Agents de la Guàrdia Civil s'han personat avui als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter per demanar documentació sobre un suposat desviament de fons públics en la gestió de la companyia municipal d'aigües, Agissa, en una època en la qual Carles Puigdemont era alcalde de Girona.

Una desena de guàrdies civils, al costat del fiscal Anticorrupció, José Grinda, han entrat cap a les 9:10 hores als tres ajuntaments en un operatiu de quatre hores de duració. Han actuat per ordre de la titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona, que investiga suposades irregularitats en la gestió de l'empresa de subministrament d'aigües d'aquests tres municipis entre 1998 a 2013, període que inclou un temps en què Carles Puigdemont va ser alcalde,.

En aquesta època, també va ser alcalde de Sarrià de Ter l'actual president del Parlament, el republicà Roger Torrent, que va ser primer edil d'aquesta localitat gironina entre 2007 i 2018.

La Guàrdia Civil va practicar el passat 19 de setembre una quinzena de registres en relació amb aquest cas, tant a la seu de Agissa com als despatxos de diversos directius de la companyia, però aquest dimarts han considerat necessari personar-se de nou als ajuntaments.

Aquesta nova visita, en un dia en el qual l'atenció mediàtica estava centrada en el cunyat del rei, Iñaki Urdangarin, ha resultat sorprenent per l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. "Han volgut venir a fer el show, i que vingués la Guàrdia Civil aquí per demanar-nos informació que els haguéssim pogut preparar perfectament amb tranquil·litat, perquè és una causa oberta que fa molt temps que dura i que no hi ha res a amagar", ha declarat. Madrenas, d'altra banda, ha precisat que la documentació que demanava la Fiscalia és pública i està penjada a internet.

Anticorrupció havia assenyalat aquest mateix dimecres que en els registres practicats el passat 19 de setembre es van intervenir documents dels quals "s'infereix la possible comissió" de delictes de malversació, apropiació indeguda, prevaricació i falsedat en document mercantil "per part dels qui anessin responsables públics dels Ajuntaments" de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

El que s'investiga concretament és l'origen dels diners amb els quals l'Ajuntament de Girona va adquirir en el 2014, quan Puigdemont era alcalde, per prop de 4 milions el fons artístic del crític i historiador Rafael Santos Torroella, que incloïa una col·lecció d'art contemporani d'unes 1.200 obres, de la segona meitat del segle XX. Entre les peces de la col·lecció hi ha, entre altres, obres de Picasso, Miró, Dalí i Picabia.

En relació a aquesta compra l'alcaldessa també ha explicat que busquen relacionar-la amb els diners d'Agissa, però que els quatres milions s'estan pagant a terminis i sempre a càrrec dels pressupostos ordinaris de l'ajuntament, i que una part, uns 800.000 euros, els pagarà la Generalitat.

Causa secreta

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que la jutge de Girona, que ha declarat secreta la causa, ha ordenat el requeriment d'informació en el marc de la seva recerca sobre la gestió de l'empresa Mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

Anticorrupció ha precisat que aquests tres requeriments s'han efectuat després d'una sol·licitud del ministeri públic i que els estan duent a terme agents de la Guàrdia Civil al costat de membres de la Unitat de Suport de la Intervenció General de l'Estat adscrita a la Fiscalia.

La recerca judicial pot tenir a veure, segons l'agència EFE, amb una denúncia que la CUP va interposar en el 2015 contra directius de la concessionària que gestiona el proveïment de l'aigua a Girona, així com per unes diligències de recerca que va obrir la Fiscalia Provincial de Girona, per un suposat desviament de fons en benefici de la part privada de Agissa que podria ascendir a 15 milions d'euros. La CUP, no obstant això, ha precisat que la compra del fons Santos Torroella no formava part de la seva querella, per la qual cosa "tan bon punt sigui possible, ja que les actuacions són secretes, demanarà que se separin les causes per evitar que els vertaders responsables de l'apropiació indeguda i del fet delictiu quedin a l'ombra per un objectiu de la fiscalia d'anar contra Carles Puigdemont".

La CUP recorda, d'altra banda, que sempre s'ha oposat a l'operació del Fons Santos Torroella, perquè considerava que "no era prioritària des d'un punt de vista cultural i perquè hi havia altres necessitats" de caràcter social, però al mateix temps acusa la Fiscalia de l'Estat d'utilitzar "les seves prerrogatives per muntar espectacles mediàtics que ens desvien dels vertaders responsables de la corrupció".

En la causa s'investiguen presumptes delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda, falsedat i malversació de cabals públics en la gestió de Agissa, on en els últims anys s'haurien desviat beneficis a la part privada de l'empresa -Girona SA-, en detriment de la pública.

El cas, anomenat Aquàrium, es va obrir per investigar la gestió d'Agissa, entre els anys 1998 i 2013, període durant el qual van ser alcaldes de Girona Joaquim Nadal, Anna Pagans i Carles Puigdemont.