Com cada estiu, desenes de milers de turistes enfilen les seves vacances a Mallorca i altres destinacions de la Mediterrània considerades com “de sol i platja”. La pressió humana és tan alta entre finals de juliol i principis d’agost -el punt fort de la temporada- que se supera amb escreix el 2x1 i s’acosta a l’1x1: per cada mallorquí, hi ha un turista. O sigui, hi ha uns dies d’estiu a l’illa en el que poden arribar a coincidir més de 623.000 turistes al mateix temps (nombre màxim de places turístiques legals). No debades, hi aterra un vol cada menys de 60 segons.

Si conegudes són les conseqüències econòmiques d’aquesta allau de turisme, no ho són menys els efectes en el dia a dia de les zones costaneres. Les platges, de fet, han esdevingut un camp de batalla i una part de la societat mallorquina ha començat a criticar sense embuts la massificació. També han posat en marxa diferents iniciatives per defensar-se. Aquest és un petit llistat per no fer el turista.

1. No revelis el nom de les cales per Instagram

Aquests dies ressona una campanya mitjançant les xarxes socials cridant a no revelar la ubicació de les cales freqüentades per la població local. Joana Maria Janer llançava un crit a Twitter: “Per favor ara que ve s'estiu vos deman que no poseu el nom en públic de les cales a les que anau. N'hi ha que encara no han descobert els turistes i millor que no ho facin, tenim dret a estar tranquils i no tenir massificació”. I encara menys (evidentment) amb la geolocalització de la cala.

2. Retirar senyals per desorientar els turistes

I és que, des de la creació dels sistemes de GPS i la seva democratització amb qualsevol smartphone, fins i tot la cala més recòndita ha passat de ser un secret a estar a l’abast de qualsevol ciutadà. Autòcton o turista. Ara bé, intentar que els turistes no hi accedeixin tampoc és una novetat. Una altra iniciativa, menys refinada però molt efectiva, ha estat i és la de treure de la carretera els senyals indicadors de les cales. Especialment les fletxes de fusta no oficials. Així s’havia fet, per exemple, per dificultar l’accés al Caló des Moro (a Santanyí).

També ha creat un interessant debat sobre la felicitat humana i la necessitat de reconeixement a les xarxes socials. “Molta gent tendrà la sensació que no ha visitat la cala si no ho pot publicar!”, replicava el tuitaire Miquel Roca Monjo. I no li manca raó, donat l’enganxament que el ciutadà del segle XXI ha desenvolupat per les xarxes socials. Ja sigui Instagram, Facebook, Twitter... Si no ho mostres als altres, no ha existit. Matèria primera per la sèrie Black Mirror, que ja ha tocat l’efecte de les xarxes sobre les nostres vides en diversos capítols, tal com "Añicos"(de la recentment estrenada darrera temporada) així com Nosedive ("Caída en picado", en castellà).

3. La posidònia és vida (i criticar-la fa ignorant)

Ara bé, n’hi ha per tant? Són tan greus els efectes de la turistificació de la costa mallorquina? En els darrers anys, i segons dades del col·lectiu ecologista Terraferida, el parc illenc de vaixells ha augmentat en 20.000 unitats. I amb ells, també ha augmentat el perjudici per a la posidònia. Els vaixells que fondegen excessivament prop de la costa o que llencen l’àncora sense contemplacions danyen en moltes ocasions les praderes de posidònia.

En tot cas, la polèmica aquests dies d’inici d’estiu prové dels turistes (i alguns autòctons) que confonen la posidònia amb brutor i surten a la premsa local criticant l’administració per no llevar-la. Fins i tot Vox ha criticat públicament "el fangar" en el que s'ahuria convertit Es Trenc. La posidònia, però, és la responsable de mantenir l’aigua neta i cristal·lina, protegir la biodiversitat marina i ajudar al fixament de la sorra de les platges, evitant la pèrdua de sorra en moments de temporal.

Enric Sagristà, geòleg i investigador predoctoral en el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), posava fa poc el dit a la nafra: "Que si aquesta platja està molt bruta, que si no se perquè no passa la màquina a netejar"... Són frases típiques aquests dies a les platges. Però algú s'imagina un bosc sense fullaraca? Doncs tampoc ens hauríem d'imaginar una platja sense restes vegetals marines... No són brutícia!”.

