La caixa de solidaritat que Òmnium Cultural i l'ANC van crear el maig de l'any passat per afrontar el pagament de multes vinculades al procés sobiranista ja ha abonat més de set milions d'euros, si bé bona part s'han destinat a l'abonament de les fiances de polítics processats. Les darreres 48 hores, la caixa ha rebut aportacions que han superat amb escreix els 700.000 euros, que sumats als dos milions que tenia permeten afrontar el pagament de la fiança de 2,1 milions que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va imposar la setmana passada als membres del darrer govern de Carles Puigdemont, acusats d'un presumpte delicte de malversació vinculat a l'organització de l'1-O. Si bé les dues entitats van deixar clar que no reconeixien el delicte, ràpidament van fer una crida a les xarxes socials per aconseguir les aportacions que permetessin afrontar la fiança i no deixar la caixa de solidaritat a zero.

Aquest només és el darrer pagament d'un instrument que els darrers mesos no ha deixat d'emprar-se. El passat febrer va destinar 60.000 euros al pagament de la fiança que Llarena va fixar a la secretaria general d'ERC, Marta Rovira,  actualment exiliada a Suïssa. El gruix dels pagaments, però, es van concentrar durant el 2017, un any en què la caixa va reunir prop de sis milions en aportacions, gairebé la totalitat provinents de donacions directes. El desembre de l'any passat, per exemple, la caixa de solidaritat va encarregar-se de posar els 600.000 euros que sumaven les fiances dels exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Carles Mundó, a 100.000 euros per cap. Romeva, Bassa, Turull i Rull tornarien a ingressar a presó quatre mesos i mig més tard, el 23 de març, arran de l'ordre de processament de Romeva.

Durant el novembre la caixa va aportar 250.000 euros per pagar les fiances dels membres de la mesa del Parlament processats per Llarena: Carme Forcadell (150.000), Ramona Barrufet, Anna Simó, Lluís Guinó i Lluís Maria Corominas, de 25.000 euros cadascun. Forcadell va passar una nit a la presó, fins que el 23 de març tornaria a ingressar-hi, on segueix tres mesos i mig més tard, acusada de rebel·lió per Llarena. En canvi, l'exconseller Santi Vila va pagar una fiança de 50.000 euros sense rebre fons de la caixa de resistència. Vila va passar una nit a la presó.

El pagament més gros que ha finançat la caixa fins ara, però, no correspon a actuacions vinculades a l'1-O i la posterior declaració d'independència, sinó a la consulta del 9 de novembre de 2014. Entre el Tribunal Suprem i el Tribunal de Comptes van multar amb més de cinc milions l'expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega i l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana. Del total, l'eina creada per l'ANC i Òmnium Cultural en va aportar gairebé 3,8 milions, mentre que la resta va anar a càrrec dels processats, fonamentalment a través d'immobles personals.

En el moment de crear-se, la caixa comptava amb els expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol com a auditors. La iniciativa volia demostrar que el procés independentista es feia "des de baix, i que escapçant-lo" amb inhabilitacions i multes a representants electes que segueixen un mandat popular no aconseguirien aturar-lo, perquè la gent el mantindria viu. Segons van dir aleshores els seus impulsors, la caixa de solidaritat "permet fer front a les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d'actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d'accions unitàries, cíviques, pacífiques i democràtiques".