"El judici el perdrem, però la República la guanyarem". L'advocat i candidat de JxCat a les properes eleccions al Congrés, Jaume Alonso-Cuevillas,s'expressava d'aquesta manera aquest divendres davant centenars de persones reunides al centre de Girona per assistir a la presentació d'un llibre seu acabat de publicar.

1 judici (polític) i 100 preguntes. Dret i procés penal per a no juristes  (Símbol editors, març 2019), una mena de guia per explicar a persones que no han estudiat Dret un bon nombre dels conceptes que s'utilitzen ara amb molta freqüència, sobre tot  des que les institucions més altes de l'Estat van optar per intentar fer front al sobiranisme català amb prohibicions, empresonaments i sentències judicials.

L'acompanyaven en la presentació tres figures prou significades de la vida política i cultural: l'advocat Benet Salellas, defensor de Jordi Cuixart al judici que té lloc al Suprem; el músic Lluís Llach, que darrerament ha participat amb Alonso-Cuevillas a diferents actes públics arreu l'Estat, i la filòloga i periodista Mars Topor, parella de Carles Puigdemont, que s'encarregava de la conducció de l'acte. La llibreria Les Voltes i l'editorial Símbol havien previst el poder de convocatòria d'aquest cartell i van organitzar l'acte a l'aire lliure, a la Plaça del Vi.

"L'Estat espanyol està disposat a tot i no recapacitarà", "la sentència ja la tenen decidida", afirmava Jaume Alonso-Cuevillas en relació al judici contra dirigents que van impulsar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 (1-O).

Centenars de persones a la Plaça del Vi de Girona assisteixen a la presentació de llibre del jurista Jaume Alonso-Cuevillas. PÚBLIC

Benet Salellas no discrepava d'aquesta apreciació. "Jo no vendré aquí la moto de que guanyarem", "la partida està ja decantada cap a l'altre costat", admetia, però no obstant això destacava la personalitat excepcional dels processats, el seu paper "com a palanca de canvi" en el present moment polític, i el seu status, "que no és el de presos ordinaris". "Hem vençut al Suprem, perquè sap que representen la dignitat d'aquest país", deia entre aplaudiments.

 Mars Topor, però, els plantejava el dubte sobre fins a quin punt la Fiscalia i el propi Tribunal podrien mantenir l'acusació de rebel·lió.

"No els jutgen pel que han fet"

Salellas explicava la importància del relat, el pes del testimoni dels guàrdies civils que aquesta setmana han parlat un darrere i l'altre de "l'odi" que van percebre entre la població que defensava el referèndum, "com mai l'havien vist", de la "violència" que diuen que va ser exercida contra els agents. "El Tribunal ja té una imatge feta, ja tenen clar que condemnaran, Han de veure la fórmula". I Lluís Llach posava en evidència la coordinació entre la Fiscalia i els testimonis de l'acusació. Acord que es va posar de manifest fins el punt de veure la fiscal Consuelo Madrigal anticipant les paraules d'un dels guàrdies, quan asseguraven que els Mossos d'Esquadra els havien conduit a "una ratonera".

 "Hi ha evidències que s'està aplicant el codi penal de l'enemic", explicava l'autor del llibre, en el qual explica didàcticament en què consisteix el dret penal, les característiques d'un procés penal i les diferències amb un procés polític. El fet de mantenir els processats empresonats preventivament durant tot aquest temps demostra que "no els jutgen pel que han fet", sinó per la seva "perillositat", ha explicat Alonso Cuevillas.

Les canviants regles del joc del jutge Marchena

És un judici polític, coincidien tots tres. Lluís Llach destacava l'obsessió del president de la Sala, Manuel Marchena, en no permetre que es vegin els vídeos aportats com a proves del que va succeir l'1 d'octubre i en dies anteriors. Si es veiessin els testimonis de l'acusació no podrien mantenir el relat i "si diguessin la veritat s'acabaria el judici", explicava Salellas, que també manifestava la seva preocupació pel fet que el jutge Marchena canvïi una i altra vegada, sobre la marxa, les normes per dur a terme el judici. 

De fet, tots els advocats, fins i tot els partidaris de fer una defensa més tècnica que política donen la sensació d'estar disposats a protestar de forma més ostensible per les limitacions que posa el jutge a les preguntes que volen fer. En conversa amb Públic, el propi Salellas ho confirmava i deia que "el que no pot fer Marchena és imposar unes regles del joc noves, que mai haviem tingut en un judici, algunes d'elles canviants en relació a les primeres sessions, i pretendre que no ens queixem". "Tenim dret a queixar-nos i a més a argumentar la queixa. En el judici, oralment, però com que no ens deixa ho fem per escrit i llavors es mosqueja".

"Importa més la unitat que la democràcia"

"L'1 d'octubre no vam fer res més que exercir drets elementals", però l'Estat, "per garantir la unitat està disposat a posar en qüestió els drets fonamentals", deia l'advocat de Jordi Cuixart, i Lluís Llach ho ratificava poc després. "No estem davant d'un problema judicial. El problema és d'Estat". "L'Estat considera que la unitat és més important que la democràcia", deia. "Nosaltres vam adquirir la condició de ciutadania i no la volem perdre. L'empoderament continua", assegurava el músic i ex-diputat.

I en relació a les perspectives, Jaume Alonso-Cuevillas pronosticava "patiment" a curt termini i una "victòria segura" més tard. "En dos o tres anys serem República", s'atrevia a pronosticar. "L'Estat espanyol està en crisi", "quan nosaltres marxem es veurà obligat a fer la transició que no va fer l'any 78". "A Europa trobarem aliats", anunciava.

Lluís Llach recordava el seu Viatge a Itaca, per dir que està fart de pensar en que el viatge serà llarg i a la pregunta de Mars Topor sobre fins quan hi hauria Estaca, contestava que se sentia orgullós de la cançó però fastiguejat pel fet que encara tingui sentit. "Això vol dir que no anem bé", afegia.

Benet Salellas assegurava que se sentia optimista i explicava que el projecte de la República catalana guanyaria amb tota seguretat, perquè no hi ha alternativa. "A l'altre costat el que hi ha és l'extrema dreta, el feixisme", advertia. "És una partida llarga, que jugarem en diferents temps. No podem esperar a que ens donin la raó a Europa. La batalla la guanyarem als carrers. Tots els que són demòcrates tard o d'hora han d'acabar venint".

Tots tres assenyalaven com a problema l'estat lamentable en què es troben els mitjans de comunicació a l'Estat espanyol, llevat d'algunes excepcions. Llach assegurava que res del que està passant hauria estat possible sense "l'empastifada" dels mitjans controlats per les companyies de l'IBEX i Salellas explicava que els poders mediàtic i econòmic controlen el judicial.

Amb Mars Topor acabaven recordant també els moments més durs viscuts en els darrers temps, com el primer dia de l'exili o l'entrada a la presó del Govern.  

Públic assistent a la plaça del Vi, de Girona. JACK GOU