El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou Decret Llei per regular els lloguers, generant d’aquesta manera un marc legislatiu propi que, segons la seva versió, sobrepasa l'estatal llei d’arrendaments urbans. Tot i que es tracta d'una demanda històrica dels moviments en defensa pel dret l'habitatge, les entitats denuncien que la iniciativa s’ha fet a la seva esquena. És el cas del Sindicat de Llogaters que, coincidint amb l’aprovació de la normativa, ha publicat un comunicat on denuncia “l’opacitat” amb què s'ha tramitat: “Sorprèn que la Generalitat anunciï que vol regular els lloguers a correcuita i a pocs dies d’unes eleccions municipals”.

El Sindicat considera que és “una bona notícia” que l’administració vulgui regular l’habitatge de lloguer: “Cal regular el mercat del lloguer en favor de la ciutadania”. Tot i això, critica que ho faci “d'esquena a la ciutadania”, i que no se l'hagi fet partícip del procés. Afirma no haver tingut constància de les intencions del Govern fins fa pocs dies i que no ha pogut tenir accés al text per valorar-lo. A més, el Sindicat ha criticat durament que el Govern hagi fet l’anunci “en companyia exclusiva dels agents de la propietat: representants de l’altra part implicada en la problemàtica, en bona mesura responsables d’abusos immobiliaris i interessants en l’alça de preus que estem patint”.

Sense tenir coneixement total del contingut de la mesura, l'entitat demana una “regulació dels preus del lloguer” que permeti “revertir l’actual bombolla” i garantir la “proporcionalitat amb els ingressos familiars”. Tanmateix, demanda que es garanteixi l’aplicació del Decret, ja que consideraria “inacceptable” que es tractés “d’una maniobra electoralista”. En aquesta línia, l'entitat exigeix “transparència” davant els moviments socials i la “participació” del moviment, així com “l’efectivitat de les mesures”, en especial la regulació de preus.

Durant la roda de premsa posterior al consell executiu, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat que el decret limitarà el preu dels lloguers perquè no superi en més d'un 10% l'índex de referència en barris i ciutats amb una "falta acreditada d'habitatge assequible". Segons la normativa, serà la Conselleria de Territori a Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona a la capital les administracions competents per declarar aquestes àrees. 

Tal com ja van anunciar fa una setmana, el Govern també impulsarà un avantprojecte de llei d'arrendaments que abordi altres qüestions referents a l'habitatge, com ara la durada dels contractes i que impedirà fiances abusives. La llei pretén fixar una durada mínima d'entre sis i deu anys dels contractes de lloguer, més llarga quan la propietat sigui una societat.

El decret entra a la campanya electoral

Qui també s’ha mostrat en desacord amb l’opacitat del Govern ha estat la CUP. N'ha deixat constància la diputada Maria Sirvent, qui ha escenificat la manca de comunicació quan s’ha personat a la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Durant la compareixença de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, Sirvent ha intentat preguntar sobre el decret, tot i ser una trobada destinada íntegrament a periodistes, motiu pel qual Budó s’ha negat a contestar.

Sirvent ha argumentat que ha anat a la roda de premsa perquè el seu grup no té “cap informació” sobre la iniciativa del Govern, al que Budó li ha contestat que els grups poden registrar les preguntes que considerin oportunes al Parlament.

No són els únics que han posat en dubte les intencions de l'executiu català. En el marc de la campanya municipal de Barcelona, en el qual la qüestió de l'habitatge té un gran protagonisme, tant la candidata de Barcelona en Comú Ada Colau, Ada Colau, com la de la CUP, Anna Saliente, han estat crítiques amb la iniciativa pel fet que s'hagi impulsat durant la campanya. Per contra, l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, ha tret pit en diverses ocasions sobre el que suposa una victòria dels republicans respecte als seus socis de Govern, JxCat, al capdavant de la conselleria de Territori amb Damià Calvet, i més partidaris a oferir incentius fiscals i no pas limitar preus.