Cristóbal Montoro es va servir de diverses eines durant la seva etapa al capdavant del Ministeri d'Hisenda per controlar els comptes de la Generalitat. El mateix ministre va presumir obertament d'aquest control, molt més dur després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, si bé el seu exnúmero 3 diu no saber si el Govern va pagar despeses relacionades amb els observadors de l'1-O quan el 155 ja estava en marxa .

Felipe Martínez Rico, exsubsecretari d'Hisenda i Funció Pública, ha declarat com a testimoni aquest dimarts al judici al Procés, en la 18 sessió i sisena setmana de la causa. Preguntat per la lletrada Judith Gené, advocada dels exconsellers i acusats Joaquim Forn i Meritxell Borràs, Martínez ha admès que no podia precisar si des de la Generalitat es van pagar totes les factures relacionades amb els viatges dels anomenats "observadors internacionals" que van seguir des de Catalunya la jornada de l'1 d'octubre de 2017.

De fet, i com va fer l'exministre, l'exnúmero tres Montoro ha reconegut que és impossible descartar que es destinessin fons públics al referèndum abans de l'aplicació del 155, atès que la informació remesa per la Generalitat a Hisenda era "incompleta" i "inexacta".

Hi va haver un "compliment formal" de remissió d'informació, admetia, però això no significava que aquesta informació respongués a la "realitat material dels fets", per no parlar dels límits dels controls del Ministeri: "Arriben fins on arriben i tenen els límits que tenen", ha dit Martínez, incidint en que aquests sistemes "no responen a la realitat material dels fets". Els controls van començar el 2015, i es van intensificar al juliol de 2017.

De fet, Martínez ha intentat evitar les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, que ha arribat a qüestionar directament si l'1-O es va pagar amb diners públics: "El Ministeri va posar tots els elements a la seva disposició per fer un seguiment de com es gastava el pressupost de la comunitat", ha afirmat, insistint que el resultat d'aquest seguiment no ha de casar amb la "realitat material dels fets".

En la mateixa línia es va expressar també Montoro, que mentre era al càrrec va negar que la Generalitat pogués cometre malversació, com avui sostenen les acusacions en la causa que ha de jutjar la Sala Penal del Tribunal Suprem. No obstant això, en la seva compareixença com a testimoni en el judici, l'avui diputat del PP i exministre d'Hisenda va reconèixer que sí que podrien haver fet servir diners públics per sufragar despeses relacionades amb el referèndum de l'1-O.

Els avisos a la Fiscalia

En síntesi, Martínez ha explicat que els límits d'aquests controls radiquen que Hisenda només podia controlar l'inclòs en la comptabilitat remesa per la Generalitat. Segons el seu relat, quan la informació era "inexacta" o "incompleta" van informar-ne la Fiscalia General de l'Estat, si bé el nombre d'avisos que ell recorda són diferents als que recordaven l'expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el propi Montoro: Martínez sosté que ho van fer tres vegades, Montoro va parlar de set, i Rajoy ho va elevar a nou.

Entre altres casos, l'exsubsecretari d'Hisenda ha fet referència als pagaments de Diplocat que, segons va testificar l'excap d'aquest organisme, Albert Royo, estaven en realitat destinats a costejar les estades a Catalunya de "visitants internacionals", i no observadors; però també a la campanya per publicitar el referèndum Civisme (el famós anunci de les vies de tren). Mentre la Generalitat els va traslladar que el concurs va quedar desert, i així ho van afirmar diversos testimonis durant la passada setmana, Martínez ha assegurat que en realitat el Govern "havia desistit".

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va emetre dues factures per l'emissió de tres espots de l'1-O per 90.000 i 180.000 euros. La Generalitat ha sostingut que no es va pagar res per aquests anuncis, si bé la Corporació segueix reclamant aquests imports.