Público
Público

Eleccions municipals 2019 Les eleccions locals a les Terres de l’Ebre, claus per consolidar projectes

Els partits independentistes són àmpliament majoritaris a les comarques del sud de Catalunya i la població es queda al marge de la polarització del Procés. ERC va arrasar a les generals del 28 d'abril, superant clarament JxCat. 

Acte de campanya d'alcaldables d'ERC a les Terres de l'Ebre.

Les eleccions municipals del diumenge als ajuntaments obren la possibilitat de diversos canvis al sud del Principat. Les quatre comarques que conformen la regió de les Terres de l’Ebre -Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta-, banyades pel riu més emblemàtic que recorre la geografia catalana, actualment tenen els governs locals repartits entre el Partit Demòcrata, Esquerra Republicana i algunes places fortes del Partit Socialista.

Quatre anys després de l’eclosió de les formacions que abanderaven les noves maneres de fer política a les institucions i amb un procés sobiranista català que està canviant la correlació de forces arreu, les quatre capitals ebrenques poden veure canviar els partits que governen els territori. Tot i això, les previsions són condicionals tenint en compte que no existeixen enquestes o trackings que il·lustrin les possibilitats del sentit de vot dels seus ciutadans.

Les cinc localitats amb més població estan governades per ERC -Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar- i per l’espai postconvergent -Tortosa i Deltebre- i en la majoria dels casos pocs factors donen possibilitats a un canvi de govern als diversos nuclis urbans. Això no obstant, en una ciutat com Tortosa es pot consolidar la seva alcaldessa, Meritxell Roigé, que és la màxima autoritat al municipi des del passat gener, moment en el qual va substituir l’anterior batlle, Ferran Bel. La figura de Bel ha estat també una de les habituals al Congrés dels Diputats, cambra en la que va ser el representant de la demarcació tarragonina del PDeCat durant la legislatura que acaba de concloure i l’anterior.

Igualment, durant els seus 11 anys a l’alcaldia i cinc més com a regidor, Bel també va protagonitzar l’any 2016 la convocatòria d’un referèndum per debatre sobre el futur del monument franquista situat sobre el pas del riu Ebre. En aquella ocasió un 68,36% dels vots va optar per la “reinterpretació” de la commemoració falangista i el cas va causar polèmica a tot Catalunya. Ara, sembla que el pacte de govern entre el PDeCat i ERC podria repetir-se tot i que Movem Tortosa, candidatura municipalista que és la tercera força al ple, aposta per fer un govern d’esquerres amb ERC i el PSC i poder desbancar els postconvergents de l’alcaldia.

En els pròxims quatre anys, el proper govern local haurà d’intentar trobar una solució compartida entre partidaris detractors del manteniment del monument franquista, posar en marxa les obres projectades a l’Hospital Verge de la Cinta i tancar les negociacions amb Adif respecte al desmantellament de les antigues vies de tren del nucli urbà.

Pel que fa a Amposta, capital del Montsià, l’alcalde Adam Tomàs (ERC) té la possibilitat de repetir la majoria absoluta assolida el 2015, que li va permetre acabar amb 28 anys de governs convergents. L’antic executiu local era una de les peces que va formar part de l’entramat del cas de corrupció que liderava Fèlix Millet, el cas Palau i que guardava relació amb la constructora Efial. L’anterior alcalde, Manel Ferré, va ser imputat pel presumpte cobrament fraudulent de dietes i quilometratge. Tomàs haurà de competir contra un Junts per Amposta -la marca de l’espai postconvergent- que ha canviat amb Manel Masià la seva cara visible, el PSC, Ciutadans -que podria obtenir representació al plenari- i SOM Amposta. La candidatura de SOM Amposta està liderada per l’actual regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) al consistori Germán Ciscar i és un dels pocs quadres de l’extinta formació ultradretana que no s’ha integrat a l’estructura orgànica de VOX.

Corrupció: una taca recorrent

Amposta no és l’única localitat que en els últims anys ha estat sacsejada per la corrupció. L’estiu del 2016 l’Operació Térmyca -un fil derivat del cas de corrupció del 3%- va aterrar a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), municipi on la Guàrdia Civil va detenir l’exalcalde Andreu Martí i l’enginyer municipal Beltrán per la seva implicació amb la investigació oberta. De la mateixa manera, fa uns mesos que l’excalde d’ERC a Deltrebre (Baix Ebre) Gervasi Aspa va ser detingut en el marc d’una operació anticorrupció per presumpta prevaricació. Aspa va ser posat en llibertat al cap de poques hores i el partit republicà li va suspendre la militància després que l’executiva del partit fos coneixedora dels fets.

Al marge de la polarització

Encara que als grans municipis de les Terres de l’Ebre el PSC no té alcaldies, el partit sí que controla diversos governs de la zona. És el cas d’Ulldecona, on la lluita per la preservació de les oliveres mil·lenàries ha estat un dels eixos centrals de l’alcaldia la darrera legislatura i tot apunta a la revalidació de resultats, o Batea (Terra Alta), que a mitja legislatura va ser al centre del focus mediàtic a causa d’unes declaracions de l’alcalde. El socialista Joaquim Paladella apostava perquè la localitat passés a formar part de l’Aragó veient que el municipi formava part de “la part més oblidada i on s’instal·len les coses que no vol ningú”.

A les eleccions espanyoles del 28 d'abril a la majoria de municipis de l’Ebre va resultar guanyadora ERC, quedant molt per davant del PSC de Meritxell Batet. Junts per Catalunya quedava encara més enrere i Cs també tenia una presència molt testimonial. En aquest sentit, la zona ha quedat al marge de la polarització de vot implantada a la resta del territori català a causa del procés independentista. Així, el vot independentista és majoritari i la resta de formacions estan en una segona línia.

La Ribera d’Ebre com a símptoma

Els comicis del diumenge implicaran també la continuació de la pugna entre els veïns i alcaldes d’aquestes comarques que aposten pel canvi de model paisatgístic i d’indústria i aquells que creuen que el model ja és l’adequat per tal de garantir el progrés del territori. La comarca de la Ribera d’Ebre exemplifica aquesta lluita: la central d’Ascó, la fàbrica de Flix, l’abocador intercomarcal i el projecte del macroabocador que està en debat a Riba-roja. Diverses infraestructures omplen alguns municipis de la Ribera d’Ebre i tot i que suposen un lloc de feina per una part important de la població tenen grans afectacions sobre l’entorn.

El projecte de Riba-roja, pel qual veïns que se’n mostren contraris van mobilitzar-se a Móra la Nova aquest diumenge, enfronta l’alcaldia -principal avaladora de la iniciativa de caràcter privat executada per la UTE Lestaca Proyectos S.A.- amb gran part dels veïns. Això no obstant, tot apunta que l’alcaldia no se’n veurà afectada i seguirà en mans d’Antonio Suárez (PDeCat), fins fa poques setmanes vinculat al departament de Territori de la Generalitat. La problemàtica toca de prop la població i de fet fa que la qüestió mediambiental sigui una de les principals temàtiques tractades en campanya no només a la localitat sinó arreu de la Ribera d’Ebre.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?