Público
Público

Judici al Procès Manuel Rivas, Suso de Toro, Santiago Alba Rico i 26  personalitats més "s'autoinculpen" dels delictes dels que s'acusa als Jordis

Amb l'autoinculpació pretenen canviar la concepció del "que és just i el que no és just" i sostenen que en el judici al Tribunal Suprem contra el Procés s'hi jutgen drets fonamentals. 

Algunes de les persones que s'han autoinculpat els mateixos delictes que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. MARTA ZENNER

Públic i agències

Un grup de 29 professors, escriptors, periodistes i activistes, han registrat una denúncia a ells mateixos al jutjat de guàrdia de Madrid per "autoinculpar-se" dels "fets i càrrecs" als quals s'enfronten Jordi Cuixart i Jordi Sánchez en el judici del Procés. Tots ells han considerat que en l'acusació de tots dos s'està penalitzant "el dret a pensar diferent". La Fiscalia acusa Cuixart i Sànchez de rebel·lió, entre d'altres delictes, i en demana una condenma a 17 anys de presó. Tos dos es troben empresonats des del 16 d'octubre del 2017. 

"És en defensa i solidaritat amb els Jordis, però sobretot és en defensa de la democràcia", han assegurat en un manifest que han llegit cinc dels components de l'acció -Manuel Rivas, Ovidio Bustillo, Amparo Grolimund, Víctor Sampedro i Santiago Alba Rico-  en nom d'alguns dels signants. Encara que han expressat que no comparteixen necessariament "l'ideari" dels acusats, sí que han considerat que "s'està penalitzant el dret de pensar diferent i el dret de manifestar-se"; dos drets que "pertanyen" a la ciutadania i que és "precís defensar".

Després d'escoltar les acusacions als Jordis en el judici que se celebra des de l'11 de febrer al Tribunal Suprem, els "insubmisos" han explicat que ha arribat el moment "de reprendre la veu". Així, els impulsors de les denúncies pretenen que amb aquesta "autoinculpació" es modifiqui la concepció de "el que és i el que no és just".

Un simpatizante de Carles Puigdemont con un cartel de apoyo a 'los Jordis' (Jordi Sánchez y Jordi Cuixart), antes de la rueda de prensa del expresident catalán en Berlín, tras su salida de una prisión alemana. REUTERS/Hannibal Hanschke

Cartell de suport a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. REUTERS/Hannibal Hanschke

No obstant això, han insistit que el pensament ideològic dels Jordis "no defensa una idea propera" a la que tenen necessàriament tots els autoinculpats, però han destacat que cal "desobeir davant el que no és just". "Es jutgen drets com el de manifestació, el de reunió, el d'associació o el dret a no estar d'acord i a defensar polítiques que els governs es neguen, si més no, a discutir", han especificat.

L'enjudiciament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart encobreix, segons els autoinculpats, "la criminalització de la dissidència política. El simple fet de dur a Judici als que s'han manifestat pacíficament en pro d'un objectiu polític lamina els fonaments de la nostra democràcia, en la línia, per cert, d'altres recents iniciatives dirigides a restringir l'ús d'aquests Drets Fonamentals, com la coneguda com a Llei Mordassa (Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març)".

Per tots els drets citats que estan sent, des del seu punt de vista, jutjats al Suprem, han sol·licitat que si la Justícia "desitja depurar responsabilitats penals per l'exercici de drets fonamentals" es valori "l'obertura d'una causa penal" contra tots els que s'han autoinculpat.

Amb les denúncies interposades aquest dimarts, també han volgut recordar als ciutadans que tenen "el dret a dir no" i que la insubmissió "no només és una resposta a les lleis injustes sinó que, al llarg de la història, ha obtingut èxits insospitats". Així, han animat "vells companys i els nous insubmisos" a participar en l'autoinculpació col·lectiva o a "emprar aquesta eina per solidaritzar-se amb altres presos encausats pel Procés o la Llei Mordassa", informa l'agència Europa Press.

Els 29 ciutadans que han presentat la autodenúncia són el professor de la UPV Rafael Ajangiz; el primer objector de consciència al franquisme el 1971 Pepe Beunza; el filòsof Santiago Alba Rico; el professor de la UCM Carlos Fernández-Llíria; l'escriptor Alfons Cervera González; el químic Luis González Reyes; l'escriptora Belén Gopegui; l'activista Amparo Groliumund, la professora de la UNED Maria Sagrario Herrero López; el catedràtic emèrit de la UPV Pedro Ibarra; els periodistes Guillem Martínez, Xose Manuel Pereiro i Marià de Delàs; l'actor i director Aitor Merino; el professor de la UCLM, Pedro Oliver Olmo; l'editora Carolina del Olmo García; el professor de la UCM César Rendueles Martínez de Pla; el professor de la UAM, assagista i poeta Jorge Riechman; l'escriptor Manuel Rivas; l'antimilitarista Ignasi Ripoll Llorens; el professor emèrit de la UCM Tomás Rodríguez; el catedràtic de la URJC Víctor Sampedro; el biòleg Francisco Segura Castro; l'escriptor Suso de Toro; l'activista Montserrat Torruella Ventura; el professor de la UV, poeta i músic Rafael Xambó; l'escriptor Iban Zaldua; el catedràtic d ela UPV Ramón Zallo; l'objector de Can Serra Ovidio Bustillo; i el mestre Francesc Porret Brossa.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?