Público
Público

Els jutjats de menors, menys preparats per a casos de violència sexual que els d'adults

Els episodis d'agressions sexuals contra dones d'aquesta setmana impliquen alguns presumptes agressors menors d'edat. Parlem amb l'organització d'advocades feministes Dones Juristes per conèixer quines són les peculiaritats d'aquests casos.

Concentració de rebuig a Molins de Rei per l'agressió sexual múltiple contra una noia de la vila.

Aquesta setmana tornen a transcendir a mitjans nombrosos casos de violència sexual cap a dones, com ara la presumpta violació múltiple de Molins de Rei o la presumpta violació d'una menor a Palamós (Baix Empordà). Però també s’ha parlat de casos a Gran Canària, Múrcia, Cadis, Menorca o Lugo. Tot just comença a conèixer-se la magnitud de la violència masclista amb l'empenta de la mobilització social, però la violència no acaba amb els fets. El camí que ha de seguir l’agredida per denunciar també pot ser molt dur, com ja s'ha fet palès amb el cas de ‘La Manada’.

La llista negra que ens deixa aquesta setmana obre un altre focus: alguns dels presumptes agressors són menors d’edat. És el cas de l’acusat de Palamós i el de Gran Canària, ambdós de 15 anys, que fa pocs dies van entrar a centres de menors. Què passa quan es dona aquesta situació? Parlem amb l’advocada Sònia Ricondo de l'organització d'advocades feministes Dones Juristes per conèixer les peculiaritats d’aquests casos.

Els centres de menors

El pas per la comissaria, com relata Ricondo, és exactament igual que si fossin adults. La diferència, però, és que tan l’agredida com l’agressor, en cas que siguin menors, hauran de declarar amb els seus pares davant la policia.

Els casos que s’han produït aquesta setmana encara estan pendents de l’obertura del judici oral que, quan hi ha menors implicats, s’anomenen audiències. En aquests moments, es poden demanar mesures cautelars per protegir l’agredida, com ara l’entrada de l'agressor en un centre tutelat: "L’entrada en un centre de menors és l’equivalent a la presó preventiva. Només s’aplica si hi ha delictes molt flagrants o amb indicis de força criminalitat. És la mesura més repressiva, la més excepcional", explica l’advocada. Ricondo diu que no és habitual que s’apliquin aquestes mesures, raó per la qual el jutge d’aquests casos ha considerat que els fets eren molt greus.

Aquestes mesures cautelars també poden obligar el presumpte agressor a no acostar-se físicament a la denunciant ni comunicar-s'hi. Com també passa amb la presó provisional, l’entrada en un centre tutelat pot revisar-se: "Si el centre fa un informe en positiu de l’internat, la defensa pot demanar-ne la llibertat citant-lo. Després la decisió passarà a mans del jutge".

Jutgats per a menors

El que canvia més substancialment és el procés judicial, ja que el cas va a parar a un jutjat de menors: "En aquests jutjats intenten legislar d’una altra manera. No s’aplica el codi penal normal, sinó la llei reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que té unes penes diferents". Aquest circuit està pensat per protegir els drets dels menors d’edat que es troben implicats en processos judicials, tal com diu Ricondo: "Per exemple, en comptes d’aplicar una sentència de tres anys de presó, es condemna a tres anys a un centre de menors".

Els processos judicials per a infants es troben amb la mateixa problemàtica que als jutjats d’adults: la llei contra la violència de gènere no contempla l’agressió sexual fora de la parella com una violència masclista. És per això que els professionals no tenen l’obligació d’aplicar la perspectiva de gènere ni estan necessàriament capacitats per fer-ho. Però a més, Ricondo afegeix que en els cas dels jutjats de menors aquesta situació encara s’agreuja més: "Són delictes que fins ara no s’havien denunciat tant. Aquests jutjats estan pensants des de la reinserció del menor, que està bé, però això arracona molt la idea de reparació el dany de la víctima".

Per l’advocada, la voluntat de reinserció de l'acusat per part d’aquests òrgans judicials és indiscutiblement positiva: "Compten amb equips d’educadors socials i de psicòlegs per fer informes sobre l’entorn de l’acusat", explica. El problema es dóna quan aquesta voluntat es troba de cara amb delictes contra la llibertat sexual, als quals aquests jutjats no estan acostumats: "Un exemple d’aquest arraconament és el de l’estatut de la víctima [document jurídic on es clarifiquen els drets de les víctimes]. Als jutjats per adults es té molt en compte, però quan parlem de menors són més reticents perquè hi ha un fiscal que vetlla pels interessos del menor”.

L’advocada de Dones Juristes creu que les mancances del procés són molt similars a les del procediment per a adults, però que cal preparar els tribunals per a menors amb urgència per poder fer front a un auge de denúncies que afecten a totes les generacions: "En aquests jutjats, s’intenta rebaixar la punitivitat perquè no sembli tan repressiu com un jutjat instructor normal, però alhora s’oblida de la víctima, que passa en un segon pla total", diu.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?