El jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials de l'1-O ha citat com a investigats vuit inspectors superiors de la Policia Nacional que van ser els responsables dels dispositius a 27 punts de votació de la capital catalana.

El titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que també manté imputats a una quarantena d'agents per les càrregues de l'1-O, cita a aquests vuit inspectors els pròxims dies 9 i 11 d'octubre.

El jutge detalla que, atesa una resolució de l'Audiència de Barcelona que li ordena investigar les "concretes ordres" rebudes pels agents que van actuar l'1-O a Barcelona, escau citar com a imputats els comandaments "directament responsables de les operacions concretes" a cadascun dels 27 centres objecte de la seva instrucció.

Els comandaments són citats en qualitat d'investigats "per salvaguardar el seu dret a defensa", precisa el jutge a la provisió.

El jutge investiga els dets dels col·legis Jaume Balmes, Ramon Llull, CEIP Diputació, Prosperitat, Centre de Formació d'Adults Freire, Tibidabo, Aguamarina, Victor Català, Agora, Tomas Moro, Escola oficial d'Idiomes, CAP Guinardó, Mare Nostrum, CEIP Mas Casanovas, Escola Mediterrània, IES Pau Claris, Escoles Pias Sant Antoni, Estel, Joan Fuster, Fundació Trini Jove, Serveis Centrals d'Ensenyament, CEIP Dolors Monserdà, Projecte i Escola Infant Jesús, Els Horts, IES Joan Boscà i CEIP Pau Romeva.

Alguns dels comandaments imputats ja van comparèixer davant el jutge per declarar en el seu moment per l'actuació policial en algun d'aquests centres, si bé ara hauran d'acudir novament al jutjat per retre compte de les ordres que van donar als agents sota el seu comandament sobre el terreny a cadascun dels col·legis dels quals n'eren responsables.

En un acte el passat mes de febrer, l'Audiència de Barcelona va resoldre a favor de l'Ajuntament de Barcelona i va concloure que era necessari investigar als responsables de l'operatiu i les consignes que van emetre els agents perquè l'instructor pogués "ponderar" si l'ús de la força emprat o si les ordres donades "es van ajustar o no a la situació" plantejada i concloure si als comandaments se'ls podien imputar les lesions ocasionades.

Segons la secció tercera de l'Audiència, s'ha de dur a terme una "completa recerca" del succeït l'1-O per dilucidar si l'actuació policial "es va limitar a complir allò estrictament ordenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, emprant la mínima força indispensable, o bé si va haver-hi una utilització desproporcionada de la violència, ja que, en aquest cas, aquesta no vindria emparada pel compliment d'una ordre encara quan aquesta sigui judicial".

"Sabent que l'actuació dels agents antidisturbis sol ser contundent, no per això podem atorgar una espècie de patent de cors per a qualsevol acció de violència quan aquesta resulta innecessària, desproporcionada i amb clar abús de poder", sostenia l'Audiència, que justificava així que s'investigui si l'ús de la força venia emparat pel mandat judicial o bé va ser "desproporcionat o innecessari per a la fi perseguida".

El regidor de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, que exerceix l'acció popular en la causa, ha destacat que per primera vegada els comandaments policials són imputats "per les ordres que van donar i no per les actuacions desproporcionades en la qual van intervenir".

"Des de l'Ajuntament sempre hem defensat que els que van donar les ordres tenen una responsabilitat penal que s'ha de dirimir", ha subratllat Serra en una sèrie de missatges en el seu compte de Twitter.