Les companyies elèctriques que operen a Espanya estan guanyant més de 10.000 euros nets per minut en el que va d'any, segons indiquen els resultats dels nou primers mesos de 2018 que els seus consells d'administració han remès a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de valors). Només les tres principals companyies, que copen al voltant del 90% del mercat, sumen uns beneficis nets de 4.121 milions en el període de gener a setembre, el que dona una mitjana de 10.482 euros per minut o 628.968 per hora: Endesa va acumular uns guanys de 1.193 milions, amb una millora de 113 sobre el mateix període de l'any anterior; Iberdrola va aconseguir uns resultats de 2.051 milions, amb un avanç de gairebé el 18% sobre els 1.481 dels tres primers trimestres de 2017, i Naturgy, l'antiga Gas Natural Fenosa, va sumar 877 milions amb un creixement del 38% (242 més).

A aquests resultats se'ls sumen els d'altres companyies de menor implantació com EDP, que suma 115 milions de benefici, amb un retrocés de 50 sobre el mateix període de l'any anterior, o els d'Audax, que va arribar als 5,5, mentre que Red Eléctrica, l'empresa privatitzada que gestiona el sistema de distribució de l'electricitat, va sumar 520 milions nets de benefici que situen el global del sector a dels 4761 milions d'euros.

El sector energètic guanya 7.200 milions

Les principals companyies tenen una part important del negoci en altres països, el que fa que algunes com Iberdrola ja distribueixin més energia (el 67%) en països com els Brasil, els EUA i l'Argentina que a Espanya, i combinen el negoci de l'electricitat amb el del gas, en què també operen Enagás, que ha declarat uns beneficis nets de 325 milions en els tres primers trimestres, i Repsol, que va arribar als 2.171. Això situa els resultats del sector energètic espanyol per sobre dels 7.200 milions d'euros: 18.460 euros per minut.

Aquests beneficis se situen per darrere dels que obté la banca, les sis principals entitats van sumar uns guanys nets de 13.909 milions d'euros. No obstant això, el fet que només 5.636 fossin generats a Espanya estreny el marge entre els dos sectors.

Les organitzacions de consumidors atribueixen bona part d'aquests beneficis al singular sistema de fixació de preus que regeix al país, amb una subhasta marginal que porta a comercialitzar tota l'energia que entra al sistema al preu de la més cara. De fet, aquesta millora generalitzada dels resultats de les elèctriques, amb pujades del 38% en els casos d'Iberdrola i Naturgy, es produeix en un període de nou mesos en què, segons Red Eléctrica, la demanda tot just va augmentar un 0,9 %.

"És un mercat trampós"

"Entenem que és un mercat trampós, en què les fórmules dels preus afavoreixen les empreses i fomenten l'especulació", explica Rubén Sánchez, portaveu de Facua. "Sigui quina sigui l'època de l'any, el sistema fa que el preu sigui més car del que hauria de ser, sovint desorbitat", afegeix. Sánchez sosté que, a més d'"apostar per les energies renovables, menys nocives per al medi ambient i més barates per al consumidor", el govern hauria de suprimir el sistema de subhasta marginal per passar a "fixar el preu de l'electricitat a diversos mesos vista en funció dels costos de producció ".

Enrique García, de l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), comparteix les crítiques cap al sistema de fixació de preus de subhasta marginal, tot i que opta per la prudència pel que fa a l'anàlisi dels beneficis de les companyies del sector. "Cal llegir els comptes amb calma perquè són molt complexes i inclouen molts factors", assenyala. No obstant això, crida l'atenció sobre el fet que no hi ha hagut cap modificació normativa que permeti explicar la diferència entre l'augment dels beneficis i el del consum.

Cinc cèntims a la subhasta, 22 a casa

Aquest model de fixació de preus va fer que el preu majorista de l'electricitat arribés a mitjans de setembre el seu màxim històric de 75,39 euros el megawatt / hora, uns nivells que aquest dimecres oscil·laven entre els 49,91 i 70,31, i que la previsió, vist el comportament del mercat de futurs, en què els contractes registren alces de fins al 20%, apunt a nous encariments aquest hivern.

Aquests nivells llancen una mitjana d'entre gairebé cinc i poc més de set cèntims per kilowatt a la venda a l'engròs. No obstant això, el preu per al consumidor es disparava, de manera simultània, fins a una forquilla d'11,9 a 13,8, és a dir, gairebé set cèntims més als que cal sumar els termes fixos de la tarifa, que van a els ingressos de la companyia elèctrica, i els impostos. Un estudi d'Eurostat, el sistema estadístic de la UE, assenyala Espanya com el cinquè país comunitari en el qual el consumidor paga més cara l'electricitat, amb una mitjana de 22 cèntims per kilowatt que només superen Dinamarca (30), Alemanya (30 ), Bèlgica (29) i Irlanda (24).