Público
Público

Sánchez impugnarà al TC la resolució del Parlament sobre el 9-N

Serà el primer cop que el Govern del socialista Pedro Sánchez porta al TC una resolució del Parlament referent al procés independentista. La impugnació arriba tres dies abans de la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i Sánchez. No obstant això, l'executiu central confia que la trobada "anirà bé", i pressiona la Generalitat perquè així sigui. "No és una bona notícia, a tres dies de la reunió", expressen des del Govern català.

Imagen del Pleno en el Parlament de Catalunya. / Europa Press

PÚBLIC

Primera impugnació davant del Tribunal Constitucional en relació amb el procés sobiranista de l'Executiu de Pedro Sánchez, amb prou feines un mes després que aquest arribés a la Moncloa. La ministra d'Educació i portaveu del Govern central, Isabel Celaá, ha anunciat aquest divendres, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que l'executiu està preparant un recurs al TC contra la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya aquest dijous que ratifica els objectius polítics de la consulta del 9N. Segons ha argumentat Celaá, la moció va en contra de la Constitució i de l'Estatut de Catalunya.

La moció, aprovada amb els vots de JxCat, ERC i la CUP,  consistia en una reafirmació dels objectius polítics de la consulta sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre del 2014, suspesa pel TC en aquell moment. Abans de la votació, el president del Parlament, Roger Torrent, va llegir una nota dels lletrats de la cambra amb la qual recomanaven "no tramitar la moció" per anar en contra dels dictàmens del TC, motiu pel qual el PP, PSC i Cs no van participar de la votació.

La impugnació arriba només 72 hores abans de la reunió prevista per a aquest dilluns entre el cap de l'executiu central, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra. Aquesta reunió es planteja per les dues bandes com la via per encetar el diàleg entre els dos governs per encarar la crisi entre Catalunya i l'Estat. Però les posicions segueixen més que distants pel que fa a la qüestió central que posarà sobre la taula Torra: el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Així, el Govern central rebutja de ple entrar a discutir aquesta qüestió, com tampoc un hipotètic referèndum d'autodeterminació pactat amb l'Estat. Sobre aquest punt, Celaá ha insistit en el mateix missatge que ve repetint l'executiu de Sánchez en les darreres setmanes: que el dret d'autodeterminació "no està contemplat" en la Constitució.

Tot i negar-se a negociar sobre el punt fonamental que posarà sobre la taula Torra, El Govern central confia es vol mostrar obert al "diàleg", i confia que la reunió "anirà bé", cosa que permetria trobades posteriors. De fet, Celaá ha posat pressió sobre la part catalana perquè així sigui. "La primera reunió ha de sortir bé, i perquè surti bé, l'altra part ha de posar el que li correspon", ha dit la portaveu del Govern central. 

"Anem al camí polític, a l'obertura d'espais de diàleg", ha afirmat Celaá, que ha afegit que espera, "en justa reciprocitat, una intel·ligència polític per part del Govern de la Generalitat". En aquest sentit, ha assegurat que l'executiu treballa per aconseguir una "distensió" amb Catalunya, i que ho intentarà "amb totes les forces". Però que "l'altra part dté l'obligació de respondre"

Preguntada per com pot influir en aquest objectiu de la "distensió" impugnar la resolució del Parlament menys de tres dies abans de la reunió entre Torra i Sánchez, Celaá s'ha limitat ha dir que aquesta "vulnera sentències del TC i l'Estatut", i que el Govern central la impugna "en defensa de la Constitució i de l'Estatut".

L'anunci de la impugnació no ha agradat gens a la Generalitat. "No és una bona notícia, a tres dies de la reunió", han afirmat fons del Govern, que, no obstant, no ha fet cap declaració oficial al respecte. Aquestes mateixes fonts han defensat "la sobirania" del Parlament per aprovar les seves resolucions, i han assenyalat que no s'haurien de perseguir "objectius polítics que són democràtics".

Garzón avalaria un referèndum

També aquest divendres, Torra ha rebut el suport del coordinador federal d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, a la proposta d'un referèndum sobre la independència de Catalunya pactat amb l'Estat. Garzón ha explicat, en roda de premsa després de reunir-se amb Torra al Palau de la Generalitat, que la seva formació avalaria el referèndum, amb el matís que la seva opció preferida per a l'encaix territorial de Catalunya a l'Estat és una "república federal".

El suport de Garzón, de fet, ha estat més explícit que el del seu soci principal al grup del Congrés d'Unidos Podemos, Pablo Iglesias. En la seva reunió del 25 de juny amb Torra, el líder de Podemos es va oferir com a mediador amb el Govern de Sánchez, i va subratllar que només des de l'assumpció de la "plurinacionalitat" es pot mantenir Catalunya dins de l'Estat, però sense una referència explícita al referèndum. Torra, no obstant, va declarar que havia trobat "complicitat" amb Iglesias de cara a aquest possible referèndum.

[Hi haurà ampliació]

¿Te ha resultado interesante esta noticia?