La Junta Electoral Central (JEC) ha desestimat el recurs del president de la Generaltat, Quim Torra, contra l'ordre de retirar els llaços grocs i estelades dels edificis de la Generalitat per ser contraris a la neutralitat que s'exigeix ​​als poders públics en període electoral, i li ha donat 24 hores per complir aquesta resolució avisant que, en cas contrari, podria exigir-li responsabilitats "administratives i, si s'escau, penals".

Fa una setmana, la JEC va donar 48 hores a Torra per retirar aquests símbols dels edificis i espais públics atenent així una petició registrada per Ciutadans, que es queixava de l'exhibició de símbols "ideològics" o "partidistes", una cosa prohibida per l'article 50 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). En la seva resolució, l'organisme encarregat de vetllar pels processos electorals argumentava que la llei prohibeix que els poders públics prenguin partit en les eleccions i que tant el llaç groc de solidaritat amb els presos polítics com la bandera estelada són "símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents a les eleccions "del proper 28 d'abril.

En complir-se les 48 hores dictades per la JEC, el president de la Generalitat va presentar un escrit avisant que no retiraria aquests símbols de les façanes públiques al·legant que respecta "el dret fonamental a la llibertat d'expressió dels treballadors públics". La JEC ja va argumentar que la llibertat d'expressió no és aplicable als governants, que han de ser neutrals en període electoral. 

En el text, Torra explicava que les resolucions del Parlament de Catalunya han expressat reiteradament que l’estelada és un símbol que representa un anhel de llibertat i una reivindicació “democràtica, legítima, legal i no violenta”. També recordava que “no consta que cap institució de l’estat hagi qüestionat” el posicionament del Parlament i concloia que “el caràcter de símbol partidista, que la resolució de la JEC atribueix a l'estelada, contravé la resolució del Parlament i suposa una interpretació subjectiva”.

A més a més, argumentava “la contradicció que suposa la prohibició de l'exhibició d'aquests símbols en edificis de la Generalitat de Catalunya a fi de mantenir la neutralitat política” quan aquesta actuació “està afavorint els postulats dels partits” que “han atacat sistemàticament aquest tipus de manifestació”, en una clara al·lusió a Cs. 

Enfront de la consideració de Torra sobre que la bandera "estelada" és un "símbol que representa un anhel de llibertat i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta", la Junta Electoral replica que és "un símbol legítim" que reflecteix les aspiracions d'una part de la societat, la independentista, i que pot ser utilitzat per les formacions polítiques en la seva propaganda electoral, però no pels poders públics "com a mínim durant els períodes electorals", ja que la LOREG els exigeix ​​"mantenir una rigorosa neutralitat política ".

I quan Torra s'escuda en resolucions del Parlament per no complir el que estableix la LOREG, la JEC li recorda que el Tribunal Constitucional ja va sentenciar que "a l'Estat constitucional el principi democràtic no pot desvincular-se de la primacia incondicional de la Constitució, sense que hi hagi, per al poder públic, espais lliures de la Constitució o àmbits d'immunitat enfront d'ella".

Pel que fa als llaços grocs, l'argumentació és similar, ja que es tracta d'un símbol que pretén recordar que dirigents o candidats pertanyents a formacions polítiques que es presenten a les properes eleccions es troben en situació de presó preventiva. "També aquí el símbol es pot utilitzar legítimament per determinades formacions polítiques, però no per les autoritats públiques que han de respectar la neutralitat política durant els processos electorals", li recorda.