La publicació de documents que demostrarien l’espionatge per part del Govern espanyol a algunes de les delegacions de la Generalitat a l’exterior no només ha trasbalsat Catalunya. En el cas d’Alemanya, segons documents obtinguts pel periodista Ralf Streck, del digital Telepolis, la vigilància hauria anat més enllà de les activitats organitzades per la Delegació de la Generalitat a Berlín i la seva responsable, Marie Kapretz, i s’hauria estès a esdeveniments organitzats pel Comitè de Defensa de la República (CDR) a Berlín i fins i tot activistes i càrrecs electes alemanys, causant sorpresa i indignació.

El diputat al Bundestag Andrej Hunko és un dels noms que apareix als documents filtrats per Telepolis. En un correu electrònic de l’ambaixador espanyol a Berlín, Ricardo Martínez Vázquez, Hunko és descrit com un "activista radical", responsable de l’avantprojecte de moció de Die Linke que buscava que es debatés a l’hemicicle el conflicte polític a Catalunya. La carta també revela que Martínez es va posar en contacte amb representants de la resta de grups parlamentaris –socialdemòcrates, conservadors, liberals i la dreta nacionalista representada per Alternativa per a Alemanya (AfD)– per garantir "frenar" la moció. "El lunes prepararemos ‘munición’ verbal y escrita para todos los grupos parlamentarios y cerraré mi ronda de contactos con portavoces y representantes de todos los grupos para evaluar la situación y frenar la moción en la medida de lo posible", escrivia a l’email Martínez Vázquez.

Ja van ser espiats el 2011

Hunko denuncia a Públic que no és el primer cop que les autoritats espanyoles l’espien. "El 2011 ja vaig caure casualment a les xarxes de les autoritats espanyoles: em vaig reunir amb un representant de l’esquerra abertzale al que, pel que sembla, seguien", relata. "Ara ha passat el mateix", continua, "només que l’objectiu de la vigilància ha estat la Delegació de la Generalitat a Alemanya i la seva representant, Marie Kapretz", i precisa que "no només se la va seguir en la seva funció com a delegada, sinó privadament".

El diputat alemany detalla que ha pres ja les primeres mesures de resposta. "He enviat una carta a l’ambaixador espanyol a Berlín, en la que transmeto les meves queixes sobre el que ha passat i els exigeixo que posin fi a la vigilància", afirma. A la carta, que el polític ha proporcionat a Públic, també interpel·la directament l’ambaixador i li pregunta per què considera que és un "activista radical". També recorda que el 2011 es reuní amb l’aleshores ambaixador, Rafael Dezcallar, i que aquest li va prometre que no es tornaria a repetir un cas com aquell.

Al govern alemany, per la seva banda, "li he adreçat una pregunta sobre el fonament legal d’aquest procediment, partim del fet que aquestes activitats de vigilància no només són políticament escandaloses, sinó també contràries a la llei."A més, afegeix Hunko, "estem valorant quins passos seguir", afegeix. Per ara esperen "la resposta del govern", tot i que "en qualsevol cas reclamarem al govern que acabi amb aquest espionatge estranger en territori alemany."

Preguntat sobre les diferències amb Izquierda Unida (IU) i Podemos per la qüestió catalana, el polític de Die Linke defensa que es tracta ara mateix de defensar "principis democràtics i legals bàsics", i de fer-ho "independentment de com es valori en detall determinats actors del moviment català". L’esquerra europea, remarca, "ha iniciat amb el suport de l’esquerra espanyola tant al Parlament Europeu com al Consell d’Europa les iniciatives corresponents després de l’ús excessiu de la violència contra el referèndum de l’1-O i la repressió posterior." En el cas d’Alemanya Die Linke ha fet servir les "possibilitats a la seva disposició al Bundestag". "No veig cap contradicció amb la posició de l’esquerra espanyola", aclareix.