Público
Público

Els pactes del PP amb Cs i Vox suposaran la transferència de milions d'euros públics a l'Esglèsia Catòlica i a les farmacèutiques

La liquidació del model de subhasta de medicaments, que ha suposat un important estalvi a la factura sanitària d'Andalusia, la Comunitat més poblada, i l'ampliació de l'ensenyament concertat ampliaran les possibilitats de negoci del sector privat a costa de la sanitat i l'educació públiques.

D'esquerra a dreta: Juan Marín (Cs), Juanma Moreno Bonilla (PP) i Francisco Serrano (Vox).

raúl bocanegra

Els acords que el PP ha signat amb Ciutadans i amb el partit d'ultradreta Vox a Andalusia per a fer president a Juanma Moreno, d'executar-se al llarg dels pròxims quatre anys en tota la seva extensió, implicaran una important transferència del pressupost públic, que ara es gasta en els instituts, centres de salut i hospitals públics d'Andalusia, a mans privades. Si Moreno compleix els pactes i impulsa a fons dues de les reformes que té signades tant amb Vox com amb Ciutadans, liquidar la subhasta de medicaments i concertar el batxillerat, les empreses farmacèutiques i l'Església rebran milions d'euros públics que en aquest moment no reben. El pressupost de la Junta en Educació i Sanitat va ascendir l'any passat a més de 15.000 milions d'euros.

El model que emergeix del pacte del Nadal entre PP i Ciutadans és profundament conservador en el pla social, i profundament liberal en l'econòmic. Traspua confiança en els emprenedors, preveu impostos baixos, i promet aprimar l'administració pública. És d'hora per a assegurar res i PP i Ciutadans no han donat cap detall, que formaran un govern de coalició la setmana vinent, del com, del quan i fins a on executaran els seus acords. Però de la lectura dels documents s'extreu que es produirà un minvament en l'Estat social que existeix a Andalusia, amb greus i evidents deterioracions en els últims temps, després de 36 anys d'Executius de cort més o menys socialdemòcrata.

És impossible, per tant, saber en aquest moment la factura final que li acabarà pagant el Govern d'Andalusia a les companyies farmacèutiques en els pròxims anys, però existeixen xifres que poden donar una orientació del negoci que aquestes s'han perdut en els darrers temps, i que, segons ha defensat fins ara l'administració socialista, ha evitat majors problemes a la sanitat pública. Així, la subhasta de medicaments, segons els càlculs de la Conselleria de Salut, ha permès estalviar al Sistema Andalús de Salut fins a 568 milions d'euros entre 2012 (quan l'actual ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en aquell temps consellera de Salut, va implantar el model amb l'objectiu de fer més eficient la despesa en farmàcia) i 2018.

Aquesta mesura, des que Montero la va posar en marxa, amb José Antonio Griñán (PSOE) com a president, ha estat al punt de mira i ha rebut en aquest temps fortes crítiques dels farmacèutics, de les empreses i del PP, que la va rebutjar des del primer minut a l'entendre que provocava desproveïments, alguna cosa que sempre ha negat la Junta d'Andalusia. La subhasta va ser de fet recorreguda davant el Constitucional per l'Executiu de Mariano Rajoy, però aquesta via va fracassar, perquè el tribunal va legitimar el seu ús.

Concertar el Batxillerat

A més de les empreses farmacèutiques i les farmàcies, l'Església catòlica i les empreses educatives també rebran una forta injecció de diners públics si Moreno executa el seu programa fins al final. Amb Ciutadans ha pactat protegir amb fons públics "els dos models educatius", el públic i el concertat i habilitar "progressivament la implantació del batxillerat concertat i l'extensió del Batxillerat Internacional a Andalusia". Després, amb Vox va afegir també la previsió d'integrar la que anomenen educació diferenciada, la que segrega per sexes, i que el PSOE fins ara ha tractat per tots els mitjans mantenir fora del sistema públic. Però en aquesta qüestió, els socialistes van perdre. El Tribunal Constitucional va acabar per concloure que l'educació diferenciada pot rebre diners públics com "la resta de centres educatius" perquè si no, "retallaria d'arrel, no només el dret dels pares a triar centre docent, sinó també el dret de creació de centres docents". A Sevilla hi ha sis col·legis que segreguen.

Per trobar una referència de l'ampli marge que té el Govern sustentat per la triple aliança de PP, Ciutadans i Vox, per augmentar els diners públics que avui rep l'Església catòlica pels concerts, es pot acudir a l'informe Sistema estatal d'indicadors de l'educació 2018, que edita el Ministeri d'Educació i que es pot consultar aquí. Aquí es llegeix que la despesa pública en educació es va elevar a tota Espanya en 46.597,8 milions d'euros per a l'any 2015. D'ells, 5.915,9 milions d'euros es van dedicar a finançar l'ensenyament privat concertat, la qual cosa representa un 14,1% de la despesa pública total en educació.

A Andalusia l'educació és avui eminentment pública. En aquest any -l'últim en què es pot fer la comparació entre CCAA- va ser la quarta comunitat que menys fons va transferir a l'escola concertada, que, en la seva àmplia majoria, gestiona l'Església catòlica: un 10% -746 milions d'euros- quatre punts menys que la mitjana espanyola. Només Castella-la Manxa (9,1%), Canàries (8,1%) i Extremadura (8%), van dedicar fa tres anys menys pressupost als concerts. Les comunitats que més diners transfereixen a l'Església van ser: País Basc (24,4%), la Comunitat Foral de Navarra (21,1%) i Madrid (19,6%).

Per tant, els marges que té Moreno per ampliar el negoci de l'Església catòlica i d'altres operadors minoritaris en l'àmbit de l'educació, és molt ampli. Per exemple, si PP, Ciutadans i Vox decidissin elevar en 4 punts la despesa en concerts i, amb això, situar-se en la mitjana espanyola, la transferència del públic al privat augmentaria per aquest concepte a Andalusia en uns 300 milions d'euros anuals, si es prenen com a referència les xifres brutes de l'any 2015. Cada punt d'augment equivaldria per tant a més de 70 milions.

Si a això se li afegeix el concert del batxillerat, tal com ha signat el PP, les xifres de negoci creixen encara més. Com a referència, un estudi que va elaborar l'any 2012 el sindicat Comissions Obreres (CCOO) i que va estimar el cost de concertar el Batxillerat per a les arques de l'Estat en uns 250 milions d'euros. Gairebé el 20% dels alumnes i alumnes a Espanya que estudien Batxillerat ho fan a Andalusia, per la qual cosa es pot estimar que llavors, d'haver-se concertat en aquell any, li hagués costat a la Junta uns 50 milions.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?