El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en presó preventiva a la institució de Lledoners, ha fet una crida a les forces sobiranistes a "no perdre energies mirant-se de reüll" i ha demanat "unitat des de la diversitat i la generositat dels uns amb els altres". En una entrevista per escrit amb Efe, Cuixart ha remarcat que "el sobiranisme és ric perquè és plural, i aquesta és una de les seves grans fortaleses".

"Sabem que tot el que hem avançat ha estat possible perquè ho hem fet insubornablement units. No podem perdre energies a mirar-nos de reüll", ha subratllat Cuixart, que ha deixat clar que Òmnium no entrarà "mai en qüestions de llistes ni de partits", perquè aspira a representar a "tothom", i no a una "part".

"Des d'Òmnium estem convençuts que cal ser més, segur, però també més determinats i sobretot molt coherents amb el que es diu i el que es fa. El límit de l'acció política no pot ser ni les amenaces de violència per part de l'Estat ni la presó", ha reflexionat.

En la seva opinió, el "gran consens" a la societat catalana està entorn d'un referèndum "acordat, vinculant, tolerat o sota l'auspici internacional", encara que "no podem renunciar a res, sempre que sigui pacífica i democràticament".

Segons Cuixart, hi ha una "voluntat descarada de l'Estat espanyol per a incubar el virus de la violència en el si d'un moviment que és i ha estat sempre pacífic", per la qual cosa ha demanat a l'independentisme "continuar actuant amb intel·ligència i perseverança".

Per a Cuixart, "violència és que una persona es llanci des d'un balcó perquè la desnonen, o la xacra dels assassinats masclistes", o "l'article 8 de la Constitució espanyola, que reserva a l'exèrcit la preservació de la unitat d'Espanya", o també "mobilitzar a 8.000 policies per a venir a apallissar a població civil per portar una papereta a la mà".

"Nosaltres som víctimes de la violència i sempre l'hem condemnat. O no és violència el càstig al meu fill, que sent un bebè i per poder veure'm durant poc més de 45 minuts una vegada per setmana va fer més de 50.000 quilòmetres en un any?", ha afegit.

D'altra banda, sobre el diàleg rellançat entre el Govern de Quim Torra i l'Executiu de Pedro Sánchez durant la reunió celebrada a Barcelona el passat 20 de desembre, ha dit que el fet que "parlin sempre és bo, només faltaria".

"Diàleg sense demanar renúncies a ningú, és el que hem defensat sempre. Estem davant un conflicte polític de magnituds històriques, el més greu des de la mort del dictador, i només avançarem i trobarem solucions des de l'empatia i el coratge", ha destacat.

No obstant això, ha considerat "una provocació en tota regla" el Consell de Ministres convocat a Barcelona el passat 21 de desembre, just "un any després de les eleccions imposades" per l'article 155 de la Constitució.

Crida a frenar l'extrema dreta

Sobre el recorregut i la profunditat que pot tenir aquest diàleg entre governs, ha indicat que els presos no són "moneda de canvi de res", sinó "palanca de transformació democràtica". Per això, "tot el que sigui bo per Catalunya ho serà per als presos, a l'inrevés no tinc cap certesa", ha agregat.

En un missatge a determinats sectors de l'esquerra, Cuixart ha posat l'accent en el fet que frenar a l'extrema dreta "és una obligació de qualsevol demòcrata de l'Estat i tots han d'assumir la responsabilitat que els toca, començant per deixar de dir que el sobiranisme ha fet despertar al feixisme", una afirmació al seu judici "d'una gravetat històrica, del tot execrable".

"Avui tots som víctimes del feixisme i la intolerància. Combatre-ho no admet negociacions ni matisos. El missatge del 'No passaran' és un crit universal contra el feixisme, perquè no es tornin a repetir mai més aquells crims contra la humanitat i sempre defensarem el dret a decidir-ho tot, de tothom", ha recalcat.

Segons Cuixart, "el PP ha anat imposant" a la societat espanyola "un relat que situa l'origen de tots els mals a Catalunya i, desgraciadament, una part molt important d'artistes i d'intel·lectuals de l'Estat han negligit la seva funció de plantar cara al discurs anticatalanista i han mirat cap a un altre costat".

"Continuem treballant per buscar punts d'entesa i complicitat amb la resta de pobles d'Espanya i poder revertir aquesta greu situació", ha apuntat.

Les defenses volen que el rei presti declaració

Les defenses del judici de l'1 d'octubre demanaran que el rei Felip VI vagi a declarar. "Ens agradaria que declarés el rei", ha dit el coordinador d'aquestes defenses, l'advocat, ex-diputat i ex-conseller de la Generalitat, Francesc Homs, al programa  "Els matins" de TV3 que les imputacions de rebel·lió i sedició comencen a ser acceptades pels tribunals espanyols a partir del discurs del monarca el dia 3 d'octubre del 2017. L'anàlisi jurídica canvia a partir d'aquest missatge, ha assenyalat Homs.