4. Les dunes estan protegides (i encara menys hi facis un casament)

Tal com denuncia el col·lectiu ecologista Terraferida, els sistemes dunars pateixen invasions constants. Ara bé, organitzar un casament, amb haimes, espai de ball i fins i tot aparcament de cotxes damunt un sistema protegit dunar és ja un escàndol. Justament com ha passat recentment a es Trenc (municipi de Campos).

Jaume Adrover, portaveu de Terraferida, explica les dificultats que troben per evitar segons quin tipus de comportaments agressors amb l’ecologia local. “Hi van 20.000 persones, cada dia a Es Trenc. Així que cap agent rural podrà aturar la majoria de fets, perquè és numèricament impossible”, explica Adrover. “De fet, les conseqüències i afectacions de turisme només s’aturen limitant el creixement. Aquí tot s’ocupa, si permets més places, ja sigui en planta hotelera o en lloguer turístic, s’omplirà de seguida”.

Un casament en un sistema dunar de Mallorca. TERRAFERIDA

5. Amuntegar pedres no et connectarà espiritualment amb l’illa (i danya l’entorn mineral)

I com no, un clàssic de totes les Illes, amb especial incidència quan més petita és l’illa (Formentera) històricament més hippy: les piràmides de pedres. A Mallorca, un dels espais on els turistes amunteguen les seves petites piràmides de pedres és la zona del far de Ses Salines. Tanmateix, i malgrat l’aureola de connexió amb la natura, el que significa és danyar el seu sistema mineral. Ni tenir sort ni demanar un desig. Igualment, les conegudes com 'platges de fang' serveixen en moltes ocasions d'oci de masses que acaba per erosionar l'ecosistema local, com és el cas de la platja de Llucalcari (a la Serra).

Terraferida també ha recollit denúncies per abocaments incontrolats i brutor generalitzada a la platja, la presència massiva de burilles de tabac entre la sorra, la instal·lació de xibius il·legals (o l’ampliació del seu espai de terrasses ‘de facto’, aprofitant la manca d’agents rurals). Les denúncies al Govern també són habituals per denunciar embarcacions que circulen arran la costa, tot envaint l'espai dels banyistes. De vegades es tracta de les anomenades party boats, embarcacions de lloguer per fer festes adolescents i juvenils de borratxera.

De fet, el sector turístic ha diversificat la seva oferta en els darrers anys, tot apostant per utilitzar l’espai natural sense permís on desenvolupar les seves "experiències’" Es tracta dels quads, els cotxes 4x4, les motos d’aigua, zodíacs, parapent i fins i tot avionetes. “Tot suma”, denuncia Adrover.

6. Mallorca no s'assembla a l’anunci de l’Estrella Damm

Els anuncis de la cervesa Estrella Damm transmeten una imatge idíl·lica pròpia de paratges aturats en el temps i sense cap mena de massificació turística. Paradissos semi-buits. Han estat rodats durant alguns anys a les Illes Balears i a Catalunya: Formentera (2009), Menorca (2010), la Costa Brava, a Girona (2011), Serra de la Tramuntana, a Mallorca (2012), l’interior de Begur (2013), Tossa de mar (2014), Eivissa (2015), Mallorca (2016) Sitges (2017) i Menorca (2018).

Els anuncis, però, fan justament un "efecte crida", que acosta encara més joves (el segment principal d'aquesta campanya de màrqueting de l'empresa cervesera) a les localitzacions dels rodatges. Com ara al xibiu de la cala de Deià i la Serra en general. D'aquesta manera, ni és possible trobar platges relativament buides, ni carreteres sense embussos, ni aparcaments on trobar plaça. Les escenes de les platges de fang de l'espot de Formentera també van generar un efecte mimetisme, especialment l'estiu de 2009. Queda en entredit, doncs, la veracitat de l'eslògan "Mediterràniament".

7. No tothom està d’acord amb aquest article

Ep! Però no tothom comparteix aquesta crítica a la massificació de l’illa. Al municipi de Sóller, per exemple, la primera mesura del nou alcalde Carlos Simarro va ser esborrar un mural de SOMA contra la turistificació. El PP recuperava així l’alcaldia de Sóller i enviava un missatge meridianament clar: cal posar l’illa al servei del turisme. "El turisme engolint Mallorca" era el mural obra de Marc Peris, que estudia tornar a pintar-lo a un altre indret d'aquest poble de la Serra de la Tramuntana. L'Obra Cultural Balear també ha instat l'Ajuntament a revertir la mesura.

El mural que el nou alcalde de Sóller (del PP) ha fet esborrar.