és especialment preocupant que Israel s’hagi alçat com una potència en l’àmbit de la seguretat: "L’estat israelià utilitza el conflicte amb Palestina per provar tecnologia al món. Aquesta setmana hem vist una de les novetats: drons que llancen gasos lacrimògens per no haver de tenir la policia sobre els terreny. Potser d’aquí uns mesos els veiem a Espanya", critica Benseny.

Pressió social a Catalunya

Aquest dimarts, diverses entitats van convocar una concentració a Plaça Sant Jaume per mostrar el seu rebuig als atacs d'Israel. Lamenten que no hi hagués molta gent, però valoren la mobilització: "Nosaltres tenim gent allà, a Palestina. I ens encarreguem que sentin la solidaritat, que sàpiguen que s’han concentrat 300 persones", explica Benseny. Per amplificar la denúncia, també han convocat una nova manifestació aquest dissabte a les 18h a la Plaça Universitat de Barcelona.

Per la seva banda, el BDS Catalunya fa temps que promou la seva campanya entre les institucions, però també entre la societat civil. El boicot s'estén des de la compra quotidiana al supermercat, la pressió a les Universitats perquè no treballin amb institucions israelianes, i ara, arriba fins a Eurovisió: "Estem normalitzant les relacions amb Israel. Al concurs d’Eurovisió, han utilitzat una de les tàctiques que més fa servir, l’anomenat pinkwashig, que consisteix en abanderar la lluita dels drets LGTBI i el feminisme per blanquejar les seves accions mitjançant una projecció presumptament progressista i moderna". La victòria de la cantant Netta, només tres dies abans dels atacs a la Franja, faran que el concurs se celebri el proper any a Israel, qui sap si a Tel Aviv o a Jerusalem. Tot apunta a que, l’any 2019, aquest certamen haurà de sobreviure a la pressió social.