La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha reclamat l'inici del procediment per a una possible aplicació de nou a Catalunya de l'erticle 155 del Constitució. S'ha de fer, segons ella, un "requeriment previ" al president de la Generalitat, Quim Torra, sobre el que pensa fer, o està disposat a fer, i sobre si "respectarà l'ordenament jurídic". "Seria un exercici de transparència, perquè al carrer i en reunions diu coses diferents. Que sigui clar", ha reclamat.

Arrimadas, com a cap de l'oposició al Parlament de Catalunya, ha assenyalat que li sembla molt greu que es vulgui posar en funcionament un "organisme paral·lel" al Govern de la Generalitat, que seria segons ella el Consell de la República, i que el propi Quim Torra digui que no acceptarà una sentencia condemnatòria del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. "Què significa?", ha preguntat.

"Em preocupa que s'estigui escalfant el carrer" ha afirmat en diferents ocasions al llarg d'una entrevista emesa per Televisió de Catalunya i realitzada pel seu director, Vicent Sanchís.

Què pensa fer Cs "en favor de la concòrdia"?

Arrimadas ha tornat a utilitzar el discurs sobre l'existència d'un "trencament a la societat catalana", ha insistit que la Generalitat ha d'abandonar les polítiques que porten a la confrontació social i ha afirmat que "en un moment de divisió social" el president "no pot parlar en nom del poble de Catalunya". 

Sanchís li ha preguntat i repreguntat sobre què pensa fer Cs "en favor de la concòrdia" i sobre quin sentit té que ella mateixa i Albert Rivera surtin al carrer a retirar els llaços que simbolitzen la petició d'alliberament dels presos, i la resposta ha estat que cal que al ple del Parlament es discuteixi sobre "la convivència" i que si es van coordinar per retirar els llaços grogs va ser perquè l'Administració no s'havia ocupat d'evitar l'ocupació de l'espai públic per una ideologia.

No visitarà els presos, ni farà un gest humanitari

En relació als presos polítics, Inés Arrimadas, ha resumit la seva posició en tres punts:

Ha dit en primer lloc que no acceptarà "que es posi en dubte la humanitat de les persones en funció de si van o no a visitar la presó".

Ha assenyalat que ella, abans que fossin empresonats, ja va parlar amb dos diputats, companys seus al Parlament, i els va advertir sobre el que comportava el que estaven fent.

I ha ratificat que no aniria a visitar-los.

Canvis en el sistema de finançament

La líder de Cs a Catalunya s'ha referit també breument i en línies generals a la posició del seu partit sobre el finançament autonòmic. Ha defensat que el sistema de finançament hauria de ser "més senzill i transparent", que hauria d'estar orientat bàsicament a la prestació d'un "bon servei públic" a tots els espanyols i que el punt de partida hauria de ser un document recent que van presentar diversos experts.

Arrimadas ha criticat en aquest punt el sistema de finançament basc i navarrès tot i que ha afirmat que respecta el concert basc, perquè figura a la Constitució, però que "l'estimació de la quota basca" és una altra cosa, que creu que s'ha de modificar perquè "és opaca i s'aplica sense criteris tècnics".

Acusacions contra TV3

En el darrer tram de l'entrevista, Arrimadas ha negat l'existència de dirigents polítics exiliats i s'ha enredat en una discussió amb el director de Televisió de Catalunya sobre la pluralitat del mitjà.

La líder de Cs ha reiterat les acusacions contra TV3 , ha afirmat, com altres dels seus companys de partit, que a la televisió pública catalana es diuen "moltes mentides" i el director de la cadena l'ha criticat per dir falsedats sobre la televisió, i ha criticat que els periodistes dels mitjans públics no puguin anar amb seguretat a cobrir les manifestacions que impulsa Cs perquè prèviament aquest partit "ha escalfat motors".

L'entrevista ha conclòs en forma de debat entre tots dos. Sanchis ha admès que la cadena pot ser objecte de crítiques, però ha demostrar amb imatges la falsedat d'algunes afirmacions de dirigents de Cs, entre ells Albert Rivera, sobre l'autoria de determinades pintades i sobre el criteri que segueixen els periodistes per utilitzar les llengües catalana i castellana en funció del coneixement que en tenen les persones entrevistades o que participen en taules rodones.