Público
Público

Les pèssimes condicions de treball de les proveïdores de Nike i Adidas, una de les cares fosques del Mundial

Activistes de la Campanya Roba Neta, en què hi participa Setem, faran una acció de denúncia davant les botigues que les dues companyies tenen al Passeig de Gràcia de Barcelona. Un informe recent posa de manifest que mentre han incrementat la despesa en patrocinis de clubs, seleccions i grans jugadors, els sous de moltes de les treballadores dels seus proveïdors asiàtics no arriben al mínim necessari per garantir una vida digna.

El davanter centre de la selecció de Croàcia, Mario Mandžukić, celebrant la victòria contra Anglaterra en la semifinal d'aquest dimecres a l'estadi Lujnikí de Moscou. Totes dues seleccions porten equipació de Nike. REUTERS/Carl Recine.

El Mundial de futbol de Rússia està a punt d'acabar-se –només resta la final, que disputaran diumenge França i Croàcia, i el partit pel tercer lloc, que se celebrarà dissabte, entre Bèlgica i Anglaterra– i l'impacte de l'esdeveniment ha estat inqüestionable, amb audiències milionàries. Ara bé, l'enorme negoci en què s'ha convertit el futbol amaga diverses cares fosques, com ara les condicions que pateixen moltes de les treballadores de les cadenes de subministrament de les principals marques de roba esportiva. Fa unes setmanes, aprofitant la celebració de la competició, el col·lectiu Éthique sur l'étiquette i la Campanya Roba Neta –una coalició internacional d'ONG, organitzacions de persones consumidores, sindicats i altres entitats que treballen per la defensa dels drets laborals al sector tèxtil mundial i en què hi participa Setem– va publicar l'informe Joc Brut.

Entre d'altres qüestions, l'informe documenta els baixos salaris que reben moltes de les dones que treballen en la cadena de subministrament de Nike i Adidas, les companyies globals que vesteixen els principals clubs i seleccions de futbol del món, en contrast amb els beneficis astronòmics que acumulen les empreses. A banda de l'informe, activistes de la campanya protagonitzaran aquest dijous una acció de denúncia davant les botigues que les companyies tenen al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Segons Joc Brut, entre Nike i Adidas patrocinen 22 dels 32 equips que han participat al Mundial, que vesteixen la seva roba a canvi de generoses aportacions econòmiques de les empreses. Per fer-se'n una idea, Alemanya –eliminada en la primera fase d'aquesta edició, però guanyadora de l'anterior Copa del Món– rebrà 65 milions d'euros anuals d'Adidas fins el 2022, mentre que la selecció francesa percep cada curs més de 50 milions de Nike. La selecció espanyola obté 24 milions a l'any d'Adidas. Les dues companyies també fan aportacions astronòmiques als principals clubs i jugadors del planeta –Cristiano Ronaldo percep 20 milions anuals de Nike, Messi i Neymar en reben 12 milions cadascun d'Adidas– i han disparat la despesa en patrocini la darrera dècada. En canvi, el pagament a les treballadores que cusen la seva roba s'ha reduït i avui en dia la part dels costos de producció que acaba a les seves butxaques és un 30% inferior a la de principis dels anys noranta.

L'informe destaca que gran part de la roba d'aquestes dues marques es produeix a Indonèsia, on el 80% de les treballadores de la confecció són dones i guanyen entre 82 i 200 euros al mes, una quantitat que no els permet ni tan sols cobrir les seves necessitats bàsiques i garantir una vida digna a les seves famílies. Per fer-ho possible, la retribució hauria d'ascendir a 363 euros mensuals, segons els càlculs de l'Aliança pel Salari Digne a l'Àsia. De fet, Joc Brut assegura que si les dues companyies haguessin mantingut els seus contractes de patrocini a nivells del 2012 haurien pogut estalviar prou diners per garantir salaris decents de les treballadores dels proveïdors de la Xina, el Vietnam, Indonèsia i Cambotja, on els sous actuals no permeten tenir una vida digna. No es pot dir que els números no els surtin a Nike i Adidas. Les vendes de Nike van superar els 30.000 milions d'euros durant el 2017 i els beneficis van apropar-se als 4.000 milions, mentre que Adidas va facturar-ne més de 20.000 i va guanyar-ne gairebé 1.200.

La Campanya Roba Neta també recorda que ambdues marques es van comprometre el 2011 a iniciar negociacions amb els sindicats indonesis de la indústria del tèxtil, la confecció i el calçat i les principals fàbriques proveïdores per millorar els salaris i acabar amb l'ocupació precària, però a dia d'avui la solució no ha arribat i Nike i Adidas es neguen a continuar amb les negociacions. La campanya reclama que rectifiquin i que assegurin que "totes les persones treballadores de la seva cadena de subministrament a Indonèsia reben un salari digne". Perquè més enllà del glamur i l'impacte mediàtic del Mundial i els milions que s'embutxaca una petita elit futbolística, les pèssimes condicions de treball són la realitat que colpeja el dia a dia de milions de persones.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?